{"id":8325,"date":"2017-04-05T14:59:49","date_gmt":"2017-04-05T12:59:49","guid":{"rendered":"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/?p=8325"},"modified":"2017-04-05T14:59:49","modified_gmt":"2017-04-05T12:59:49","slug":"mirelha-i-mistral-1r-btx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/rota-literariaculturala\/mirelha-i-mistral-1r-btx\/","title":{"rendered":"\u201cMir\u00e8lha\u201d i Mistral (1r BTX)"},"content":{"rendered":"

Mir\u00e8lha\u00a0i Mistral<\/em><\/h2>\n

El text: cant I de “Mir\u00e8lha”<\/h3>\n\n\n\n\n
\n

Dins si quinge an \u00e8ro Mir\u00e8io…
\nCoustiero bluio de Font-vi\u00e8io,
\nE vous, colo baussenco, e vous, plano de Crau,
\nN\u2019av\u00e8s pu vist de tan poulido!
\nLou gai soul\u00e8u l\u2019avi\u00e9 \u2018spelido;
\nE nouveleto, afrescoulido,
\nSa caro, a flour de gauto, avi\u00e9 dous pichot trau.<\/p>\n

E soun regard \u00e8ro uno cigagno
\nQu\u2019esvalissi\u00e9 touto magagno…
\nDis estello mens dous \u00e8i lou rai, e mens pur;
\nIe negrejavo de trenello
\nQue tout-de-long fasien d\u2019anello;
\nE s peitrino redounello
\n\u00c8ro un pess\u00e8gue double e panca b\u00e8n madur.<\/p>\n

E fouligaudo, e belugueto,
\nE s\u00f3uvagello uno brigueto!…
\nAh!dins un v\u00e8ire d\u2019aigo, entre v\u00e8ire aqu\u00e9u biai,
\nTouto \u00e0 la fes l\u2019aurias begudo!
\nQuand pi\u00e8i chascun, \u00e0 l\u2019abitudo,
\nAgu\u00e8 parla de sa batudo,
\n(Coume au mas, coume au t\u00e8ms de moun paire, ai! ai! ai!)<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n

\n

Mireia en sos quinze anys estava…<\/em>
\nDe la Font-vella costa blava,<\/em>
\nI vosaltres, planes de Crau… vosaltres, de Baus turons,<\/em>
\nMai n\u2019heu vist cap tant bella i pia!<\/em>
\nAls raigs del sol va esclatar un dia,<\/em>
\nI en son senzill rostre tenia<\/em>
\nA flor de galtes uns clotets nius d\u2019il\u00b7lusions.<\/em><\/p>\n

Cura tot dol amb sa mirada,<\/em>
\nFresca i suau com la rosada;<\/em>
\nQue els estels s\u00f3n, sos raigs, m\u00e9s dol\u00e7os i m\u00e9s purs;<\/em>
\nEl cabell, que li negrejava,<\/em>
\nFormosos rulls al llarg formava;<\/em>
\nI, en sos form\u00f3s pit, s\u2019hi mostrava<\/em>
\nUn albercoc en doble, encara poc madur.<\/em><\/p>\n

I eixerideta, enjogassada<\/em>
\nI un poc o molt entremaliada…!<\/em>
\nAh! Si dins d\u2019un got d\u2019aigua tal gr\u00e0cia hagu\u00e9ssiu vist,<\/em>
\nBegut l\u2019hagu\u00e9reu de seguida…!<\/em>
\nQuan, segons usan\u00e7a establerta,<\/em>
\nHagu\u00e9 cadascun parlat amb mida<\/em>
\nDel jornal (com al mas del pare, ai! Ai de mi!).<\/em><\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n

Mistral, Frederic. Mir\u00e8io, pou\u00e8mo prouven\u00e7au<\/em>. Avignon, Roumanille, 1859.<\/span><\/p>\n

