{"id":8288,"date":"2017-04-03T14:08:50","date_gmt":"2017-04-03T12:08:50","guid":{"rendered":"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/?p=8288"},"modified":"2017-04-05T11:29:07","modified_gmt":"2017-04-05T09:29:07","slug":"canco-perque-man-pas-dit-de-claudi-marti-2n-eso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/rota-literariaculturala\/canco-perque-man-pas-dit-de-claudi-marti-2n-eso\/","title":{"rendered":"Can\u00e7\u00f3 \u201cPerqu\u00e9 m\u2019an pas dit\u201d, de Claudi Mart\u00ed (2n ESO)"},"content":{"rendered":"

M’an pas dit la lenga de mon pa\u00efs<\/em><\/h3>\n

La m\u00fasica, sovint, es converteix en una eina de\u00a0comunicaci\u00f3 tan poderosa com la literatura o qualsevol altre discurs. En el nostre cas, hem escollit una can\u00e7\u00f3 (poema per a nosaltres) de Claudi Mart\u00ed. Es tracta de Perqu\u00e9 pas m’an dit<\/i>. Ens sembla una pe\u00e7a preciosa, senzilla per\u00f2 capa\u00e7 de condensar sentiments tan b\u00e0sics com l’estima a la nostra terra, a la nostra llengua i, alhora, transmetre conceptes socioling\u00fc\u00edstics aplicables a qualsevol llengua per\u00f2 que hem conegut o recordat gr\u00e0cies a aquest curs.<\/p>\n

El text: “Perqu\u00e9 m’an pas dit…”<\/h4>\n
\n
Coma totis los mainatges<\/div>\n
Som anat a l’esc\u00f2la<\/div>\n
Coma totis los mainatges<\/div>\n
M’an apr\u00e8s a legir<\/div>\n
M’an cantat plan de can\u00e7ons<\/div>\n
M’aprengu\u00e8ron tant d’istorias :<\/div>\n
Lut\u00e8ce… Paris… Paris…<\/div>\n
<\/div>\n
Mas perqu\u00e9, perqu\u00e9<\/div>\n
M’an pas dit \u00e0 l’esc\u00f3la<\/div>\n
Lo nom de mon pa\u00efs ?<\/div>\n
<\/div>\n
Nos contava lo regent<\/div>\n
Aquel grand rei de Fran\u00e7a<\/div>\n
Acatat davant los paures<\/div>\n
Un sant \u00f2me aquel sant Lo\u00efs<\/div>\n
Aimava totas las gents<\/div>\n
E voli\u00e1 pas la mis\u00e8ra<\/div>\n
Un sant \u00f2me aquel sant Lo\u00efs.<\/div>\n
<\/div>\n
Mas perqu\u00e9, perqu\u00e9<\/div>\n
M’an pas dit a l’esc\u00f2la<\/div>\n
Qu’avia tuat mon pa\u00efs ?<\/div>\n
<\/div>\n
E quand fogu\u00e8rem mai grands<\/div>\n
Nos calgu\u00e8t parlar tres lengas<\/div>\n
Per far un bon tecnician<\/div>\n
Nos calia cargar tres lengas<\/div>\n
E l’Angl\u00e8s e l’Alemand<\/div>\n
E \u00e7a que s’escriu a Roma<\/div>\n
Per far un bon tecnician.<\/div>\n
<\/div>\n
Mas perqu\u00e9, perqu\u00e9<\/div>\n
M’an pas dit \u00e0 l’esc\u00f2la<\/div>\n
La lenga de mon pa\u00efs ?<\/div>\n
<\/div>\n
Benl\u00e8u tantas coneissen\u00e7as<\/div>\n
Nos mascan la vertat<\/div>\n
Aprendrem sols qu’en la terra<\/div>\n
Regna pas la libertat<\/div>\n
Sauprem la talent de l’lndia<\/div>\n
E lo d\u00f2l dels Africans<\/div>\n
E la m\u00f2rt de Guevarra.<\/div>\n
<\/div>\n
Mas perqu\u00e9, perqu\u00e9<\/div>\n
M’an pas dit a l’esc\u00f2la<\/div>\n
La lenga de n\u00f2stre pa\u00efs ?<\/div>\n<\/div>\n<\/blockquote>\n
El text llegit<\/h5>\n

