Em dic Edmon Gimeno. Vaig n\u00e9ixer l\u2019any 1923 a Caseres, un poblet de de la Terra Alta, on vaig viure fins als deu anys, que vaig anar a M\u00f3ra a estudiar. Quan va esclatar la guerra, jo estava de vacances al poble. Vaig seguir estudiant, per\u00f2 quan les tropes feixistes van anar acostant-se a la comarca, tota la fam\u00edlia vam marxar cap a Barcelona. A principis de febrer de 1939 el meu pare i jo \u2013que encara no havia fet els setze anys- vam creuar la frontera. Ens van internar al camp de Sant Cebri\u00e0, entre la filferrada i el mar, per\u00f2 vam aconseguir evadir-nos-en. Vam retrobar-nos amb la resta de la fam\u00edlia a Auch, al departament franc\u00e8s de Gers, casa nostra es convert\u00ed en un lloc de trobada d\u2019exiliats i un refugi de resistents. A finals de 1943, la policia de Vichy em va detenir i em va lliurar als nazis. Em van traslladar al nord de Fran\u00e7a, per treballar al Mur de l\u2019Atl\u00e0ntic. Vaig intentar fugir en un tren, per\u00f2 oficials de la Gestapo em van detenir i empresonar. Despr\u00e9s de passar per diverses presons, em van introduir en un comboi en direcci\u00f3 al camp de Buchenwald. Despr\u00e9s de Buchenwald, em van destinar al camp de Dora, on vaig treballar en els t\u00fanels i en diversos comandos. Per\u00f2 els bombardejos aliats van fer que els nazis ens traslladessin abans que hi entressin els americans. Vaig iniciar un viatge espant\u00f3s, en ple hivern, en vagons de ferrocarril descobert, cap a Bergen-Belsen. All\u00ed vaig sobreviure, tot i les condicions inhumanes, fins que hi van entrar els brit\u00e0nics, l\u2019abril de 1945. Evacuat en camions militars a trav\u00e9s d\u2019Alemanya i Holanda, i en tren per B\u00e8lgica i Fran\u00e7a, finalment vaig poder retrobar-me amb la meva fam\u00edlia a Perpiny\u00e0, on vaig haver d\u2019estar ingressat tot un any a l\u2019hospital, per recuperar-me de les seq\u00fceles de la deportaci\u00f3. Per\u00f2 les imatges dels cossos desfets i l\u2019olor de la carn cremada m\u2019acompanyar\u00e0 tota la vida\u2026<\/p>\n
PARE DE L\u2019EDMON<\/b>
\nS\u00f3c el pare de l\u2019Edmon. Quan comen\u00e7\u00e0 la guerra civil jo era secretari de l\u2019ajuntament del nostre petit poble. Hi vam viure les convulsions de la reraguarda amb una certa tranquil\u00b7litat, per\u00f2 quan els militars rebels van ocupar Alcany\u00eds i Casp, vaig veure que hav\u00edem de marxar. Vaig sortir de Caseres amb la dona i els fills petits, vam recollir Edmon, que estudiava a M\u00f3ra, i vam anar cap a Barcelona. Per\u00f2 l\u2019avan\u00e7 franquista no ens va donar treva; la ciutat i el pa\u00eds van caure aviat i ens vam veure, com tants d\u2019altres, abocats a l\u2019exili. Vam poder escapar-nos del camp on ens havien ficat, per\u00f2 res no era segur\u2026 L\u2019Edmon va ser endut pels nazis, pobre fill meu, que nom\u00e9s amb vint anys es va veure abocat a l\u2019infern!! Any i mig despr\u00e9s el vam poder recuperar viu, per\u00f2 pesava a penes 40 kg i el seu rostre prematurament envellit feia entreveure tots els sofriments que els seus llavis callaven. Gaireb\u00e9 no el vaig recon\u00e8ixer quan me\u2019l van portar, un sac d\u2019ossos que carregava en un farcell el seu vestit de ratlles, els esclops i la cullera que l\u2019havien acompanyat durant tot aquell temps\u2026<\/p>\n
GL\u00d2RIA GIMENO<\/b>
\nEm dic Gl\u00f2ria i s\u00f3c la germana petita de l\u2019Edmon. La guerra em va prendre la infantesa i la fam\u00edlia. Vam marxar del poble, vam deixar la terra, i vam viure com a refugiats a Fran\u00e7a fins que el meu germ\u00e0 petit i jo vam poder tornar a casa, als anys quaranta. Per\u00f2 els meus pares i el meu germ\u00e0 van estar-s\u2019hi molt m\u00e9s temps. L\u2019Edmon, recuperat de les seq\u00fceles del seu internament als terribles camps nazis, va estudiar Geografia a la Universitat de Montpellier i, un cop llicenciat, va retornar, va revalidar els estudis a Saragossa i va comen\u00e7ar a treballar com a redactor editorial a Barcelona.
\nEl meu pare tenia por que el detinguessin i no va tornar fins als anys 60, quan semblava que la dictadura ja no represaliava tant. Per\u00f2 les autoritats franquistes el van condemnar a pres\u00f3 i, un cop alliberat, el van tornar a expulsar d\u2019Espanya. No hi va poder tornar fins poc abans de la mort de Franco.<\/p>\n
NARRADOR<\/b> Em dic Edmon Gimeno. Vaig n\u00e9ixer l\u2019any 1923 a Caseres, un poblet de de la Terra Alta, on vaig viure fins als deu anys, que vaig anar a M\u00f3ra a estudiar. Quan va esclatar la guerra, jo estava de vacances al poble. Vaig seguir estudiant,… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":8647,"menu_order":3,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-9964","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9964","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9964"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9964\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9965,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9964\/revisions\/9965"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8647"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9964"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nFins a la seva jubilaci\u00f3, Edmon Gimeno va seguir treballant a la mateixa editorial, i al cap d’uns anys s\u2019instal\u00b7l\u00e0 definitivament a Caseres, el seu poble natal. Des de la seva fundaci\u00f3, va vincular-se a l’Amical de Mauthausen i altres camps, va participar en encontres clandestins i va col\u00b7laborar, amb el seu testimoni, en obres tan emblem\u00e0tiques com Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig. L’any 2007 van sortir publicades les seves mem\u00f2ries, amb
\nel t\u00edtol Buchenwald, Dora, Bergen-Belsen. Viv\u00e8ncies d’un deportat. L\u2019Edmon ha mantingut el seu comprom\u00eds de mem\u00f2ria vers la deportaci\u00f3 republicana, amb viatges als camps, confer\u00e8ncies i entrevistes amb els mitjans de comunicaci\u00f3, fins al final. Edmon Gimeno Font va morir el passat dia 3 de gener a Caseres, el seu poble.
\n<\/code><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"