 <\/td>\n

Mistral, Frederic. Mireia, poema proven\u00e7al<\/i>. Barcelona, Biblioteca Popular de L\u2019Aven\u00e7, 1914.<\/p>\n
[Traducci\u00f3 de Francesc Pelagi Briz i Fern\u00e1ndez. Primera edici\u00f3 de la traducci\u00f3 publicada a la revista Lo Gay Saber<\/i> (1882).]<\/sub><\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

El text llegit<\/h4>\n

[PER FER]<\/p>\n

 <\/p>\n

Comentari sobre el text<\/h4>\n

El fragment del poema Mir\u00e8io<\/em> (en grafia mistralenca<\/em>) o Mir\u00e8lha<\/em> (en grafia cl\u00e0ssica<\/em>) que he triat pertany al primer Cant i t\u00e9 per objecte la presentaci\u00f3 de la protagonista, un prototipus de bellesa proven\u00e7al i mediterr\u00e0nia, jove i fresca, per\u00f2 tamb\u00e9 espavilada i capa\u00e7 de desafiar la seva fam\u00edlia per amor. La primera descripci\u00f3 de Mireia ocupa nom\u00e9s tres estrofes, compostes de set versos cadascuna, amb el tercer i set\u00e8 versos d\u2019art major i la resta d\u2019art menor.<\/p>\n

En la primera estrofa el poeta ens diu la seva edat, els quinze anys, \u00e9s a dir, l\u2019edat en qu\u00e8 la noia es prepara ja per abra\u00e7ar la vida adulta, just en el primer vers. En el segon ens diu que \u00e9s de la Costa Blava, en concret de Font-vi\u00e8io. En el tercer invoca el paisatge de planes i turons per donar-nos fe de la seva bellesa i bondat sens parell. En el cinqu\u00e8 ens diu que el sol va fer esclatar un dia la seva bellesa (recordem que la divisa de l\u2019autor \u00e9s \u201cLou soul\u00e8u me fai canta\u201d, \u00e9s a dir, \u201cel sol em fa cantar\u201d). Tamb\u00e9 ens diu que era senzilla (mitjan\u00e7ant una meton\u00edmia del sis\u00e8 vers) i que tenia dos clotets a les galtes (s\u00edmbol mediterrani de bellesa).<\/p>\n

La segona estrofa continua lloant la bellesa excelsa de Mireia: una mirada que tot ho cura (recordem el poder m\u00e0gic de l\u2019amor), que compara als estels i ens diu que ells s\u00f3n menys brillants i purs. Tamb\u00e9 ens diu que tenia el cabell negre trenat, i, amb una nota er\u00f2tica, que tenia uns pits rodonets com pr\u00e9ssecs encara no prou madurs (Pelai i Briz prefereix traduir \u201calbercocs\u201d).<\/p>\n

Si la segona estrofa ens l\u2019ha descrit sobretot f\u00edsicament, en la tercera ens parla de la seva personalitat: eixerida, enjogassada, una mica entremaliada… Encara trets de nena, per\u00f2 que ja serveixen per enamorar: aix\u00ed ho manifesta el poeta convidant-nos a imaginar-nos-la com una aigua que no podr\u00edem defugir beure. Dona i aigua sovint s\u00f3n equiparades en la nostra cultura mediterr\u00e0nia (totes dues com a font de vida). En els tres \u00faltims versos, se\u2019ns diu que en aquell moment tothom parla del dia i en l\u2019\u00faltim, Mistral aprofita per incloure un plany molt en la l\u00ednia del tempus fugit<\/em> o les neiges d\u2019antan<\/em>, tot recordant que ell mateix havia viscut moments aitals en el mas on va n\u00e9ixer). Lamartine, en la secci\u00f3 VII de l\u2019obra que hem citat m\u00e9s amunt, ens diu que \u00ab Le portrait de Mireille, trac\u00e9 en courant par le po\u00e8te, en cinq ou six traits emprunt\u00e9s \u00e0 la nature rurale, rappelle la Sulamite, dans le cantique amoureux de Salomon \u00bb. I despr\u00e9s de la cita del fragment, encara : \u00ab Quelle expression neuve, na\u00efve et passionn\u00e9e, qu\u2019aucune langue n\u2019avait encore ou trouv\u00e9e ou os\u00e9e ! \u00bb<\/p>\n

