{"id":9112,"date":"2020-12-24T07:31:02","date_gmt":"2020-12-24T06:31:02","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=9112"},"modified":"2020-12-26T18:45:16","modified_gmt":"2020-12-26T17:45:16","slug":"historia-del-camp-i-del-memorial-rda","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/itineraris-de-memoria\/buchenwald-weimar-2018\/buchenwald-2\/historia-del-camp-i-del-memorial-rda\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria del camp i del Memorial RDA"},"content":{"rendered":"

HIST\u00d2RIA DEL CAMP<\/b><\/p>\n

Buchenwald est\u00e0 \u00fanicament a 8 km de la ciutat de Weimar. El camp mai no va ser cap secret per als seus ciutadans, perqu\u00e8 a m\u00e9s de la proximitat, al principi els presoners arribaven a l\u2019estaci\u00f3 i d\u2019all\u00e0 els traslladaven en camions cap al camp. El 15 juliol de 1937 hi entren el primer grup de presoners: jueus provinents de la ciutat de Weimar. En funcionament des del 1937 fins a l\u201911 d\u2019abril de 1945 (dia de l\u2019alliberament) sota comandament nazi.\u00a0 No va ser un autoalliberament, sin\u00f3 un conjunt de situacions: el 6 d\u2019abril de 1945 Himmler decreta l\u2019evacuaci\u00f3 del camp i del 6 a l\u201911 d\u2019abril es produeixen les \u201cmarxes de la mort\u201d. Al camp s\u2019hi van quedar 21000 presoners, dels quals alguns arriben a atacar als SS de les torres de vigil\u00e0ncia i d\u2019altres s\u2019entreguen. El General Patton arriba a Buchenwald i es troba amb aquests 21000 supervivents.\u00a0<\/span><\/p>\n

Des del juliol del 1945 fins al 1950 estar\u00e0 en funcionament com a camp de concentraci\u00f3 sovi\u00e8tic (\u201cCamp d\u2019internament sovi\u00e8tic, n.2\u201d).\u00a0 Els sovi\u00e8tics destrueixen el \u201cCamp petit\u201d (recinte reservat als jueus durant l\u2019\u00e8poca nazi) perqu\u00e8 en principi ja no els interessa l\u2019extermini dels jueus (!). Nom\u00e9s usaran el camp de presoners i els barracots de les SS (com a centres administratius): hi haur\u00e0 uns 28 mil presoners, la majoria funcionaris de rang mitj\u00e0 i petit del partit nazi\u00a0 (els alts funcionaris nazis es posaran a disposici\u00f3 dels nordamericans). El tracte inhum\u00e0 que rebran els presoners \u00e9s similar a l\u2019\u00e8poca nazi, per\u00f2 no treballaran i la inactivitat els deprimir\u00e0 tant que acaben emmalaltint; en moriran uns 7 mil. Els sovi\u00e8tics no fan servir el crematori perqu\u00e8 no tenen carb\u00f3 i obren 2 fosses comunes per enterrar els cad\u00e0vers, fosses que es van descobrir despr\u00e9s de la caiguda del mur de Berlin. El funcionament del camp va ser un tema \u201ctab\u00fa\u201d durant tota la RDA, i els que hi van treballar van acabar als \u201cgulags\u201d perqu\u00e8 no ho expliquessin.<\/span><\/p>\n

    \n
  1. Despr\u00e9s que els sovi\u00e8tics deixen d\u2019usar-lo tamb\u00e9 com a camp de concentraci\u00f3, la RDA desmantella els barracots de fusta i pedra perqu\u00e8 necessiten materials per a la construcci\u00f3. Nom\u00e9s deixaran en peu, per una banda, el crematori\u00a0 i, per l\u2019altra, el magatzem (economat dels objectes dels presoners) i la cantina: espais que tenien un lligam \u201cm\u00edtic\u201d (pol\u00edtic) amb els comunistes que ara dirigien el pa\u00eds. De fet, la RDA practicar\u00e0 la mem\u00f2ria selectiva i far\u00e0 una instrumentalitzaci\u00f3 pol\u00edtica de la resist\u00e8ncia comunista dins del camp (que seran tractats d\u2019\u201dherois\u201d).<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

    Fins al 1968 ning\u00fa no parlar\u00e0 dels camps (el tema s\u2019obvia del tot). Amb el Judici d\u2019Auschwitz dut a terme pel fiscal de Frankfurt (Fritz Bauer) s\u2019obre un par\u00e8ntesi de mem\u00f2ria per\u00f2 que no cuallar\u00e0 perqu\u00e8 els mateixos jutges de l\u2019\u00e8poca s\u00f3n ex-nazis. Quan a partir d\u2019aquesta \u00e8poca es parli del tema dels \u201cperpetradors\u201d es far\u00e0 des d\u2019un abordatge psicologitzant: considerant els nazis i els SS com una excepci\u00f3 patol\u00f2gica i\/o una anomalia moral.<\/span><\/p>\n

    A partir del 1986 (27 de gener) es comencen a dur a terme els memorials per tota la RFA, amb el discurs del president de la Rep\u00fablica (Weizacker) que demana al poble alemany que assumeixi la seva responsabilitat hist\u00f2rica en el sentit que no nom\u00e9s no va fer res (\u201cbystanders\u201d), sin\u00f3 que tamb\u00e9 va col\u00b7laborar activament al genocidi.<\/span><\/p>\n

    Memorial RDA<\/b><\/p>\n

    A partir dels anys 52\/53 es comencen a construir memorials.<\/span><\/p>\n

    El de Buchenwald es construeix al 1958 a l\u2019Ettersberg.<\/span><\/p>\n

    El 1958, la RDA va erigir un monument commemoratiu al camp de concentraci\u00f3 a prop de les fosses comunes del camp de concentraci\u00f3 al vessant sud de l’Ettersberg. Se suposa que la seva monumentalitat reflecteix l\u2019abast dels crims de Buchenwald, per\u00f2 la RDA l\u2019utilitza principalment com a monument nacional. El focus es centra en els resistents comunistes alemanys. La seva hist\u00f2ria pret\u00e9n legitimar la pretensi\u00f3 del SED al lideratge a la RDA. El “Memorial i Memorial Nacional de Buchenwald” s’est\u00e0 ampliant per convertir-se en el monument al camp de concentraci\u00f3 alemany m\u00e9s gran amb exposicions, arxiu i biblioteca.\u00a0<\/span><\/p>\n

    \u00a0Font: <\/span>P\u00e0gina web del camp de Buchenwald<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    HIST\u00d2RIA DEL CAMP
    \nBuchenwald est\u00e0 \u00fanicament a 8 km de la ciutat de Weimar. El camp mai no va ser cap secret per als seus ciutadans, perqu\u00e8 a m\u00e9s de la proximitat, al principi els presoners arribaven a l\u2019estaci\u00f3 i d\u2019all\u00e0 els traslladaven en camions cap…     Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":9143,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-9112","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9112","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9112"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9112\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9239,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9112\/revisions\/9239"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9143"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}