{"id":9957,"date":"2022-09-29T13:38:31","date_gmt":"2022-09-29T11:38:31","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=9957"},"modified":"2022-11-09T18:31:34","modified_gmt":"2022-11-09T17:31:34","slug":"rudolph-friemel","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/materials\/histories-de-vida-i-testimoniatges\/histories-de-vida\/rudolph-friemel\/","title":{"rendered":"Rudolph Friemel"},"content":{"rendered":"

RUDOLPH FRIEMEL<\/b>
\nEm dic Rudolph Friemel. Vaig n\u00e9ixer el 1907 a Viena. Era mec\u00e0nic de cotxes, molt aficionat a les motos, socialista conven\u00e7ut. Per aix\u00f2, vaig decidir anar a Espanya a combatre amb les Brigades Internacionals.
\nQuan est\u00e0vem a Falset, al front, van venir unes volunt\u00e0ries a animar els joves d\u2019arreu del m\u00f3n que hav\u00edem vingut per lluitar per la llibertat. Hi vaig con\u00e8ixer una noia preciosa i me\u2019n vaig enamorat perdudament.
\nQuan tenia perm\u00eds m\u2019escapava a Barcelona per veure-la. I un dia, vaig presentar-me a casa seva per demanar perm\u00eds als seus pares per casar-m\u2019hi, per\u00f2 ell, en veure que era estranger i molt m\u00e9s gran (ja que li porto deu anys), em va despatxar sense miraments.
\nMentrestant, la guerra estava perduda. El 9 de febrer de 1939 vam travessar la frontera prop de Portbou. Ens van portar al camp de Sant Cebri\u00e0, on ens amunteg\u00e0vem gaireb\u00e9 cent-mil detinguts en un espai de poc m\u00e9s d\u2019un quil\u00f2metre quadrat. Despr\u00e9s ens van traslladar a Gurs.
\nHe aconseguit feina i sortir del camp, busco desesperadament la Margarita.<\/span><\/span><\/p>\n

MARGARITA FERRER<\/b>
\nEm dic Margarita Ferrer. Vaig n\u00e9ixer a Madrid el 1916. El meu avi matern era Jos\u00e9 Rey, conegut militant socialista, el segon despr\u00e9s de Pablo Iglesias; per\u00f2 va morir jove, igual que la meva \u00e0via, i la meva mare es va quedar \u00f2rfena a l\u2019edat de 5 anys. El meu pare era bi\u00f2leg i metge, i la Facultat de Ci\u00e8ncies del Mar li va oferir una c\u00e0tedra, per aix\u00f2 vam anar a viure a Barcelona.
\nQuan vaig anar a encoratjar els voluntaris internacionals, vaig con\u00e8ixer un noi austr\u00edac, en Rudi, i em va robar el cor. El meu pare, per\u00f2, no va voler que ens cas\u00e9ssim, i jo no deixava de plorar.
\nEl gener del 39, pocs dies abans que els ex\u00e8rcits franquistes desfilessin per la Diagonal, va morir el meu pare. La mare, destrossada, es va su\u00efcidar. Mesos despr\u00e9s, a finals d\u2019estiu, enmig de l\u2019ambient repressiu del moment, alg\u00fa va delatar la Magda, la meva germana. Vam haver de fugir cap a Fran\u00e7a.
\nPrimer ens van portar a Sant Cebri\u00e0 i despr\u00e9s a Argelers. Gr\u00e0cies a la Magda, que fa classes, vam aconseguir menjar i poder sortir del camp.
\nPer fi vaig poder retrobar-me amb en Rudi. Tots dos junts hem anat cap a la Saboia, a treballar. Estic embarassada!<\/p>\n

RUDOLPH FRIEMEL<\/b>
\nDespr\u00e9s de l\u2019armistici entre Fran\u00e7a i Alemanya, la idea de la repatriaci\u00f3 va anar agafant for\u00e7a. L\u2019assumpte era objecte de molts debats entre els nostres: ens hi hav\u00edem d\u2019arriscar? Quin futur ens esperava a Fran\u00e7a?
\nJo vaig decidir presentar la meva sol\u00b7licitud, l\u20191 de juny de 1941. Volia seguir lluitant per alliberar el meu pa\u00eds. Hav\u00edem de mirar pel nostre fillet Eduard, que havia nascut a finals d\u2019abril. Vam marxar tots tres cap a Viena.
\nPer\u00f2 quan vam arribar a Vierzon, , al centre de Fran\u00e7a, la Gestapo em va detenir. Em van interrogar i torturar i, finalment, em van enviar a Viena, a la pres\u00f3.
\nDes d\u2019all\u00ed, vaig poder escriure al pare perqu\u00e8 m\u2019envi\u00e9s menjar i una mica de roba, i, sobretot, per demanar-li que fes tot el possible per trobar la Margarita. Quan va venir a veure\u2019m li vaig explicar la meva intenci\u00f3 de casar-me amb la Margarita quan la trob\u00e9s.
\nM\u2019han enviat a Auschwitz. El meu n\u00famero \u00e9s el 25173. Com que som aris, som privilegiats. Per aix\u00f2, ens han enviat a Auschwitz i no a Birkenau. Nosaltres podem rebre cartes i, fins i tot, paquets, i, a m\u00e9s, entenem perfectament el qu\u00e8 diuen els SS. Pel fet de ser mec\u00e0nic m\u2019han destinat al seu servei d\u2019automoci\u00f3.<\/p>\n