La simplicitat i lirisme que traspuen aquestes tres estrofes ens donen un clar exemple del que representa gran part d\u2019aquest gran poema \u00e8pic, que va valdre un Premi Nobel. La hist\u00f2ria d\u2019amor impossible i la peregrinaci\u00f3 de Mireia \u00e9s l\u2019excusa per Mistral per descriure\u2019ns la Proven\u00e7a (com el vol de Flordeneu i Gentil pel Pirineu en el poema Canig\u00f3<\/em>, de Jacint Verdaguer). Tamb\u00e9 hi trobem sentiment religi\u00f3s i tr\u00e0gic en els darrers cants, amb evocacions m\u00e0giques i folkl\u00f2riques que acoloreixen l\u2019obra. La figura de Mireia, en fi, \u00e9s una mena de Ben Plantada proven\u00e7al, un prototipus de bellesa que fins i tot podr\u00edem veure com una prosopopeia del pa\u00eds occit\u00e0 mateix, que mor sota la insolaci\u00f3 (la francesitzaci\u00f3).<\/p>\n

 <\/p>\n

Frederic Mistral: l’autor<\/h3>\n

<\/p>\n

Frederic Mistral va n\u00e9ixer el 8 de setembre de 1830 al Mas d\u00f3u Juge<\/em>, entre Malhana i Sant Romieg, propietat familiar paterna. Era fill del segon matrimoni del seu pare. El jove Mistral es cri\u00e0 al camp envoltat de camperols que nom\u00e9s parlaven occit\u00e0 i no va anar a escola fins als 9 anys. Va ser aleshores quan va comen\u00e7ar a aprendre el franc\u00e8s. Al Liceu Dupuy d\u2019Aviny\u00f3, on cursa la secund\u00e0ria, \u00e9s on entra en contacte amb Jos\u00e8p Romanilha, que el duu a la literatura en occit\u00e0 i el relaciona amb el proven\u00e7alisme emergent. El 1847 obt\u00e9 el batxillerat a Nimes i el 1851 es llicencia en dret a la Universitat d\u2019Ais de Proven\u00e7a, per\u00f2 despr\u00e9s torna al Mas per lliurar-se a la carrera liter\u00e0ria.<\/p>\n

El 1854 es reun\u00ed a F\u00f2ntsegunha amb els poetes Auban\u00e8l, Romanilha, Mati\u00e8u, Gi\u00e8ra, Tavan i Brunet, amb els quals va fundar el Felibritge, moviment que volia promoure la llengua occitana. <\/p>\n

A partir del 1855 col\u00b7labora en l\u2019aventura de l\u2019Armana Prouven\u00e7au<\/em>. Comen\u00e7a a treballar en el projecte del gran poema narratiu que ser\u00e0 Mir\u00e8io<\/em>, rep el reconeixement d\u2019autoritats liter\u00e0ries del moment (Saint-Ren\u00e9 Taillandier, Adolphe Dumas) i \u00e9s identificat com la gran esperan\u00e7a de la nova escola proven\u00e7al.<\/p>\n

El 1855, amb la mort del pare, Frederic i la seva mare es van haver d\u2019instal\u00b7lar en una petita casa, dita del L\u00e9zard<\/em>, al sud del poble, ja que la casa pairal havia estat llegada al seu germ\u00e0 gran Louis. En aquella casa acaba Mir\u00e8io<\/em> i hi escriu Calendau<\/em>. Hi habitar\u00e0 fins al 1875, any en qu\u00e8 estrena la resid\u00e8ncia que havia fet construir just al davant d\u2019aquesta. El 1876 es casa i, en morir la seva dona el 1943, la tercera casa de Mistral esdev\u00e9 el Museon Frederi Mistral per voluntat testament\u00e0ria del poeta.<\/p>\n

