{"id":9971,"date":"2022-09-29T17:31:53","date_gmt":"2022-09-29T15:31:53","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=9971"},"modified":"2022-09-29T17:33:34","modified_gmt":"2022-09-29T15:33:34","slug":"jenny-kehr","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/materials\/histories-de-vida-i-testimoniatges\/histories-de-vida\/jenny-kehr\/","title":{"rendered":"Jenny Kehr"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-size: medium;\"><span style=\"font-family: arial,sans-serif;\"><b>JENNY KEHR<\/b><br \/>\nEm dic Jenny Kehr i tinc 47 anys. Vaig n\u00e9ixer a Alemanya, en una petita localitat del Palatinat, per\u00f2 en casar-me vaig anar a viure a la ciutat fronterera de Kaiserslauten, on el meu marit tenia un negoci. Vam tenir dues filles, l\u2019\u00darsula i la Marianne. Quan van comen\u00e7ar les hostilitats amb Fran\u00e7a vam traslladar-nos a Mannheim, ciutat m\u00e9s allunyada de la frontera i suposadament m\u00e9s segura que Kaiserslauten. Per\u00f2 un intent d\u2019atemptat contra Hitler va provocar una onada de detencions de jueus (poc importava que no hi tingu\u00e9ssim res a veure, ja que l\u2019autor de l\u2019intent no era jueu\u2026). El meu home va ser arrestat i mai no en vaig tornar a saber res. Mesos m\u00e9s tard, a finals d\u2019octubre de 1940, es va produir una brutal onada de deportacions. En una nit, prop de set mil jueus de les regions de Baden i el Palatinat vam ser detinguts i traslladats al sud de Fran\u00e7a, al camp de concentraci\u00f3 de Gurs. La meva mare i jo form\u00e0vem part d\u2019aquest comboi excepcional, ja que va ser l\u2019\u00fanica vegada que els nazis s\u2019enduien els jueus cap a l\u2019oest en lloc de cap a l\u2019est. Nom\u00e9s dues hores per fer una petita maleta, dues hores per dir ad\u00e9u a tota una vida, perqu\u00e8 el governador pogu\u00e9s anunciar orgullosament que el seu territori havia quedat \u201clliure de jueus\u201d. La majoria dels reclosos a Gurs eren vells, dones i nens, ja que els homes havien emigrat o havien anat a parar als camps de concentraci\u00f3 alemanys. Les condicions de vida eren deplorables: quan plovia tot s\u2019enfangava; no hi havia ni flassades, ni llenya per fer foc; nom\u00e9s hi havia polls, fred i gana, i tifus i disenteria\u2026 La meva mare no va sobreviure ni un mes, com tants d\u2019altres. Jo vaig resistir-hi gaireb\u00e9 dosanys. Per\u00f2 l\u2019agost de 1942 van comen\u00e7ar nous trasllats, ara s\u00ed cap a l\u2019est, als camps d\u2019extermini. L\u2019\u00fanica esperan\u00e7a era fugir i travessar la frontera. No hi anava sola, en Max, amor sorgit enmig del sofriment, m\u2019hi va acompanyar. Tot semblava anar b\u00e9, hav\u00edem aconseguit trepitjar terra espanyola, per\u00f2 a Coll de Narg\u00f3 ens van detenir els gu\u00e0rdies civils. Tantes nits caminant per muntanyes desconegudes, a punt d\u2019estimbar-nos pels barrancs invisibles, i quan la salvaci\u00f3 era a tocar, ens van fer de nou presoners! Ens van dur a tots dos al \u201cdip\u00f2sit de concentraci\u00f3\u201d de Miranda de Ebro, per\u00f2 a mi no m\u2019hi van acceptar, perqu\u00e8 nom\u00e9s hi admetien homes. Estava sola, totalment sola. Com un cap de bestiar, em van portar de pres\u00f3 en pres\u00f3: Logro\u00f1o, Lleida i, finalment, Barcelona. Cada vegada despullada, desinfectada, humiliada\u2026 L\u2019ordre del governador \u00e9s ben clara: \u201c\u2026ordeno la conducci\u00f3n a Figueras de la extranjera hebrea Jenny Sara Kehr (\u2026) rogando a V.E. tenga a bien ordenar que sea obligada a repasar la frontera, ya que penetr\u00f3 en nuestro territorio clandestinamente y se ha dispuesto su expulsi\u00f3n por ser jud\u00eda\u2026\u201d Em retornen a Fran\u00e7a. Per\u00f2 all\u00e0 hi ha els nazis. Ells controlen la frontera amb els seus gossos ferotges. No puc m\u00e9s. No em queden forces\u2026 ni esperances.<\/span><\/span><\/p>\n<p><b>MARIANNE KEHR<\/b><br \/>\nEm dic Marianne Kehr. Juntament amb la meva germana \u00darsula vam poder escapar en un transport que evacuava nens amb destinaci\u00f3 a Anglaterra. Despr\u00e9s vam aconseguir embarcar rumb als Estats Units, gr\u00e0cies a la mediaci\u00f3 d\u2019uns familiars. Jo nom\u00e9s tenia setze anys quan el juny de 1940 vaig partir de Liverpool direcci\u00f3 Quebec. La meva germana \u00darsula en tenia dinou quan tamb\u00e9 va poder sortir de Liverpool dest\u00ed Boston. Despr\u00e9s de mesos d\u2019incertesa, vam poder reunir-nos totes dues a Nova York. \u00c9s all\u00ed on, a mitjans de 1943, vam saber la trista mort de la nostra mare. Va apar\u00e8ixer penjada del seu cintur\u00f3 a l\u2019antiga pres\u00f3 de dones de Barcelona, on ara es troba El Corte Ingl\u00e9s. Diuen que es va su\u00efcidar perqu\u00e8 \u201cestava cansada de la vida\u201d, per\u00f2 jo dic que va morir perqu\u00e8 la hi van emp\u00e8nyer, ja que tornar-la a Fran\u00e7a era lliurar-la a les mans dels botxins i abocar-la a una mort segura. Nosaltres hi vam perdre la mare, Espanya va perdre el dret a dir que no havia col\u00b7laborat amb l\u2019Holocaust.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>JENNY KEHR<br \/>\nEm dic Jenny Kehr i tinc 47 anys. Vaig n\u00e9ixer a Alemanya, en una petita localitat del Palatinat, per\u00f2 en casar-me vaig anar a viure a la ciutat fronterera de Kaiserslauten, on el meu marit tenia un negoci. Vam tenir dues filles, l\u2019\u00darsula i&hellip;  <a href=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/materials\/histories-de-vida-i-testimoniatges\/histories-de-vida\/jenny-kehr\/\" title=\"Read Jenny Kehr\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":8647,"menu_order":5,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-9971","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9971","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9971"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9971\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9973,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9971\/revisions\/9973"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8647"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9971"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}