{"id":9293,"date":"2020-12-27T09:44:53","date_gmt":"2020-12-27T08:44:53","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=9293"},"modified":"2020-12-27T10:13:47","modified_gmt":"2020-12-27T09:13:47","slug":"weimar","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/itineraris-de-memoria\/buchenwald-weimar-2018\/weimar\/","title":{"rendered":"Weimar"},"content":{"rendered":"

WEIMAR.\u00a0<\/b><\/p>\n

Goethe i Schiller (3\/7\/2018)<\/b><\/p>\n

Visita a la ciutat<\/span><\/p>\n

Som a Weimar, on es troba la seu del govern de la Turingia, i la ciutat dels testimonis de la gran cultura de Johann Christoph Friedrich von Schiller<\/span> i Johann Wolfgang von Goethe. Schiller troba la definici\u00f3 contempor\u00e0nia de la llibertat: el nen quan juga, que d\u2019adult s\u2019agermana fraternalment amb els seus semblants.\u00a0 Complement\u00e0riament, Goethe fa volar el jove Werther per entre\u00a0 roures i faigs de l\u2019Ettersberg, fos d\u2019amor amb la natura.<\/span><\/p>\n

Podem rec\u00f3rrer els carrers i avingudes de la ciutat de Weimar i contemplar tots els seus racons culturals, la casa de Schiller, de Goethe, el conservatori de m\u00fasica, els palaus que convergeixen en la Theaterplatz. Tots aquests llocs emblem\u00e0tics varen quedar coberts, assimilats i empaquetats per les enormes banderes, s\u00edmbols i\u00a0 pr\u00e0ctiques repressores del\u00a0 totalitarisme nazionalsocialista, at\u00e8s que a l\u2019any 1932 Tur\u00edngia va ser el primer <\/span>land <\/span><\/i>alemany on els nazis van guanyar les eleccions regionals. Els nazis van instrumentalitzar aquesta \u201cWeimar cl\u00e0ssica\u201d: el cor de la cultura alemanya.<\/span><\/p>\n

A Weimar es va fundar la Bauhaus de Walter Gropius al 1919, un edifici davant del teatre que era un garatge de carrosses de l\u2019\u00e8poca de Goethe (avui s\u2019ha inaugurat un museu).\u00a0 Era un art lliure, progressista.\u00a0 Hitler la va eliminar. El coneixement racional i el pluralisme representats en les ci\u00e8ncies i les arts i la llibertat pol\u00edtica en la rep\u00fablica respectivament, mostraven la promesa real d\u2019una nova societat.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 a Weimar es va produir la fundaci\u00f3 de la Rep\u00fablica el 1918; el 1919 es proclama la 1a Constituci\u00f3 republicana a Alemanya, signada al teatre Alemany de Weimar (d\u2019aqu\u00ed el nom de Rep\u00fablica de Weimar). Davant del teatre hi ha l\u2019est\u00e0tua de Schiller i Goethe (Schiller era m\u00e9s alt, per\u00f2 els representen igual!). Aquests dos personatges de la cultura i l\u2019humanisme il\u00b7lustrat van ser instrumentalitzats pel nacionalsocialisme per a la creaci\u00f3 d\u2019un \u201c<\/span>Heimat<\/span><\/i> rom\u00e0ntic\u201d. \u00a0 Hi ha una fotografia\u00a0 de l\u2019Ajuntament amb esv\u00e0stiques; i el F\u00fchrer, pels volts de 1924, visitava sovint a la germana de Nietzsche (Elisabeth), que era amiga seva. Hitler va visitar la ciutat 35 vegades i la seva resid\u00e8ncia\u00a0 entre els anys 1924 i 1943 quan venia a la ciutat era l\u2019Hotel Elephant, a la fa\u00e7ana del qual des del 1999 i hi ha una frase de Goethe: \u201cHIER BIN ICH MENSCH, HIER DARF ICH\u2019S SEIN!\u201d (\u201cAqu\u00ed s\u00f3c un \u00e9sser hum\u00e0, aqu\u00ed ho puc ser!\u201d).\u00a0<\/span><\/p>\n

En aquest mateix hotel es van allotjar els ex-presoners de Buchenwald, que van jurar aqu\u00ed, el 1945, lluitar per acabar amb el nacionalsocialisme.<\/span><\/p>\n

SEU DE LA GESTAPO A WEIMAR<\/b><\/p>\n

L\u2019Institut Geol\u00f2gic de Weimar<\/b> va ser la seu de la Gestapo de 1938 a 1945. De 1945 a 1950 va ser un refugi per a ex-presoners de guerra.<\/span><\/p>\n

En l\u2019actualitat \u00e9s la seu de l\u2019arxiu de la Turingia. Fins l\u2019any 1997 encara hi havia uns barracons administratius de la Gestapo i que tamb\u00e9 havien allotjat jueus que anaven en direcci\u00f3 al camp de Buchenwald. Avui \u00e9s \u201chist\u00f2ria molta\u201d: hi ha una instal\u00b7laci\u00f3 art\u00edstica d\u2019Andreas Knitz i Horts Hoheisel (1997) que vol ser un memorial, consistent en unes restes d\u2019un dels barracons de fusta expressament m\u00f2lts a trossos petits i no es pot trepitjar (\u201cZermahlene Geschichte\u201d).\u00a0<\/span><\/p>\n

Pres\u00f3<\/b>: amb cel\u00b7les. Eren centres de tortura. Interrogatoris. El pre\u00e0mbul dels camps.\u00a0<\/span><\/p>\n

Hi havien fam\u00edlies jueves a Weimar. L\u2019alcalde de Weimar va fer desapar\u00e8ixer els jueus abans de rebre ordres de Hitler. Volien ciutat lliure de jueus, ordre de detenci\u00f3 en una mena de<\/span> ghetto<\/span>,<\/b> amb 8 fam\u00edlies jueves. Excuses com comprar ous en les mateixes botigues que els aris, foren utilitzades per a la seva expulsi\u00f3, com li va passar a Suzanna Appel. El 1938, se\u2019ls va oferir la llibertat a canvi de marxar d\u2019Alemanya i donar els seus b\u00e9ns al Tercer Reich. A partir de 1939 els jueus estan obligats a signar amb els noms de Sara i Israel.<\/span><\/p>\n

Va haver-hi 1.100 v\u00edctimes civils de la Gestapo, acusades de resist\u00e8ncia i executades al soterrani del crematori de Buchenwald.<\/span><\/p>\n

Quan s\u2019acostava el final de la guerra, abans de l\u2019arribada dels aliats, s\u00f3n\u00a0 estrangulades les 7 telefonistes que hi treballaven per tal que no rebelessin els secrets que sabien.\u00a0<\/span><\/p>\n

CASA DE SCHILLER<\/b><\/p>\n