El 1861, gr\u00e0cies a Damas Calvet de Budalles, els proven\u00e7als descobriren la Renaixen\u00e7a catalana i els lligams entre la Renaixen\u00e7a i el Felibritge s\u2019intensificaren: el 1870 V\u00edctor Balaguer an\u00e0 a Occit\u00e0nia i ofer\u00ed la copa santa als Felibres i Mistral an\u00e0 a Catalunya i reconegu\u00e9 p\u00fablicament el talent po\u00e8tic de Jacint Verdaguer. Durant aquest per\u00edode Mistral manifestava un patriotisme proven\u00e7al exaltat i una convicci\u00f3 federalista, per\u00f2 amb la guerra francoprussiana i la Comuna de Par\u00eds, esdevingu\u00e9 el poeta de la tradici\u00f3 cat\u00f2lica.<\/p>\n

Del 1876 al 1888, Mistral fou el capoli\u00e8r<\/em> (cap visible) del Felibritge; es preocup\u00e0 de donar-li una estructura panoccitana i una resson\u00e0ncia en l\u2019\u00e0mbit de la llatinitat per\u00f2 no l\u2019alliber\u00e0 de la divisi\u00f3 entre la dreta i l\u2019esquerra. No aconsegu\u00ed que les seves reivindicacions fossin preses en consideraci\u00f3 per la classe pol\u00edtica occitana i la seva obra no pogu\u00e9 conjurar la desoccitanitzaci\u00f3 del pa\u00eds, que ja era activa durant la seva vida.<\/p>\n

El 1891, Mistral va fundar un diari d\u2019inspiraci\u00f3 federalista, L\u2019Ai\u00f2li<\/em>, per\u00f2 fracass\u00e0 en la seva temptativa de fer ensenyar la llengua occitana a l\u2019escola prim\u00e0ria.<\/p>\n

El prestigi de Mistral va cr\u00e9ixer tant que el 1913 el president Poincar\u00e9 el va anar a visitar i van dinar junts. L\u2019any seg\u00fcent, el 25 de mar\u00e7 de 1914, moriria a la seva vila de Malhana.<\/p>\n

 <\/p>\n

La seva obra<\/h4>\n

El 1847 va comen\u00e7ar un poema ge\u00f2rgic de quatre cants, Lei Meissons<\/em>, que no es va publicar per\u00f2 que va ser repr\u00e8s m\u00e9s tard en Lis Isclo d\u2019Or<\/em>. Les seves primeres poesies publicades van apar\u00e8ixer el 1852 amb el nom de Li Prouven\u00e7alo<\/em>, editat per Roumanilha.<\/p>\n

Les expectatives sobre Mistral quedaven confirmades amb la publicaci\u00f3 de Mir\u00e8io<\/em>, el 1859, obra cabdal del poeta, que li requer\u00ed vuit anys d\u2019esfor\u00e7. Per influ\u00e8ncia de Romanilha, adopt\u00e0 una grafia occitana basada en el franc\u00e8s (que es coneixer\u00e0 amb el nom de mistraliana) en oposici\u00f3 amb la grafia cl\u00e0ssica dels trobadors.<\/p>\n

Mir\u00e8io<\/em> ens conta l\u2019amor de Vincent i Mir\u00e8lha . Aquesta n\u2019\u00e9s la primera baula, amb la recreaci\u00f3 de tot un m\u00f3n popular, patriarcal i ge\u00f2rgic, que no exclou l\u2019eco de dolorosos episodis personals i el drama de la \u201cchata\u201d, que mor en accedir al desvetllament del desig. La hist\u00f2ria \u00e9s comparable a la de Romeu i Julieta. El 1864 es faria la primera representaci\u00f3 a Par\u00eds de l\u2019\u00f2pera Mireille<\/em>, de Charles Gounod, adaptaci\u00f3 de l\u2019obra de Mistral per part de J. Barbier i M. Carr\u00e9.<\/p>\n

