{"id":9976,"date":"2022-09-29T17:36:37","date_gmt":"2022-09-29T15:36:37","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=9976"},"modified":"2022-09-29T17:38:06","modified_gmt":"2022-09-29T15:38:06","slug":"familia-soho-salfiel","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/materials\/histories-de-vida-i-testimoniatges\/histories-de-vida\/familia-soho-salfiel\/","title":{"rendered":"Fam\u00edlia Molho-Saltiel"},"content":{"rendered":"

REN\u00c9E MOLHO<\/b>
\nEl meu nom \u00e9s Ren\u00e9e Molho, per\u00f2 el meu nom de soltera era Ren\u00e9e Saltiel. Vaig n\u00e9ixer a Tessal\u00f2nica el 1918. S\u00f3c la mitjana de les tres filles que van tenir els meus pares; la gran es deia Matilde i la petita, Eda. A Tessal\u00f2nica, a principis del segle XX, vivien prop de 90.000 jueus, gaireb\u00e9 la meitat de la poblaci\u00f3, i molts d\u2019ells eren d\u2019origen sefard\u00ed, per aix\u00f2 la majoria dels diaris jueus que es publicaven a la ciutat (uns 40) eren en castell\u00e0 antic (lad\u00ed). La nostra fam\u00edlia tamb\u00e9 provenia d\u2019Espanya, d\u2019on van ser expulsats fa uns cinc-cents anys, per\u00f2 encara en conservem la llengua, el lad\u00ed, que parlem habitualment entre nosaltres i amb els nostres amics. El meu pare es dedicava al comer\u00e7 amb la fusta. Em va inscriure a l\u2019escola francesa i despr\u00e9s al col\u00b7legi americ\u00e0. Recordo com els dissabtes passej\u00e0vem pel port o an\u00e0vem als clubs juvenils. All\u00ed vaig con\u00e8ixer Solom, de qui em vaig enamorar. Per\u00f2 va comen\u00e7ar el malson. Van obligar tots els jueus a deixar les seves cases i traslladar-se a un dels cinc guetos que van crear a la ciutat. Tamb\u00e9 nosaltres hi vam haver d\u2019anar, no ens va servir de res acreditar que \u00e9rem s\u00fabdits espanyols. Les meves germanes i jo est\u00e0vem desesperades. La mare havia mort d\u2019apendicitis, per manca d\u2019atenci\u00f3 i medicaments, i el meu pare tenia c\u00e0ncer. Despr\u00e9s de moltes gestions, com que ten\u00edem passaports espanyols, amb l\u2019ajuda d\u2019un treballador del consolat itali\u00e0, vam aconseguir fugir de Tessal\u00f2nica abans de les deportacions. Vam arribar a Atenes l\u2019agost de 1943. Durant uns mesos vam viure a diferents llocs per no ser descoberts. Molta gent ens va ajudar i una ve\u00efna, la senyora Lembezi, ens va protegir. Per\u00f2 alg\u00fa ens va delatar i la Gestapo va entrar a l\u2019apartament l\u2019abril de 1944 i se\u2019n va endur les meves germanes. Van deixar-me amb el meu pare, que ja estava molt malalt, amb l\u2019advertiment que tornarien. El meu pare va morir pocs dies despr\u00e9s i la senyora Lembezi em va acollir a casa seva. Sort, perqu\u00e8 van venir a buscar me aquella mateixa nit\u2026 Aquella bona dona va ser la meva salvaci\u00f3. Ella va contractar un diplom\u00e0tic espanyol, perqu\u00e8 gestion\u00e9s l\u2019enterrament del meu pare al cementiri jueu d\u2019Atenes i m\u2019ajud\u00e9s a escapar. Gr\u00e0cies a la documentaci\u00f3 que ell em va proporcionar i amb l\u2019ajuda de la resist\u00e8ncia, vaig poder arribar a Turquia i, finalment, a Palestina, el juny de 1944. Mentrestant, Eda i Matilde seguien al camp, per\u00f2 la senyora Lembezi les visitava quan podia i els portava menjar. Fins que l\u2019octubre de 1944, la guerra perduda, els alemanys van fugir cap al nord. Les meves germanes estaven sanes i estalvies, a Atenes. Els pares morts, tants familiars i amics empresonats, deportats, desapareguts, salvada per una dona que no coneixia, he hagut de fugir a peu, en tren, en vaixell\u2026 i ara, a Tel Aviv, espero el final de la guerra.<\/span><\/span><\/p>\n

