{"id":9960,"date":"2022-09-29T17:21:33","date_gmt":"2022-09-29T15:21:33","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=9960"},"modified":"2022-09-29T17:22:08","modified_gmt":"2022-09-29T15:22:08","slug":"familia-hoenigsfeld","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/materials\/histories-de-vida-i-testimoniatges\/histories-de-vida\/familia-hoenigsfeld\/","title":{"rendered":"Fam\u00edlia Hoenigsfeld"},"content":{"rendered":"

ESTEBAN HOENIGSFELD (PARE)<\/b>
\nEm dic Stefan \u2013Esteban- Hoenigsfeld. Vaig n\u00e9ixer el 1896 a Pulawy, un poble de Pol\u00f2nia proper a Lublin.La meva fam\u00edlia es dedicava al comer\u00e7. Els meus pares van esfor\u00e7ar-se molt perqu\u00e8 els meus germans i jo pogu\u00e9ssim estudiar. Gr\u00e0cies a una beca vaig poder fer enginyeria electr\u00f2nica primer a Txecoslov\u00e0quia despr\u00e9s a \u00c0ustria. A Viena vaig con\u00e8ixer una jove estudiant de m\u00fasica i m\u2019hi vaig casar, jo tenia 24 anys i tota l\u2019empenta pr\u00f2pia de l\u2019edat. Parlava rus, polon\u00e8s i alemany, i l\u2019empresa AEG em va oferir una feina a la seva delegaci\u00f3 espanyola l\u2019any 1927. Vist des de Pol\u00f2nia, Espanya em semblava un pa\u00eds ex\u00f2tic i lluny\u00e0, per\u00f2 el meu esperit inquiet em va emp\u00e8nyer a acceptar l\u2019oferta. Aquesta decisi\u00f3 marcaria la meva vida professional i personal.<\/span><\/span><\/p>\n

ROSALIA OBERSZTERN (MARE)<\/b>
\nEl meu nom \u00e9s Rozalin \u2013Rosalia- Obersztern. Vaig n\u00e9ixer el 1898 a Lublin (Pol\u00f2nia). Els meus pares eren jueus per\u00f2 no gaire religiosos i de bona posici\u00f3. Des de petita m\u2019agradava molt la m\u00fasica i ja als dotze anys vaig comen\u00e7ar a fer concerts. Vaig obtenir una beca per al Conservatori de Viena, on vaig ser alumna destacada. All\u00ed vaig con\u00e8ixer Stefan. Ens hi vam casar i vam tenir la nostra \u00fanica filla, Ruth. Traslladats a Madrid, sovint feia concerts per a la col\u00f2nia alemanya afincada a la capital espanyola, per\u00f2 amb l\u2019ascens del nazisme l\u2019any 1933 van deixar de convidar-m\u2019hi i fins i tot van deixar de saludar-me\u2026 Durant la guerra espanyola vaig viure a Pol\u00f2nia i despr\u00e9s a Fran\u00e7a amb la meva filla, mentre el meu marit anava i venia a Madrid. Per poder tornar a Espanya el 39, vaig haver de renunciar al judaisme i em vaig batejar a la Capella espanyola de Par\u00eds, igual que la resta de la fam\u00edlia.
\n
\nMERCEDES HOENIGSFELD (FILLA)<\/b>
\nEm dic Mercedes Hoenigsfeld -encara que el meu primer nom era Ruth- i s\u00f3c la filla de l\u2019Esteban i la Rosalia. S\u00f3c jueva, polonesa, espanyola i cat\u00f2lica -jueva i polonesa, pels meus or\u00edgens; espanyola i cat\u00f2lica, per matrimoni i perqu\u00e8 amb setze anys em van batejar\u2026- aig n\u00e9ixer el 1924 a Lublin (Pol\u00f2nia). Mentre els meus pares s\u2019instal\u00b7laven a Madrid, jo em vaig criar amb els meus avis i voltada de cosins i tiets. Ja a Espanya, vaig ingressar al col\u00b7legi alemany per\u00f2, amb l\u2019adveniment del nazisme, el 1933, s\u2019hi van aplicar les lleis racials i vaig haver d\u2019abandonar l\u2019escola. Matriculada a l\u2019 Instituto-Escuela, el vaig haver de deixar a causa de la guerra. Per allunyar-nos del conflicte, la meva mare i jo vam anar a Pol\u00f2nia, on vaig conviure amb els avis i tota la fam\u00edlia. Els meus quatre avis eren jueus no practicants i, encara que coneixien el jiddisch, parlaven habitualment el polon\u00e8s i se sentien tan polonesos com els seus ve\u00efns. Jo ja no era una nena petita, sin\u00f3 una joveneta que compartia jocs amb els meus cosins i cosines: el meu cos\u00ed Jurek, les meves cosines Irka i Mirka, la meva amiga Lola i la seva germana Justina. Any i mig despr\u00e9s ens acomiad\u00e0vem sense saber que, molts, no els tornar\u00edem a veure\u2026<\/p>\n