Mir\u00e8io<\/em> \u00e9s un poema en dotze cants. El tema de l\u2019obra \u00e9s un matrimoni refusat i una mort per amor. Mir\u00e8io, pubilla rica, i Vincent, un jove modest fill de cistellaire, s\u2019enamoren. Els pares d\u2019ella refusen la uni\u00f3 i Mireia fuig a implorar l\u2019ajut de les Saintes Marias de la Mar. Tot travessant la Camarga per arribar-hi, mor d\u2019una insolaci\u00f3, per\u00f2 havent estat reconfortada per l\u2019aparici\u00f3 i la revelaci\u00f3 de les Santes.<\/p>\n

Segons sembla, pel que explica en les seves Mem\u00f2ries, la hist\u00f2ria tindria un rerefons aut\u00e8ntic, a partir d\u2019una viv\u00e8ncia de la mare de Mistral (altres fonts parlen que seria d’ell mateix).<\/p>\n

Lamartine, a qui Mistral dedic\u00e0 Mir\u00e8io<\/em>, li consagra el fascicle 40 del seu Cours familiar de litt\u00e9rature<\/em>. Hi explica la \u201cbonne nouvelle\u201d que \u201cUn grand po\u00e8te \u00e9pique est n\u00e9\u201d: \u201cUn vrai po\u00e8te hom\u00e9rique en ce temps-ci (…) le perfum de ton livre ne s\u2019\u00e9vaporera pas en mille ans\u201d. Val la pena de llegir-ne el par\u00e0graf sencer, que pertany a la secci\u00f3 I, on compara Mistral no nom\u00e9s a Homer sin\u00f3 tamb\u00e9 a Longus (m\u00e9s tard tamb\u00e9 el parangonar\u00e0 a Virgili i ens diu que el seu poema \u00e9s un miracle, una \u201cepopeia agresta\u201d:<\/p>\n

Un vrai po\u00e8te hom\u00e9rique en ce temps-ci ; un po\u00e8te n\u00e9, comme les hommes de Deucalion, d\u2019un caillou de la Crau<\/em> ; un po\u00e8te primitif dans notre \u00e2ge de d\u00e9cadence ; un po\u00e8te grec \u00e0 Avignon ; un po\u00e8te qui cr\u00e9e une langue d\u2019un idiome comme P\u00e9trarque a cr\u00e9\u00e9 l\u2019italien ; un po\u00e8te qui d\u2019un patois vulgaire fait un langage classique d\u2019images et d\u2019harmonie ravissant l\u2019imagination et l\u2019oreille ; un po\u00e8te qui joue sur la guimbarde de son village des symphonies de Mozart et de Beethoven ; un po\u00e8te de vingt-cinq ans qui, du premier jet, laisse couler de sa veine, \u00e0 flots purs et m\u00e9lodieux, une \u00e9pop\u00e9e agreste o\u00f9 les sc\u00e8nes descriptives de l\u2019Odyss\u00e9e<\/em> d\u2019Hom\u00e8re et les sc\u00e8nes innocemment passionn\u00e9es du Daphnis et Chlo\u00e9<\/em> de Longus, m\u00eal\u00e9es aux saintet\u00e9s et aux tristesses du christianisme, sont chant\u00e9es avec la gr\u00e2ce de Longus et avec la majestueuse simplicit\u00e9 de l\u2019aveugle de Chio, est-ce l\u00e0 un miracle ? Eh bien ! Ce miracle est dans ma main ; que dis-je ? Il est d\u00e9j\u00e0 dans ma m\u00e9moire, il sera bient\u00f4t sur les l\u00e8vres de toute la Provence. J\u2019ai re\u00e7u le volume il y a deux jours, et les pages en sont aussi froiss\u00e9es par mes doigts, avides de fermer et de rouvrir le volume, que les blonds cheveux d\u2019un enfant sont froiss\u00e9s par la main d\u2019une m\u00e8re, qui ne se lasse pas de passer et de repasser ses doigts dans les boucles pour en palper le soyeux duvet et pour les voir dor\u00e9s au rayon du soleil.<\/p><\/blockquote>\n

