{"id":9981,"date":"2022-09-29T17:39:13","date_gmt":"2022-09-29T15:39:13","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=9981"},"modified":"2022-09-29T17:39:13","modified_gmt":"2022-09-29T15:39:13","slug":"nens-polonesos","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/materials\/histories-de-vida-i-testimoniatges\/histories-de-vida\/nens-polonesos\/","title":{"rendered":"Nens polonesos"},"content":{"rendered":"

NARRADOR<\/b>
\nUn dels projectes secrets creats pels Nazis amb la idea d\u2019incrementar la poblaci\u00f3 germanico-n\u00f2rdica es va anomenar Lebensborn (font de vida). Oferia a les noies considerades \u201cde ra\u00e7a pura\u201d la possibilitat de tenir un fill en secret. Aquest nad\u00f3 era donat a l\u2019organitzaci\u00f3, la qual l\u2019educava i adoptava. Per aix\u00f2 van condicionar unes cases on les dones es trobaven per engendrar i, m\u00e9s tard, tenir el nad\u00f3. La primera fou creada el 1936 a Steinhoering, m\u00e9s endavant n\u2019hi va haver 10 a Alemanya, 9 a Noruega i 1 a B\u00e8lgica, Holanda, Fran\u00e7a, Luxemburg i Dinamarca. El 1939, Himmler veient que el programa no aconseguia les expectatives, va donar l\u2019ordre a tots els soldats de la SS i la policia que tinguessin el major nombre de fills. Ell mateix en va tenir dos d\u2019il\u00b7leg\u00edtims. Un cop iniciada la guerra, el programa va acceptar mares no alemanyes, per\u00f2 s\u00ed considerades \u00e0ries, encoratjant als soldats a tenir-hi relacions. Finalment, una de les parts m\u00e9s terribles de la pol\u00edtica del Lebensborn fou el segrest de nens considerats bons racialment en els territoris ocupats de l\u2019Est. M\u00e9s de 100.000 ho foren de Pol\u00f2nia. Un centenar d\u2019aquests, l\u2019any 1946, gr\u00e0cies a un acord entre les autoritats poloneses a l\u2019exili i el Govern de Madrid, van arribar a Barcelona. En un inici es preveia una estada d\u2019uns quants mesos per\u00f2 s\u2019hi van quedar 10 anys. Aqu\u00ed van tornar a estudiar polon\u00e8s i van ser educats en contacte amb la cultura polonesa. Els infants que van trobar les seves fam\u00edlies van ser repatriats a Pol\u00f2nia, els altres van emigrar a EUA. Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria de dues d\u2019elles i d\u2019una de les seves professores:<\/span><\/font><\/p>\n

TERESA LINDNER<\/b>
\nEm dic Teresa Lindner i tinc 12 anys, acabo d\u2019arribar a Barcelona des de G\u00e8nova amb el vaixell JJ Sisters, avui \u00e9s 24 d\u2019abril de 1946. El meu drama \u00e9s que mai he conegut els meus cognoms. Els alemanys em van treure de casa quan devia tenir quatre o cinc anys, i en aquesta edat els pares no tenen m\u00e9s noms que papa i mama. Em van posar el cognom Lindner, i s\u00e9 que en el primer orfenat vaig estar amb la meva germana, que despr\u00e9s ens van separar i que ja no la he tornada a veure. Crec que \u00e9rem bessones, perqu\u00e8 ten\u00edem dos vestits iguals amb un lla\u00e7 blau que la meva mare ens posava per anar a missa i que mai no sab\u00edem gaire b\u00e9 quin era de qui fins que jo vaig tacar el meu amb una poma. S\u00e9 tamb\u00e9 que tenia un germ\u00e0 petit, perqu\u00e8 un dia, poc abans que arribessin els alemanys, vaig estar a punt de tallar un dit i la meva mare es va enfadar molt\u00edssim. Em va pegar i em va dir que com podia fer entremaliadures mentre el meu pare s\u2019estava morint. \u201cResa perqu\u00e8 el teu pare no es mori\u201d, van ser les seves paraules. Tamb\u00e9 recordo que una vegada la mare va venir a veure\u2019ns a l\u2019orfenat i que es va acomiadar dient que tornaria \u201cmolt aviat\u201d. Vaig acabar a \u00c0ustria, a mans d\u2019una fam\u00edlia que parlava alemany. Un dia , aquella dona, que pretenia ser la meva mare adoptiva, va venir un mat\u00ed a buscar-me a l\u2019escola. Em vaig espantar i vaig pensar que em castigarien, per\u00f2 pel cam\u00ed em va explicar que havien arribat a casa uns militars i que havia de respondre\u2019ls a tot \u201cno ho s\u00e9, no ho s\u00e9\u201d en alemany. No podia fer altra cosa, perqu\u00e8 ja no sabia parlar polon\u00e8s, per\u00f2 com que em van semblar simp\u00e0tics i em van oferir una xocolatina me\u2019n vaig anar amb ells.Vaig acabar en el camp de refugiats de Salzburg, on hi havia molts nens de tot arreu. Va ser molt dur. Al final, ens van dur a It\u00e0lia i d\u2019all\u00e0 vam embarcar cap a Barcelona. Vallcarca \u00e9s la resid\u00e8ncia m\u00e9s bonica que he vist mai. <\/p>\n