MARGARITA FERRER<\/b>
\nLa policia militar secreta es va emportar Rudi i a mi em van obligar a continuar el viatge cap a Alemanya.
\nEm van dur a la Selva Negra, on em feien treballar entre 14 i 16 hores al dia, mentre l\u2019Edi estava en una guarderia. Pel meu cabell negre em prenien per jueva i em tractaven molt malament. Vaig escriure als meus parents de Menorca i em van dir que la meva germana era a la pres\u00f3 de Seg\u00f2via. Finalment, vaig saber que el Rudi era a Auschwitz des de 2 de gener del 1942. El maig del 1943 vaig aconseguir anar a Viena. El meu sogre no m\u2019hi va voler rebre, per\u00f2 vaig ser acollida per la mare del Ludwig, presoner com en Rudi a Auschwitz.
\nDespr\u00e9s de molts esfor\u00e7os, he rebut des del Camp la notificaci\u00f3 en qu\u00e8 m\u2019informen que l\u2019Oficina Central de Seguretat del Reich a Berlin ha autoritzat el nostre casament el dia 18 de mar\u00e7 de 1944. Tamb\u00e9 hi assistiran el meu sogre i el germ\u00e0 del Rudi.<\/p>\n

RUDOLPH FRIEMEL<\/b>
\nNo m\u2019ho puc creure, finalment hem pogut casar-nos. Vaig aconseguir fins i tot dos anells d\u2019or.
\nLa nit de noces l\u2019hem passada al bordell. Hi han habilitat dues habitacions, una per al meu pare i el meu germ\u00e0, i l\u2019altra per a nosaltres tres. He pogut jugar amb el meu fill \u00e9s preci\u00f3s. He passat la nit observant-los mentre dormien. No s\u00e9 quan els podr\u00e9 tornar a veure…<\/p>\n

MARGARITA FERRER<\/b>
\nUn cop casats vam poder passejar pel camp. El Rudi em va explicar que all\u00e0 mataven els jueus en cambres de gas. Tamb\u00e9 em va dir que el grup de resist\u00e8ncia clandest\u00ed planejava una fuga. Em va demanar que ho entengu\u00e9s, que ell hi participaria.
\nPer\u00f2 alg\u00fa els va tra\u00efr.
\nAquestes s\u00f3n les \u00faltimes cartes que vaig rebre\u2019n:<\/p>\n

NARRADOR<\/b>
\n28.10.44: Estimad\u00edssima Marga: els meus temors s\u2019han fet realitat, ens han agafat. Hem passat per un interrogatori espant\u00f3s. Si segueixen aix\u00ed, m\u2019haur\u00e9 de treure la vida.
\n5.11.44: Ara enviaran l\u2019expedient a Berl\u00edn. Hem d\u2019esperar el pitjor: o afusellament o forca.
\n20.11.44: Pobreta dona meva, avui ens han comunicat que Berl\u00edn ha tornat l\u2019expedient. Crec que ens executaran. Durant aquest \u00faltims dies he reflexionat sobre la meva vida. Vaig con\u00e8ixer les dones ben aviat, per\u00f2 mai vaig sentir amor veritable per cap fins que hi vas arribar tu. En tu vaig veure la dona a qui podia entregar el meu cor i, per primera vegada, vaig sentir el que \u00e9s l\u2019amor. Per\u00f2 mai vam poder fer una vida normal. Sempre he tingut l\u2019esperan\u00e7a de tornar-vos a veure algun dia, a tu i el nostre fill. La vida ha de continuar, i tamb\u00e9 la lluita. No estic trist i tu tampoc hauries d\u2019estar-ho, Marga. He acomplert la meva missi\u00f3. Moro amb el cap ben alt i pels meus ideals. Fins l\u2019\u00faltim instant pensar\u00e9 en tu i en l\u2019Edi. Us abra\u00e7o i us faig un pet\u00f3.
\n14.12.44: Tenim bones not\u00edcies: no ens executaran, sempre i quan no es presentin altres complicacions. Ara puc somniar amb el nostre retrobament. Ai, nena, no saps com ho enyoro! La meva estimada, estimada Marga, t\u2019abra\u00e7o amb passi\u00f3 i et desitjo tot el millor per a les festes.<\/p>\n

En Rudolf fou penjat el dia 30 de desembre del 1944 a Auschwitz, juntament amb els seus amics. Faltava menys d\u2019un mes per a l\u2019alliberament. Les seves \u00faltimes paraules van ser: Avui nosaltres, dem\u00e0 vosaltres!<\/em><\/p>\n

La Margarita, un cop acabada la guerra, va marxar a Fran\u00e7a. All\u00ed es va ajuntar amb en Paco, un supervivent de Mauthausen. Va morir el 1987, als 71 anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

RUDOLPH FRIEMEL
\nEm dic Rudolph Friemel. Vaig n\u00e9ixer el 1907 a Viena. Era mec\u00e0nic de cotxes, molt aficionat a les motos, socialista conven\u00e7ut. Per aix\u00f2, vaig decidir anar a Espanya a combatre amb les Brigades Internacionals.
\nQuan est\u00e0vem a Falset, al front, van venir unes volunt\u00e0ries a… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":8647,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-9957","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9957","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9957"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9957\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10251,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9957\/revisions\/10251"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8647"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9957"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}