Alphonse Daudet, amb qui el va lligar una amistat de quasi quaranta anys, public\u00e0 L\u2019Arl\u00e9sienne, inspirada en el su\u00efcidi d\u2019un nebot de Mistral, i li va dedicar una de les seves Lettres de mon moulin: \u201cLe po\u00e8te Mistral\u201d. Heu-ne aqu\u00ed un fragment:<\/p>\n

Tandis que Mistral me disait ses vers dans cette belle langue proven\u00e7ale, plus qu\u2019aux trois quarts latine, que les reines ont parl\u00e9e autrefois et que maintenant nos p\u00e2tres seuls comprennent, j\u2019admirais cet homme au dedans de moi, et, songeant \u00e0 l\u2019\u00e9tat de ruine o\u00f9 il a trouv\u00e9 sa langue maternelle et ce qu\u2019il en a fait, je me figurais un de ces vieux palais des princes des Baux comme on en voit dans les Alpilles : plus de toits, plus de balustres aux perrons, plus de vitraux aux fen\u00eatres (\u2026).<\/p>\n

Puis, voil\u00e0 qu\u2019un beau jour le fils d\u2019un de ces paysans s\u2019\u00e9prend de ces grandes ruines et s\u2019indigne de les voir ainsi profan\u00e9es ; vite, vite, il chasse le b\u00e9tail hors de la cour d\u2019honneur ; et, les f\u00e9es lui venant en aide, \u00e0 lui tout seul il reconstruit le grand escalier, remet des boiseries aux murs, des vitraux aux fen\u00eatres, rel\u00e8ve les tours, redore la salle du tr\u00f4ne, et met sur pied le vaste palais d\u2019autre temps, o\u00f9 log\u00e8rent des papes et des imp\u00e9ratrices.<\/p>\n

Ce palais restaur\u00e9, c\u2019est la langue proven\u00e7ale.<\/p>\n

Ce fils de paysan, c\u2019est Mistral.<\/p><\/blockquote>\n

Mir\u00e8io<\/em> ha estat tradu\u00efda a una quinzena de lleng\u00fces europees (la francesa \u00e9s de Mistral mateix; l\u2019edici\u00f3 de l\u2019obra es va fer en biling\u00fce). Per la vinculaci\u00f3 dels poetes proven\u00e7als i catalans, Mireia va ser introdu\u00efda immediatament al Principat despr\u00e9s de la seva publicaci\u00f3. La primera traducci\u00f3 catalana, obra de Pelagi Briz, aparegu\u00e9 com a fullet\u00f3 a La Corona<\/em> (1861-62) i fou publicada com a llibre el 1864 (i reeditada el 1914). Sembla que hi hauria una altra traducci\u00f3 de Francesc Bartrina (1861). Per\u00f2 la versi\u00f3 m\u00e9s destacada \u00e9s la de Maria Ant\u00f2nia Salv\u00e0 (Josep Carner i el mateix Mistral animaren a la poetessa mallorquina a dur-la a terme), publicada el 1917 (per tant, despr\u00e9s de la mort del poeta proven\u00e7al) i reeditada en diverses ocasions.<\/p>\n

A Par\u00eds, a Mistral el van rebre amb grans honors i esdevingu\u00e9 un dels personatges m\u00e9s apreciats dins dels cercles literaris.<\/p>\n

