{"id":9990,"date":"2022-09-29T17:50:11","date_gmt":"2022-09-29T15:50:11","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=9990"},"modified":"2022-11-09T17:40:43","modified_gmt":"2022-11-09T16:40:43","slug":"elzebieta-ficowsca","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/materials\/histories-de-vida-i-testimoniatges\/testimoniatges\/elzebieta-ficowsca\/","title":{"rendered":"Irina Sendler i Elzebieta Ficowsca"},"content":{"rendered":"

ELZEBIETA FICOWSCA<\/b>
\nEl meu nom \u00e9s Elzbieta Ficowska, s\u00f3c polonesa i he conegut la meva veritable hist\u00f2ria als 17 anys. Vaig n\u00e9ixer el 1942 al gueto de Vars\u00f2via i quan nom\u00e9s tenia cinc mesos la meva mare va prendre una decisi\u00f3 molt dolorosa. Desesperada per les dures condicions i pensant-se que jo no sobreviuria, em va lliurar a Irena Sendler. Em van entaforar en una caixa de fusta amb forats i em van treure adormida del gueto amb un carregament de totxos. La meva mare, plorant, va amagar una cullera de plata amb el meu nom i la data de naixement entre la meva roba. Es va quedar molt trista. Al llarg dels anys he buscat informaci\u00f3 dels meus pares: volia trobar alguna foto, perqu\u00e8 jo no els recordo, per\u00f2 no ho he aconseguit. M\u2019han explicat que la mare era una noia molt bonica d\u2019uns 22 anys, rossa i amb ulls verds. <\/span><\/span><\/p>\n

IRINA SENDLER<\/b>
\nEl meu nom \u00e9s Irena Sendler, tinc 32 anys i s\u00f3c treballadora social a Vars\u00f2via. \u00c9s el 1942 i des que va comen\u00e7ar la guerra he estat ajudant la gent necessitada. Els nazis van tancar el gueto, per\u00f2 he obtingut un perm\u00eds d\u2019entrada amb l\u2019excusa de control epidemiol\u00f2gic. Aix\u00ed puc portar aliments i medecines i parlar amb les fam\u00edlies perqu\u00e8 deixin que m\u2019emporti els seus fills; cal salvar els infants, ja que no hi ha possibilitat que sobrevisquin all\u00ed sense aliments i sense higiene. No estic sola, hi ha m\u00e9s gent que col\u00b7labora i formem part de l\u2019organitzaci\u00f3 clandestina Zegota, d\u2019ajut als jueus. A la nit, quan dormo, sento els plors dels nens i les nenes que no volen deixar la mare i em veig ficant-los en les ambul\u00e0ncies, en cistelles d\u2019escombraries, en els camions d\u2019eines, en caixes de fusta\u2026 \u00c9s la meva obsessi\u00f3: salvar-los, salvar-los de la mort segura. Crec que qualsevol persona que ho necessiti mereix ser ajudada de tot cor, sense mirar la seva religi\u00f3 ni la seva nacionalitat. Elzbieta, coneguda com \u201cla nena de la cullera de plata\u201d, va ser cuidada per una col\u00b7laboradora d\u2019Irena Sendler, Stanislawa Bussoldowa, una v\u00eddua que la va estimar i la va tractar com si fos filla seva. La mare d\u2019Elzbieta va morir al camp de Poniatowa i el seu pare, d\u2019un tret quan es va negar a pujar al vag\u00f3 del tren de deportaci\u00f3.<\/p>\n

NARRADOR<\/b>
\nEl 20 de octubre de 1943, Sendler va ser arrestada per la Gestapo i torturada. La policia no va aconseguir que don\u00e9s cap informaci\u00f3 ni que expliqu\u00e9s com havia aconseguit salvar 2.500 nens, els noms dels quals estaven escrits en un paper dins d\u2019una ampolla enterrada al jard\u00ed. L\u2019organitzaci\u00f3 Zegota va subornar els carcellers i Irena va poder escapar tres mesos despr\u00e9s, quan ja l\u2019havien condemnada a mort. Irene Sendler va dedicar tota la seva vida a ajudar els infants i va morir el 2008 a Vars\u00f2via, als 98 anys. El 1965 va ser reconeguda Justa entre las Nacions per Yad Vashem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

ELZEBIETA FICOWSCA
\nEl meu nom \u00e9s Elzbieta Ficowska, s\u00f3c polonesa i he conegut la meva veritable hist\u00f2ria als 17 anys. Vaig n\u00e9ixer el 1942 al gueto de Vars\u00f2via i quan nom\u00e9s tenia cinc mesos la meva mare va prendre una decisi\u00f3 molt dolorosa. Desesperada per les… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":8651,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-9990","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9990","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9990"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9990\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10245,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9990\/revisions\/10245"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8651"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9990"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}