SOLON MOLHO<\/b>
\nEm dic Solon Molho, nascut a Tessal\u00f2nica el 1918. S\u00f3c jueu i s\u00f3c grec. Estimo la meva terra, estimo aquesta ciutat i, com els meus pares, estimo els llibres. Ells van obrir una llibreria fa molts anys i les meves germanes i jo hi hem crescut. Quan va esclatar la guerra, vaig lluitar per defensar el meu pa\u00eds dels feixistes italians, al costat d\u2019altres dotze mil jueus com jo; per\u00f2 despr\u00e9s de mig any lluitant, no vam poder impedir l\u2019ocupaci\u00f3 nazi, l\u2019abril de 1941. Ens van obligar a malvendre la llibreria a un col\u00b7laboracionista. A mesura que passaven els mesos, les
\nnoves autoritats ens feien la vida cada cop m\u00e9s dif\u00edcil. Van ordenar destruir el nostre cementiri, el cementiri jueu m\u00e9s gran del m\u00f3n, amb m\u00e9s de 350 mil tombes. Despr\u00e9s van anar pels vius\u2026 El juliol de 1942 van ordenar que tots els homes es reunissin a la pla\u00e7a. Ens hi van tenir tot el dia, sota un sol de plom, maltractant-nos i humiliant-nos. Ens van obligar a anar a treballs for\u00e7ats. Jo vaig poder escapolir-me i fugir en un vaixell, molts d\u2019altres no van tenir tanta sort. Els qui quedaven a Tessal\u00f2nica van ser obligats a dur l\u2019estrella groga i van ser confinats en guetos. Pr\u00e8viament, els ho havien pres tot. Per\u00f2 no en van tenir prou; el mar\u00e7 de 1943 van comen\u00e7ar els transports, diuen que cap a Auschwitz. Dels meu pares i la meva germana Yvonne, i la seva fam\u00edlia, mai m\u00e9s no en vaig saber res…<\/p>\n

VICTORIA LEON<\/b>
\nEm dic Victoria Leon, de soltera Molho. S\u00f3c germana de Solon. Estic casada amb en Youda Leon, fabricant de sab\u00f3, i viv\u00edem a Tessal\u00f2nica. Quan va comen\u00e7ar l\u2019ocupaci\u00f3, Giorgos Mitziliotis, cos\u00ed del meu marit, ens va animar a fugir de la ciutat, ja que la situaci\u00f3 era cada cop m\u00e9s perillosa, i anar a viure amb la seva fam\u00edlia a la casa pairal, en una petita illa anomenada Skopelos. Despr\u00e9s de moltes aventures, vam aconseguir arribar a Atenes, on ens vam retrobar amb Solon. Giorgos va aconseguir reunir-hi tota la fam\u00edlia Leon, catorze persones, al casal de Skopelos, on vam estar-nos fins al final de la guerra. Per la seva acci\u00f3, ell i els seus van rebre la distinci\u00f3 de justos entre les nacions de Yad Vashem, igual que
\nla senyora Lembessi, que va ajudar a salvar la meva cunyada Ren\u00e9e i les seves germanes, Matilde, que es va quedar a viure a Atenes i, Eda, que va refer la seva vida a Par\u00eds.<\/p>\n

NINA MOLHO<\/b>
\nEm dic Nina Molho i s\u00f3c la filla de Ren\u00e9e i Solon Molho. Acabada la guerra, Solon va reclamar la llibreria, que l\u2019espionatge brit\u00e0nic havia utilitzat com a centre d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia. Va contactar amb la meva mare, que estava a Palestina, i li va demanar de casar-se amb ell. El mar\u00e7 de 1946 contreien matrimoni a Tessal\u00f2nica. Fruit de la seva uni\u00f3 hem nascut els meus germans Mair, Joseph i jo.Van posar en marxa la llibreria, que va esdevenir un referent no nom\u00e9s a la ciutat sin\u00f3 gaireb\u00e9 al pa\u00eds, ja que s\u2019hi podien trobar publicacions d\u2019arreu del m\u00f3n. Umberto Eco, Harold Pinter (Nobel de literatura) i tants d\u2019altres van passar per ella i hi van fer tert\u00falies. Fins i tot van rebre la distinci\u00f3 de \u201cCavallers de l\u2019art i les lletres\u201d que atorga l\u2019estat franc\u00e8s a aquells que destaquen especialment per la promoci\u00f3 de la cultura. Els meus pares estaven enamorats de la llibreria, de la literatura i l\u2019un de l\u2019altre. El 1997 va morir el meu pare. La llibreria va seguir els seus passos: el 2004 va haver de tancar, sota la pressi\u00f3 de les grans i modernes llibreries que s\u2019han anat implantant arreu. Tessal\u00f2nica \u00e9s ara una ciutat de fantasmes. A penes un miler de jueus fem mem\u00f2ria de la rica pres\u00e8ncia sefard\u00ed d\u2019altres temps. Sobre l\u2019antic cementiri jueu, s\u2019hi ha edificat la universitat, cap senyal que ho indiqui, res no recorda tot all\u00f2 que va ser destru\u00eft.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

REN\u00c9E MOLHO
\nEl meu nom \u00e9s Ren\u00e9e Molho, per\u00f2 el meu nom de soltera era Ren\u00e9e Saltiel. Vaig n\u00e9ixer a Tessal\u00f2nica el 1918. S\u00f3c la mitjana de les tres filles que van tenir els meus pares; la gran es deia Matilde i la petita, Eda. A… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":8647,"menu_order":5,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-9976","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9976","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9976"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9976\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9980,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9976\/revisions\/9980"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8647"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9976"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}