ESTEBAN HOENIGSFELD (PARE)<\/b>
\nLa meva germana Regina \u2013Gina- va estudiar medecina a Ginebra i treballava de dentista al nostre poble. All\u00ed es va casar amb el doctor Salomon Dawidson i van tenir una filla, Mirka. Quan els alemanys van ocupar Pol\u00f2nia, tota la fam\u00edlia va ser expulsada de casa seva. Van anar d\u2019un lloc a l\u2019altre i finalment van amagar-se a casa d\u2019un amic, a Vars\u00f2via. Per\u00f2 van ser descoberts i van ser enviats a la pres\u00f3 de Pawiak. Des d\u2019aquell horrible lloc, Gina em va enviar cartes, que signava com a Janina Bleistein i escrivia en alemany, per\u00f2 jo sabia que era ella, encara que l\u2019haguessin obligat a canviar-se fins i tot el nom. Dissortadament, no vaig poder fer res per ajudar-la. La meva germana hi va ser assassinada, juntament amb la meva neboda. El seu marit va fugir a R\u00fassia, per\u00f2 hi va ser detingut i mort pels nazis l\u2019any 1941. El meu germ\u00e0 Benjamin va estudiar medecina a Berl\u00edn i hi va con\u00e8ixer una noia jueva alemanya, Elsa
\nBrotman, amb qui es va casar. Els seus m\u00e8todes innovadors li van causar incomprensions entre els altres col\u00b7legues, per la qual cosa l\u2019any 1934 va decidir marxar a Palestina amb la seva dona i la seva filla Irka, per\u00f2 no s\u2019hi van adaptar i van tornar a Pol\u00f2nia. Malauradament, hi van trobar la mort.<\/p>\n

ROSALIA OBERSZTERN (MARE)<\/b>
\nLa meva germana Cesia tamb\u00e9 va estudiar medecina i va exercir la seva professi\u00f3 a Lubin (Pol\u00f2nia) fins que va ser deportada. Estava casada amb el tamb\u00e9 metge Samuel Stanislaw, que va ser assassinat d\u2019un tret al clatell pels sovi\u00e8tics al bosc de Katyn (juntament amb m\u00e9s de deu mil oficials i alts c\u00e0rrecs polonesos). Cesia va anar a parar al gueto de Vars\u00f2via, on va treballar com a dentista fins que va ser traslladada i exterminada, probablement a Sobibor. Des del gueto em va escriure: \u201csi podies fer res perqu\u00e8 pogu\u00e9s anar amb tu\u2026\u201d Per\u00f2 ella no sabia que des de l\u2019any 1939 a Espanya s\u2019havien promulgat lleis racials que hi impedien l\u2019entrada als jueus\u2026<\/p>\n

MERCEDES HOENIGSFELD (FILLA)<\/b>
\nDespr\u00e9s d\u2019un temps a Par\u00eds i Baiona, quan va finalitzar la guerra vam retornar definitivament a Madrid. Eren temps de censura i pen\u00faries, havia esclatat la guerra europea, les comunicacions estaven censurades i no vam poder mantenir gaires contactes amb la nostra fam\u00edlia. No pod\u00edem imaginar tot el que estava succeint. Quan tot va acabar, vam anar descobrint la terrible realitat: els meus avis havien mort al principi, envellits prematurament pels disgustos; els meus oncles i les meves cosines van desapar\u00e8ixer assassinats al gueto o en algun camp\u2026 Un cos\u00ed meu se\u2019n va salvar, perqu\u00e8 va poder fugir als Estats Units. Tamb\u00e9 la meva millor amiga viu a Nova York, per\u00f2 la seva germana va concloure la seva odissea a Tel-
\nAviv. Altres familiars i coneguts van patir sorts diverses: un cos\u00ed va ser acollit per una fam\u00edlia belga despr\u00e9s que el seu pare fos deportat i mor\u00eds a Auschwitz; altres familiars van emigrar a Bol\u00edvia i es van establir a l\u2019Argentina, altres a Israel.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

ESTEBAN HOENIGSFELD (PARE)
\nEm dic Stefan \u2013Esteban- Hoenigsfeld. Vaig n\u00e9ixer el 1896 a Pulawy, un poble de Pol\u00f2nia proper a Lublin.La meva fam\u00edlia es dedicava al comer\u00e7. Els meus pares van esfor\u00e7ar-se molt perqu\u00e8 els meus germans i jo pogu\u00e9ssim estudiar. Gr\u00e0cies a una beca vaig… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":8647,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-9960","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9960","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9960"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9960\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9962,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9960\/revisions\/9962"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8647"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9960"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}