{"id":9290,"date":"2020-12-27T09:39:43","date_gmt":"2020-12-27T08:39:43","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=9290"},"modified":"2020-12-27T10:11:53","modified_gmt":"2020-12-27T09:11:53","slug":"erfurt","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/itineraris-de-memoria\/buchenwald-weimar-2018\/erfurt\/","title":{"rendered":"Erfurt"},"content":{"rendered":"<p><b>ERFURT. (2\/7\/2018)<\/b><\/p>\n<p><b>Memorial de l\u2019Stassi (2013)<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Consta de 3 espais: Dictadura, Pres\u00f3 i\u00a0 Revoluci\u00f3 (sala did\u00e0ctica)<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>DICTADURA (Diktatur)<\/b><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els alumnes alemanys, encara que sembla estrany, no tenen massa idea del que era realment la RDA, doncs no l\u2019han viscut. Els pregunten quina imatge tenen d\u2019aquesta \u00e8poca. Tamb\u00e9 cal dir que a Tur\u00edngia no s\u00f3n molt conscients del valor de la democr\u00e0cia. Aquest ser\u00eca el primer tema que es tracta quan venen a aquest espai l\u2019alumnat.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquest edifici fou fundat l\u2019any 1878 (\u00e8poca de l\u2019emperador Guillem I) com una pres\u00f3 \u201cmoderna i confortable\u201d, amb finalitat rehabilitadora. Es troba al costat del jutjat. Ha estat activa fins l\u2019any 1998 (l\u2019han usat 5 r\u00e8gims pol\u00edtics diferents i ha estat activa fins al 2002). Durant el per\u00edode de la RDA, en el subterrani hi havia els presoners pol\u00edtics. Els pisos de dalt estaven ocupats per l\u2019Stassi.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Quan el territori era la RDA, el partit <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">SED (Sozialistische Einheitspartei Deutschlands<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">: 1949-1990) era l\u2019\u00fanic legal, malgrat n\u2019hi havien d\u2019altres creats pel mateix SED per donar una imatge de pluralitat: com el NDPD (Partit Nacional Democr\u00e0tic Alemany, creat per acollir als antics nazis), la CDU (de la cancellera A. Merkel)&#8230; El MfS (Ministerium f\u00fcr Staatssicherheit: Ministeri de la seguretat de l\u2019Estat) de qui dependien els organismes de seguretat (<\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Sicherheitsorgane<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">) ho controlava absolutament tot. Per aix\u00f2, en la primera sala del memorial la imatge que es pot veure \u00e9s una gran aranya amb la seva teranyina que ocupa un gran espai: representa la RDA, que controla els mitjans de comunicaci\u00f3, premsa, plans econ\u00f2mics,&#8230; La gent que va viure en aquells anys, recorda sobretot l\u2019escassetat econ\u00f2mica, que de fet, va fomentar la solidaritat envers els altres. Hi havia un control de l\u2019educaci\u00f3 i les organitzacions juvenils i una vigil\u00e0ncia constant dels ciutadans. Hi va haver una etapa en que l\u2019espionatge es va intensificar: el juny de l\u2019any 1953 a la RDA hi va haver una insurrecci\u00f3 obrera (vagues, manifestacions, protestes) que va ser esclafada pels tancs sovi\u00e8tic (hi va haver molts morts). Per evitar noves revoltes, la maquin\u00e0ria totalit\u00e0ria (terror+delaci\u00f3) de l\u2019Stassi es va intensificar enormement.\u00a0<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Com era l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019Stassi? Hi havia dos tipus de funcionaris.\u00a0<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"font-weight: 400;\"><span style=\"font-weight: 400;\">Els oficials: que treballaven dins de l\u2019organitzaci\u00f3; s\u2019iniciaven als 13-14 anys i que es captaven als instituts o entre els esportistes. S\u2019intentava que fossin afins al partit (de fam\u00edlies polititzades) i sense parents a la RFA. El ministeri solia visitar les escoles buscant futurs funcionaris per a l\u2019Estat. Posteriorment entraven en una universitat especialitzada a Potsdam. All\u00e0 se\u2019ls ensenyava com manipular a la gent per treure\u2019ls-hi informaci\u00f3; tamb\u00e9 a entrar a les cases amb maletins per treure petjades, fotos,&#8230; despr\u00e9s, en marxar, ho deixaven tot intacte. Despr\u00e9s de recollir \u201cproves\u201d hi tornaven per detenir-los. No hi havia l\u00edmits econ\u00f2mics per a la ind\u00fastria de les eines d\u2019espionatge, que posteriorment foren exportades i venudes a tot el m\u00f3n; tenien t\u00e8cniques molt avan\u00e7ades: micr\u00f2fons, minic\u00e0meres,&#8230; Hi va arribar a haver 90.000 funcionaris interns (de 17.000.000 d\u2019habitants que hi havia a la RDA).