<\/b>[PENJAR LECTURA]<\/p>\n

Comentari sobre el text<\/h5>\n

Com hem esmentat abans, aquest text mostra, d’una banda, uns sentiments d’estima a la pr\u00f2pia identitat i, d’altra, ens acosta a una realitat ling\u00fc\u00edstica que, des de la nostra perspectiva, ens pot resultar llunyana, per\u00f2 que no ho \u00e9s tant.<\/p>\n

Seguint, cronol\u00f2gicament, el nostre cicle vital, l’autor ens presenta “los mainatges” (la mainada) en relaci\u00f3 a l’escola. Una escola aliena al poble occit\u00e0. Aquesta escola, com a s\u00edmbol del poder, que transmet nom\u00e9s aquells coneixements que li interessen, sense transmetre (m’an pas dit<\/em>) la identitat occitana a trav\u00e9s de la seua llengua (la lenga de mon pa\u00efs<\/em>); el pa\u00eds, etc. (lo nom de mon pa\u00efs<\/em>).<\/p>\n

Amb la juventut i la maduresa, arriba el moment d’incorporar-se al m\u00f3n laboral, i sembla que l’occit\u00e0 tampoc hi t\u00e9 cabuda (nos calgu\u00e8t parlar tres lengas per far un bon\u00a0tecnician<\/em>). Mart\u00ed, conclou des de la consci\u00e8ncia d’haver estat “enganyat”, entre tots els coneixements que li ha bastit l’escola, no hi \u00e9s la seua llengua, ni el concepte de llibertat, que ha apr\u00e8s sol (benl\u00e8u tantas coneissen\u00e7as, nos mancan la vertat<\/i>). Tota una declaraci\u00f3 d’intencions i de lluita per la pr\u00f2pia identitat.<\/p>\n

Claudi Mart\u00ed: l’autor<\/h4>\n

Claudi Mart\u00ed (Carcassona, 1941) \u00e9s un mestre, cantautor i\u00a0escriptor llenguadoci\u00e0: la seua obra tracta temes com la hist\u00f2ria d’Occit\u00e0nia i\u00a0la defensa de l’occit\u00e0, els interessos dels agricultors i la lloan\u00e7a de la vida\u00a0en el camp.<\/p>\n

Fill d’immigrants aragonesos (els seus avis, dels quals va aprendre el catal\u00e0, el castell\u00e0 \u00abi algunes expressions en fabla\u00bb, eren de la Franja), Claude Marti-Salazar \u00e9s mestre d’escola rural a Confolen\u00e7 quan, en un\u00a0aplec occitanista el setembre de 1968 a Muret, cerca una nova forma d’expressi\u00f3\u00a0altra que els cartells del maig franc\u00e8s; influ\u00eft per la Nova Can\u00e7\u00f3 catalana i\u00a0el Diguem no<\/em> de Raimon, Mart\u00ed comen\u00e7a\u00a0d’escriure can\u00e7ons en franc\u00e9s, per\u00f2 no pot amagar el seu accent: a la resposta\u00a0d’un expert que li va dir \u00abA\u00e7\u00f2 que fa vost\u00e9 no \u00e9s gens malament, per\u00f2 el vostre\u00a0accent \u00e9s horrible; amb tres mesos de lli\u00e7ons de dicci\u00f3 tindr\u00e0 un accent\u00a0perfecte per cantar en franc\u00e8s\u00bb, un vinyater va replicar \u00abCanta en llengua\u00a0d’oc: no tindr\u00e0s pas m\u00e9s accent!\u00bb. Aix\u00ed van n\u00e0ixer les primeres can\u00e7ons: Un pa\u00eds que v\u00f2l viure<\/em>, Perqu\u00e9 m’an pas dit<\/em>\u00a0(\u00abPerqu\u00e8 no m’han dit pas?\u00bb) i Las\u00a0messorgas<\/em> (\u00ables mentides\u00bb); totes tres incloses en el seu primer \u00e0lbum, Occit\u00e0nia!<\/em>, editat per la cooperativa\u00a0discogr\u00e0fica Ventadorn, que pren el nom d’un trobador.<\/p>\n

