{"id":9997,"date":"2022-09-29T18:02:23","date_gmt":"2022-09-29T16:02:23","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=9997"},"modified":"2022-09-29T18:02:36","modified_gmt":"2022-09-29T16:02:36","slug":"maria-bulat-i-janina-bauman","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/materials\/histories-de-vida-i-testimoniatges\/testimoniatges\/maria-bulat-i-janina-bauman\/","title":{"rendered":"Maria Bulat i Janina Bauman"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-size: medium;\"><b>JANINA BAUMAN<\/b><br \/>\nEm dic Janina Lewinson. Vaig n\u00e9ixer a Vars\u00f2via el 1926. El meu pare era cirurgi\u00e0 i reservista de l\u2019ex\u00e8rcit polon\u00e8s. El 1944 vaig saber que fou un dels oficials assassinats a Katyn. El setge a Vars\u00f2via comen\u00e7\u00e0 l\u20191 de setembre de 1939; al cap d\u2019un mes ja v\u00e8iem les tropes nazis marxant pels carrers. En el moment que vaig fer els 13 anys vaig haver de portar un bra\u00e7alet blanc amb l\u2019estrella de David blava. La meva germana encara no, perqu\u00e8 nom\u00e9s tenia nou anys. El novembre del 1940 vam entrar al gueto, on vam passar m\u00e9s de dos anys. El 25 de gener de 1943, amb l\u2019ajuda de la nostra estimada Tiotia Maria, la meva mare, la meva germana i jo vam poder sortir del gueto i arribar a la part \u00e0ria de Vars\u00f2via. Hem estat dos anys amagant-nos, escapant-nos, buscant llocs on estar-nos. Hem estat molt afortunades, molta gent ens ha ajudat, per\u00f2 sempre amb la incansable lluita de la Tiotia Maria.<br \/>\n<\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"line-height: 1.2; margin-top: 0pt; margin-bottom: 0pt;\"><span style=\"font-size: medium;\">\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: medium;\"><b>MARIA BULAT<\/b><br \/>\nEm dic Maria Bulat, s\u00f3c polonesa, cat\u00f2lica. He treballat sempre amb la fam\u00edlia Lewinson: primer vaig ser la mainadera de la mare de la Janina i m\u00e9s tard, la majordoma dels seus avis. A ella i a la seva germana les estimo com si fossin les meves n\u00e9tes. Ho donaria tot per elles. S\u00f3n part de la meva fam\u00edlia. Mour\u00e9 cel i terra per salvar-les a elles i a tots aquells que ho necessitin. Gr\u00e0cies al meu cunyat, que treballa com electricista al gueto, puc enviar-los menjar, diners i cartes i aix\u00ed preparar la seva escapada. Per obtenir diners, m\u2019he venut el terreny que ells em van regalar. Despr\u00e9s de l\u2019al\u00e7ament, el 1944, la Janina, la seva mare i la seva germana van anar cap al sud i all\u00e0 s\u2019hi vam quedar fins a l\u2019arribada de l\u2019ex\u00e8rcit sovi\u00e8tic. Despr\u00e9s de l\u2019alliberament, van tornar a Vars\u00f2via. El 1948 la Janina, estudiant de periodisme, va con\u00e8ixer qui seria el seu marit, Zygmunt Bauman, el mundialment conegut soci\u00f2leg. El 1968, sota la persecuci\u00f3 antisemita, el matrimoni Bauman amb les seves tres filles decidirien anar a Israel i despr\u00e9s a Anglaterra. \u00c9s all\u00e0 on la Janina, quaranta anys despr\u00e9s, escriuria les seves mem\u00f2ries i on es dedicaria incansablement a lluitar contra tot tipus de discriminaci\u00f3 i odi.\u00a0 Va dir aix\u00f2: \u201cEl repte m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s mantenir-se hum\u00e0 en circumst\u00e0ncies inhumanes\u201d. El 1993, Maria Bulat rebia el reconeixement de Justa entre les Nacions.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>JANINA BAUMAN<br \/>\nEm dic Janina Lewinson. Vaig n\u00e9ixer a Vars\u00f2via el 1926. El meu pare era cirurgi\u00e0 i reservista de l\u2019ex\u00e8rcit polon\u00e8s. El 1944 vaig saber que fou un dels oficials assassinats a Katyn. El setge a Vars\u00f2via comen\u00e7\u00e0 l\u20191 de setembre de 1939; al cap&hellip;  <a href=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/materials\/histories-de-vida-i-testimoniatges\/testimoniatges\/maria-bulat-i-janina-bauman\/\" title=\"Read Maria Bulat i Janina Bauman\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":8651,"menu_order":3,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-9997","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9997","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9997"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9997\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9999,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9997\/revisions\/9999"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8651"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9997"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}