\u00a0<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\"><span style=\"font-weight: 400;\">A m\u00e9s dels funcionaris, tamb\u00e9 hi havia 180.000 ciutadans \u201cnormals\u201d que col.laboraven fent espionatge fins i tot dins la pr\u00f2pia fam\u00edlia. Per qu\u00e8? Per fer xantatge, per inter\u00e8s material, o fins i tot voluntaris que col\u00b7laboraven per pura ideologia (aquests darrers eren els m\u00e9s estimats per l\u2019Estat); tots ells van proporcionar milions de casos i instruccions obertes que encara avui no s\u2019ha pogut investigar. El lema m\u00e9s est\u00e8s era: \u201cHo volem saber tot\u201d.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>PRES\u00d3 (Haft)<\/b><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Fronteres:<\/span><span style=\"font-weight: 400;\"> l\u2019any 1961, ja havien fugit 3 milions de persones cap a la RFA. Despr\u00e9s de la construcci\u00f3 del mur de Berlin la resta de la frontera s\u2019assegura i es fa m\u00e9s infranquejable, amb mur, reixes, gossos.., per\u00f2 la gent continuava fugint a trav\u00e9s dels rius, camins, en globus,&#8230;.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">S\u2019explica el cas d\u2019un home que era enginyer i es va construir un avi\u00f3\u00a0 (tasca que li va comportar dos anys i mig de feina). Finalment va avortar l\u2019intent i va destruir totes les peces. Va decidir escriure una carta a Helmut Kohl demanant-li per sortir, per\u00f2 l\u2019Stassi va interceptar la carta i el va detenir.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">De fet, es pot afirmar que hi havia un \u201ccomer\u00e7 d\u2019esclaus\u201d, perqu\u00e8 la RFA pagava per persones. Es va arribar a pagar per 33.862 presoners i les seves fam\u00edlies en primer grau, presoners que ja havien complert la meitat de la condemna, i amb l\u2019ajuda d\u2019advocats a la RDA (per a qui va ser una considerable font d\u2019ingressos!).<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquesta pres\u00f3 va funcionar entre 1952 i 1989. Hi havia 17 presons semblants a la RDA. Est\u00e0 dividit en cel.les, tractant en cadascuna d\u2019elles un tema en un ordre cronol\u00f2gic.\u00a0<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Pres\u00f3 preventiva<\/span><span style=\"font-weight: 400;\"> (Untersuchungschaft). Aqu\u00ed hi havia presos pol\u00edtics: deixaven el nom a fora i adquirien un n\u00famero (el de la seva cel\u00b7la i el seu llit: tracte semblant al Lager!).\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Entre 1952 i 1989 van passar per per la pres\u00f3 d\u2019Erfurt entre 5.000 i 6.000 persones.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els presos havien de signar una confessi\u00f3 que permet\u00e9s condemanar-los despr\u00e9s. Un dels interrogadors actuava com a \u201camic\u201d del presoner. Despr\u00e9s ja passaven a presons \u201cnormals\u201d. Al principi els \u201cdelictes\u201d que se\u2019ls imputava eren l\u2019espionatge, el sabotatge o la pertinen\u00e7a al partit nazi; despr\u00e9s la major part era gent que havia intentat fugir de la RDA, fins que al final la majoria (en un 80%) eren condemnats per intent de su\u00efcidi.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Durant el dia, cada 7 minuts passaven els vigilants; durant la nit, cada 20 minuts, i encenien el llum. S\u2019obligava als presoners a dormir cara amunt i amb els bra\u00e7os paral\u00b7lels al cos.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Quan hi havia interrogatoris no podien coincidir dos presos al passad\u00eds.