ALEKSANDRA GRUZINSKA<\/b>
\nEm dic Aleksandra Gruzinska i tinc 19 anys. Ara visc a Barcelona juntament amb 130 nens tamb\u00e9 polonesos orfes. El meu pare estava al front quan els Nazis van ocupar Pol\u00f2nia el 1939. La meva mare i jo v\u00e0rem entrar a formar part de l\u2019onada de refugiats que fug\u00edem de la guerra. La meva mare es va posar molt malalta i a mi em van internar en un refugi per a nens a Lodz. Jo tenia 7 anys quan va arribar un grup d\u2019alemanys a la resid\u00e8ncia i ens van fer un examen racial. Anotaven el color dels nostres ulls, de cabell i determinades mesures dels nostre cos per veure si respon\u00edem al seu ideal ari. Els nens que (segons ells) ten\u00edem aspecte germ\u00e0nic ens van internar \u2013 en una operaci\u00f3 secreta \u2013 en un centre de Buckau. All\u00ed ens van fer un test psicol\u00f2gic per comprovar la nostra capacitat mental i despr\u00e9s ens van portar a un altre centre, ja no recordo molt b\u00e9 on, on van comen\u00e7ar la nostra reeducaci\u00f3 i nazificaci\u00f3. Van canviar el meu cognom polon\u00e8s Gruzinska pel germanitzat Gruzinger; ens van prohibir parlar polon\u00e8s i ens van obligar a parlar alemany tot el dia, a m\u00e9s de donar-nos classes constantment sobre
\ncultura alemanya. Tot seguit ens van traslladar a Achern Baden, a una escola per a nenes tiroleses, txeques i poloneses que, com jo, eren considerades d\u2019ascend\u00e8ncia \u00e0ria. Vaig ser all\u00ed fins el 1943, que em va adoptar una fam\u00edlia alemanya. La fam\u00edlia sempre em va tractar b\u00e9. Eren grangers austr\u00edacs: una v\u00eddua amb deu fills que n\u2019havia perdut vuit a la guerra. Vaig estar-hi tres anys fins que es va acabar el conflicte. Les autoritats aliades ens van oferir quedar-nos a \u00c0ustria o marxar. Afortunadament, la Creu Roja va aconseguir trobar la meva mare i ens v\u00e0rem posar en contacte, en alemany, ja que jo ja no sabia el polon\u00e8s. Per\u00f2 Europa ja estava dividida pel tel\u00f3 d\u2019acer i no ens vam poder retrobar. Vaig anar a un camp de refugiats a alzburg i d\u2019all\u00e0 a G\u00e8nova i Barcelona. Avui, 6 de juliol de 1956, marxem cap a Am\u00e8rica. Plorem desconsoladament mentre cantem Rozproszone polskie dzieci…(nens polonesos dispersos…)<\/p>\n

WANDA TOZER<\/b>
\nEm dic Wanda Morbitzer Tozer. S\u00f3c polonesa i treballo com a cancellera del Consolat polon\u00e8s a Barcelona. Durant els anys de la guerra vaig ser activista de la resist\u00e8ncia antinazi ajudant els pilots polonesos abatuts a Fran\u00e7a a poder tornar a les bases d\u2019Anglaterra a trav\u00e9s de Barcelona, per aix\u00f2 vaig ser perseguida per la Gestapo. Ara faig classes de polon\u00e8s, hist\u00f2ria i geografia als nens polonesos que han arribat a Barcelona, v\u00edctimes del programa Lebensborn. A la seva arribada els nens pateixen malsons, angoixa i depressi\u00f3. No volen anar amb els polonesos, nosaltres, ja que per a ells som b\u00e0rbars. Nom\u00e9s la m\u00fasica, les can\u00e7ons de bressol poloneses o els cants nadalencs aconsegueixen penetrar en els espais clausurats de la mem\u00f2ria i encendre la guspira del record. Molts d\u2019ells tenen el costum de guardar-se trossos de pa sota els matalassos o buscar a les escombraries, aix\u00ed com arrasar els arbres fruiters dels ve\u00efns; d\u2019altres nom\u00e9s volen destrossar; n\u2019hi ha que s\u2019escapen de la resid\u00e8ncia en pijama pensant que fugen d\u2019un bombardeig; nens que nom\u00e9s calmen els seus nervis fent mitja… Xoca el seu desconeixement de molts aspectes normals de la vida, mentre que dominen a la perfecci\u00f3 la terminologia b\u00e8l\u00b7lica. Els infants adoren la guerra; de bona gana parlen de temes b\u00e8l\u00b7lics o militars. A poc a poc, per\u00f2, el tracte de les cuidadores espanyoles i dels professors i capellans polonesos comen\u00e7a a donar fruits. Barcelona els agrada i gaudeixen de la platja i del sol. La vida s\u2019obre pas. Mai no oblidaran la nit del 24 de desembre esperant que aparegui aquesta primera estrella que, en la tradici\u00f3 polonesa, inaugura el Nadal.<\/p>\n

NARRADOR<\/b>
\nAvui, la Teresa viu a Manassas, Virginia, als EUA. Es va casar i ara es diu Teresa Gilbert, t\u00e9 tres fills i dos n\u00e9ts. No ha tornat mai a Pol\u00f2nia. Com ella mateixa diu: \u201cPerqu\u00e8 he de tornar, si no s\u00e9 on buscar? Pel que fa a l\u2019Aleksandra, viu a Arizona, t\u00e9 prop de 80 anys i \u00e9s professora em\u00e8rita de franc\u00e8s de la Universitat de l\u2019Estat.<\/span><\/font><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

NARRADOR
\nUn dels projectes secrets creats pels Nazis amb la idea d\u2019incrementar la poblaci\u00f3 germanico-n\u00f2rdica es va anomenar Lebensborn (font de vida). Oferia a les noies considerades \u201cde ra\u00e7a pura\u201d la possibilitat de tenir un fill en secret. Aquest nad\u00f3 era donat a l\u2019organitzaci\u00f3, la… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":8647,"menu_order":6,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-9981","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9981","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9981"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9981\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9982,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9981\/revisions\/9982"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8647"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9981"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}