Els quatre primers discos els enregistr\u00e0 nom\u00e9s amb la guitarra i\u00a0el sol acompanyament d’altres veus convidades: les millors can\u00e7ons d’aqueixos\u00a0dos LP i dos EP van ser compilades l’any 1973 en un disc novell, Lo pa\u00eds v\u00f2l viure<\/em>, editat en Le Chant du\u00a0Monde<\/em> a tot Europa; d’en\u00e7\u00e0, Mart\u00ed comen\u00e7\u00e0 d’acompanyar-se de m\u00fasics de cambra\u00a0en L’agonia del Lengad\u00f2c<\/em> (enregistrat\u00a0a l’Studio der Fr\u00fchen Musik per Alemanya), jazz en L’\u00f2me esper<\/em> (1974) o folk en L’an\u00a001<\/em> (1975) i Lo camin del solelh<\/em> (1976), on canta una can\u00e7\u00f3 en castell\u00e0\u00a0dedicada a son avi Luis i una altra, Los\u00a0commandos de la nu\u00e8it<\/em>, on conta les revoltes vinyateres de 1907 i del llur\u00a0temps:<\/p>\n

\n\u00abSabem
\npla que, per altres rutes,
\nmarxen
\nels del Menerb\u00e9s,
\nCarcasson\u00e8s
\ni Corbi\u00e8ras tota:
\nsem
\nels comandos de la nit.\u00bb\n<\/p>\n

Lo camin del solelh<\/em> (editat a Espanya per Guimbarda) marca un punt d’inflexi\u00f3 en el qual Mart\u00ed bandeja la can\u00e7\u00f3 en occit\u00e0 i se centra en l’escriptura en franc\u00e9s: la seua col\u00b7laboraci\u00f3 amb Jean-Pierre Chabrol va produir dues novel\u00b7les (Caminar\u00e8m<\/em> i Les petites Espagnes<\/em>); despr\u00e9s de la darrera publicaci\u00f3 i durant gaireb\u00e9 una d\u00e8cada, Mart\u00ed no produeix pas cap altra refer\u00e8ncia fins al 1992, any que edita un nou disc amb t\u00edtol en franc\u00e9s (Et pourtant elle tourne…<\/em>) a partir del qual deixa de tocar guitarra i canta solament, amb nous arranjaments de G\u00e9rard Pansanel. No importa com, Marti continua a fer concerts i l’\u00e0lbum seg\u00fcent, El jinete<\/em>, apareix deu anys despr\u00e9s; durant l’espai de temps entre ambd\u00f3s Mart\u00ed escriu els textos per a llibres d’imatges del seu pa\u00eds de Carcassona. Amb la publicaci\u00f3 d’un volum de poesia il\u00b7lustrada l’any 2003, Mart\u00ed torna a espaiar la seua producci\u00f3 i no retorna fins a l’any 2006 amb l’edici\u00f3 del disc compacte \u00c7\u00f2 milhor<\/i>, que cont\u00e9 els seus millors \u00e8xits en occit\u00e0 regravats amb els arranjaments novells.<\/p>\n

La producci\u00f3 de Mart\u00ed durant la d\u00e8cada dels 70 alterna la m\u00fasica i l’escriptura; en la d\u00e8cada dels 80, tant l’una com l’altra s\u00f3n poques i d’en\u00e7\u00e0 del 1998, la producci\u00f3 liter\u00e0ria esdev\u00e9 la seua m\u00e9s gran preocupaci\u00f3, per\u00f2 sense deixar l’escena musical.<\/p>\n

Proposta did\u00e0ctica<\/h4>\n