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Estaven incomunicats de la fam\u00edlia i amics. No podien sortir a cap pati exterior. Entre ells es comunicaven treien el WC, amb cops a la pared. Podien escriure una carta al mes. En els anys 70, es va passar de la tortura f\u00edsica a la tortura psicol\u00f2gica: foscor cont\u00ednua, no anar al WC,&#8230; De vegades venen aqu\u00ed antics presoners que volen superar traumes (solen venir amb el seu psic\u00f2leg); altres no han volgut tornar mai.\u00a0<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Hi havia una cel.la blanca, feta amb blocs de vidre, amb l\u2019objectiu de desorientar i a\u00efllar els presos. A cada cel.la hi posava aquesta informaci\u00f3: VR 36IV \u2026\u2026\u2026\u2026.. cel.la\/n\u00ba llit\u2026\u2026.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">D\u2019aquesta manera es treia la individualitat de cadasc\u00fa. A la porta de les cel.les, hi havia dos forrellats i dos espiells.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Les fonts per saber tot aix\u00f2 han estat dels expresoners, historiadors, actes trobades, o la mateixa arquitectura. Els vigilants, en general no han volgut donar testimoni. Per\u00f2 quan treballaven aqu\u00ed gaudien d\u2019un bon sou i vacances extres. Avui dia, tenen una bona jubilaci\u00f3. Els que van col.laborar amb la RDA, no podien fer de funcionaris, aix\u00ed que van buscar feina en l\u2019empresa privada ( empreses de seguretat, immobili\u00e0ries,&#8230;)<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els funcionaris que treballaven aqu\u00ed, quan va caure el mur, van seguir treballant a l\u2019Stassi. El 4 de desembre de 1989, hi va haver una \u201crevoluci\u00f3 pac\u00edfica\u201d, es va ocupar la seu del Ministeri d\u2019Erfurt (MfS) i el moviment es va anar estenent (al gener del mateix any es produeix l\u2019assalt a l\u2019Stassi de Berlin). La mateixa poblaci\u00f3 requisa les actes de l\u2019Stassi per a protegir-les de la seva destrucci\u00f3 i les diposita a les cel\u00b7les de la pres\u00f3 protegides per explosius.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019esgl\u00e9sia hi va tenir un paper important (moviment per la pau: estava en contra de l\u2019ensenyament militar a les escoles).<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Nom\u00e9s han estat jutjats 2 funcionaris de l\u2019Stassi!\u00a0<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>SALA REVOLUCI\u00d3 (Revolution)<\/b><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquesta sala did\u00e0ctica hi ha un p\u00f2ster amb unes imatges en format tipus c\u00f2mic explicant com va dur-se a terme la revoluci\u00f3 pac\u00edfica dels ciutadans despr\u00e9s de la caiguda del r\u00e8gim de la RDA.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/drive.google.com\/drive\/folders\/1wtiuyX3-DYEsUkHZDzHQ2vbgZmHdSP89?usp=sharing\">FOTOS I V\u00cdDEOS<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>ERFURT. (2\/7\/2018)<br \/>\nMemorial de l\u2019Stassi (2013)<br \/>\nConsta de 3 espais: Dictadura, Pres\u00f3 i\u00a0 Revoluci\u00f3 (sala did\u00e0ctica)<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nDICTADURA (Diktatur)<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nEls alumnes alemanys, encara que sembla estrany, no tenen massa idea del que era realment la RDA, doncs no l\u2019han viscut. Els pregunten quina imatge tenen d\u2019aquesta \u00e8poca. Tamb\u00e9 cal dir&hellip;  <a href=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/itineraris-de-memoria\/buchenwald-weimar-2018\/erfurt\/\" title=\"Read Erfurt\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":9256,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-9290","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9290","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9290"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9290\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9299,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9290\/revisions\/9299"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9256"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}