Calendau<\/em> (1867) ser\u00e0 una faula sobre la hist\u00f2ria occitana que culmina amb la utopia de l\u2019alliberament. El poema Nerto<\/em> (1884), en octos\u00edl\u00b7labs com les noves medievals, repr\u00e8n la figura de la \u201cnoia que fuig\u201d. En Lou pouemo d\u00f3u Rose<\/em> (1897), el tema simbolista del riu que tot s\u2019ho emporta, permet la sublimaci\u00f3 del frac\u00e0s del felibritge en la seva reivindicaci\u00f3. El 1890 publica la trag\u00e8dia de La R\u00e8ino Jano<\/em> (1890).<\/p>\n

En paral\u00b7lel a l\u2019obra de ficci\u00f3, Mistral exerceix d\u2019abnegat lexic\u00f2leg: compila Lou Tresor d\u00f3u Felibrige<\/em> (1877-1886), un monumental repertori \u201cembrassant les divers dialectes de la langue d\u2019oc moderne\u201d. Tamb\u00e9 exerceix d\u2019esfor\u00e7at editor: funda i sost\u00e9 la revista L\u2019Ai\u00f2li<\/em> (1891-1899), que posa al servei de la nova generaci\u00f3 felibre. Al capdavall, cap d\u2019aquestes obres i iniciatives desmentir\u00e0 la identificaci\u00f3 de Mistral com a poeta provincial, ge\u00f2rgic, tradicional, cat\u00f2lic, representant perfet d\u2019una litt\u00e9rature villageoise<\/em> de precisa funcionalitat dins el sistema literari franc\u00e8s.<\/p>\n

Mistral rebia el 1904 el premi Nobel de Literatura, juntament amb el dramaturg Jos\u00e9 Echegaray y Eizaguirre \u201cen el reconeixement de l\u2019originalitat fresca i la inspiraci\u00f3 veritable de la seva producci\u00f3 po\u00e8tica, que reflecteix fidelment el paisatge natural i l\u2019esperit nadiu de la seva gent i, a m\u00e9s, el seu treball significatiu com a fil\u00f2leg occit\u00e0\u201d. Amb l\u2019import del premi va comprar el palau on establiria el Museon Arlaten (Arle), museu etnol\u00f2gic que havia inaugurat el 1899.<\/p>\n

El 1906 publicava Moun espelido. Mem\u00f2ri e raconte<\/em>, un text fonamental per a la lectura de la seva obra. El 1912 va veure la llum l\u2019\u00faltima obra publicada en vida de l\u2019autor, Lis \u00d3ulivado<\/em>.<\/p>\n

En la celebraci\u00f3 del centenari de la mort de Mistral, Pierre Fabre dedica aquestes paraules a la mem\u00f2ria del poeta: <\/p>\n

Et le fait est qu\u2019en ce d\u00e9but du XXIe si\u00e8cle, parlerait-on, \u00e9crirait-on encore la langue d\u2019oc, l\u2019enseignerait-on dans nos \u00e9coles, jouerait-on ou chanterait-on en proven\u00e7al, en auvergnat, en gascon, en languedocien ou en limousin dans nos salles de spectacle et sur nos stades ou encore devant les cam\u00e9ras du cin\u00e9ma ou de la t\u00e9l\u00e9vision\u2026 s\u2019il n\u2019y avait pas eu Mistral\u2009?<\/p><\/blockquote>\n

I encara :<\/p>\n

\nEn sauvant une langue vou\u00e9e \u00e0 l\u2019oubli, et avec elle, une culture mill\u00e9naire, Mistral a fait preuve d\u2019une extr\u00eame modernit\u00e9, celle qui plus tard s\u2019exprimera sous la plume d\u2019un L\u00e9vi-Strauss ou sous celles d\u2019un Albert Jacquard et d\u2019un Edgar Morin.\n<\/p><\/blockquote>\n

L\u2019homenatge de Fabre acaba amb aquests versos extrets de Lis Isclo d\u2019Or<\/em>:<\/p>\n

\nCar, de mourre-bourdoun qu\u2019un pople toumbe esclau,
\nSe t\u00e8n sa lengo, t\u00e8n la clau
\nQue di cadeno lou deli\u00e9uro.<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Proposta did\u00e0ctica<\/h3>\n