{"id":8337,"date":"2017-04-06T09:48:58","date_gmt":"2017-04-06T07:48:58","guid":{"rendered":"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/?p=8337"},"modified":"2017-05-09T14:57:23","modified_gmt":"2017-05-09T12:57:23","slug":"lo-clone-de-daniela-julien-1r-btx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/rota-literariaculturala\/lo-clone-de-daniela-julien-1r-btx\/","title":{"rendered":"&#8220;Lo cl\u00f2ne&#8221;, de Dani\u00e8la Julien (1r BTX)"},"content":{"rendered":"<h2 style=\"text-align: center;\"><em>Lo cl\u00f2ne<\/em><\/h2>\n<p>Molt sovint, quan parlem de literatura occitana, ens venen a la mem\u00f2ria els trobadors, les seves dames i l&#8217;amor cort\u00e8s. Per\u00f2 l&#8217;occit\u00e0, llengua de cultura i poetes als segles XII-XIII, continua ben viu i actual. Un bon exemple \u00e9s el text que us proposo descobrir: l&#8217;inici del conte \u201cLo clone\u201d, de la tarasconesa Dani\u00e8la Julien.<br \/>\n&nbsp;<\/p>\n<h3>El text: &#8220;Lo cl\u00f2ne&#8221;<\/h3>\n<p>&#8220;Lo cl\u00f2ne&#8221; \u00e9s el tercer conte del recull <em>Adieu paure&#8230;<\/em>, obra guanyadora del VI Pr\u00e8mi de Raconte en Occitan Les Tal\u00faries, convocat per l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Ilerdencs.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/drive.google.com\/file\/d\/0ByILylm1AhSQc3ZwWG5vak8xdjg\/preview\" width=\"640\" height=\"480\"><\/iframe><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><a href=\"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-content\/uploads\/usu1295\/2017\/04\/dolly-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-content\/uploads\/usu1295\/2017\/04\/dolly-1-1024x852.jpg\" alt=\"dolly-1\" width=\"400\" height=\"300\" class=\"alignnone size-large wp-image-8342\" \/><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h4>El text llegit<\/h4>\n<p>[PER FER]<br \/>\n&nbsp;<\/p>\n<h4>Comentari sobre el text<\/h4>\n<p>Generalment, els relats de Dani\u00e8la Julien sempre estan narrats en primera persona i \u201cLo cl\u00f2ne\u201d no n&#8217;\u00e9s una excepci\u00f3. Els protagonistes dels seus contes s\u00f3n de tot g\u00e8nere i edat: nenes, homes de mitjana edat, velles, dones a la quarantena, nois adolescents&#8230; En aquest cas, qui ens parla \u00e9s un home ja d&#8217;edat avan\u00e7ada que ens explica un fet (un fet terrible!) esdevingut fa uns divuit anys.<\/p>\n<p>Pel que fa al fragment que ens pertoca, el podem dividir en dues parts. En la primera, el narrador ens avisa de la gravetat de la hist\u00f2ria i de per qu\u00e8 ha triat l&#8217;occit\u00e0 per relatar-la. No \u00e9s l&#8217;\u00fanica vegada que Julien fa refer\u00e8ncia al tema de la llengua. A \u201cElena\u201d (un altre conte del mateix recull) apareix les dificultats d&#8217;un estranger, que ha fet un esfor\u00e7 per parlar la llengua oficial del pa\u00eds (el franc\u00e8s), per integrar-se en una comunitat que utilitza una altra llengua (l&#8217;occit\u00e0) i de la seva transmissi\u00f3 generacional. En aquest cas, l&#8217;occit\u00e0 se&#8217;ns descriu com a llengua materna del narrador:<\/p>\n<blockquote><p>lenga que fa partida de ieu coma la color de meis uelhs \u00f2 mon biais de marchar.<\/p><\/blockquote>\n<p>per\u00f2 minorit\u00e0ria i desconeguda: <\/p>\n<blockquote><p>lenga dau secr\u00e8t, tant intima e tant immensa a l&#8217;enc\u00f2p que sola podi\u00e1 suportar la mostruositat<\/p><\/blockquote>\n<p>En la segona part, el narrador es presenta i descriu el context on es desenvolupar\u00e0 la hist\u00f2ria. El t\u00edtol (&#8220;Lo cl\u00f2ne&#8221;) ens d\u00f3na pistes sobre la tem\u00e0tica del conte&#8230; i, per si no qued\u00e9s clar, l&#8217;aparici\u00f3 de <em>la bediga Dolly<\/em> a mig fragment, ens ho acaba d&#8217;aclarir. A partir de la not\u00edcia d&#8217;aquest fet, Dani\u00e8la Julien basteix el seu relat. Com en els altres contes, a partir de situacions o esdeveniments quotidians, el lector es interpel\u00b7lat pels pensaments i les sensacions dels protagonistes: els sorolls escoltats per una nena a l&#8217;hora de dormir, un home obsessionat per col\u00b7laborar amb organitzacions ben\u00e8fiques, parelles que es gesten a trav\u00e9s d&#8217;ag\u00e8ncies matrimonials, la reacci\u00f3 d&#8217;un adolescent en presenciar com un desconegut flirteja amb la seva mare i com ella li segueix el joc&#8230; Sempre hi ha com a denominador com\u00fa les sensacions a flor de pell dels protagonistes: gelosia, desig, incomoditat, enveja&#8230;<\/p>\n<p>L&#8217;estil de Dani\u00e8la Julien \u00e9s planer, sense enfarfecs. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, en l\u00ednies generals, \u00e9s for\u00e7a comprensible per a un catalanoparlant sense gaires coneixements d&#8217;occit\u00e0. El fil de la hist\u00f2ria es pot seguir sense cap problema. Les reflexions personals, per\u00f2, presenten una mica m\u00e9s de dificultats a causa de la seva pr\u00f2pia naturalesa i (<em>mea culpa!<\/em>)la manca de coneixement de la llengua per part del lector.<br \/>\n&nbsp;<\/p>\n<h4>L&#8217;espai: Tarascon<\/h4>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignright\" src=\"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-content\/uploads\/usu1295\/2017\/04\/tarasca.jpg\" width=\"227\" height=\"323\" border=\"0\" \/><br \/>\nJa des de lluny, \u00e9s ben visible el seu castell, edificat al segle XV. Al seu peu, podem descobrir el monstre que, suposadament, d\u00f3na nom a la poblaci\u00f3 i que habitava al lloc on actualment es dre\u00e7a la fortalesa: la Tarasca. <\/p>\n<p>Segons algunes versions, aquest monstre amfibi, que devorava els caminants i enfonsava les naus, va ser derrotat per Santa Marta de Bet\u00e0nia, la sepultura de la qual es pot visitar a la bas\u00edlica del mateix nom a Tarasc\u00f3. Altres afirmen que la Tarasca va ser derrotada per un grup de joves que, posteriorment, fundaren Bellcaire i Tarasc\u00f3. Actualment, una vegada l&#8217;any, a finals de juny, la Tarasca torna a passejar pels carrers de la vila.<\/p>\n<blockquote>\n<h5>Sab\u00edeu que&#8230;?<\/h5>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft\" src=\"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-content\/uploads\/usu1295\/2017\/04\/tarasca2.jpg\" width=\"227\" height=\"323\" border=\"0\" \/><br \/>\nTal i com podeu observar, la Tarasca, condu\u00efda pels Tarasca\u00efres, \u00e9s un element festiu i boig del seguici popular. D&#8217;origen occit\u00e0, tal i com acabeu de llegir, la Tarasca es va estendre, en \u00e8poca medieval, per la corona d&#8217;Arag\u00f3 i la resta de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. Aix\u00ed, actualment la podeu veure a Val\u00e8ncia, Ontinyent, Barcelona i Cervera, o Toledo i Zamora. Tot i aix\u00f2, a Catalunya, aquesta b\u00e8stia normalment es coneguda amb un altre nom&#8230; Quin? La podeu trobar, per exemple, a Tortosa i Tarragona. Segons Joan Amades, aquests \u00e9ssers, aix\u00ed com els dracs i les v\u00edbries, eren associats pel cristianisme a l&#8217;infern i apareixien documentats a les processons de Corpus, en solitari o b\u00e9 acompanyant els diables que s&#8217;enfronten a sant Miquel i els seus \u00e0ngels.<\/p><\/blockquote>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignright\" src=\"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-content\/uploads\/usu1295\/2017\/04\/tartarin.jpg\" width=\"200\" height=\"200\" border=\"0\" \/><br \/>\nUn altre element relacionat amb la vila \u00e9s l&#8217;obra d&#8217;Alfons Daudet. Al s. XIX, aquest escriptor va caricaturitzar els estereotips occitans en el personatge de l&#8217;antiheroi neci i fanfarr\u00f3 Tartar\u00ed de Tarasc\u00f3. Com ja us podeu imaginar, l&#8217;obra no va ser gens ben acceptada pels ve\u00efns ni pels proven\u00e7als en general, que van amena\u00e7ar de mort a Daudet si es presentava a la vila. Amb el temps, per\u00f2, va esdevenir molt popular fins al punt que actualment, si aneu a Tarasc\u00f3, podeu visitar-hi l&#8217;espai-museu que li est\u00e0 dedicat i la casa on <em>suposadament<\/em> va viure. Al final de les festes de la Tarasca, cada any, Tartarin, amb la seva &#8220;barretina&#8221; caracter\u00edstica, fa la seva entrada a Tarasc\u00f3. Fotografia: Gerard Marin.<br \/>\n&nbsp;<\/p>\n<h3>Dani\u00e8la Julien: l&#8217;autor<\/h3>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft\" src=\"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-content\/uploads\/usu1295\/2017\/04\/daniela_julien.png\" width=\"400\" height=\"323\" border=\"0\" \/><br \/>\nDani\u00e8la Julien (Tarasc\u00f3, 1944 -) \u00e9s mestra, escriptora i militant occitanista. Aprengu\u00e9 occit\u00e0 de la seva \u00e0via, que el parlava amb el seu pare i els treballadors de la seva granja (amb Dani\u00e8la i els seus germans sempre utilitzava el franc\u00e8s), i del seu avi matern, que l&#8217;emprava amb la gent de la seva edat. Per\u00f2 no va ser fins als trenta anys, a la Universitat Occitana d&#8217;Estiu de 1974, que entr\u00e0 en contacte amb <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=VRmS6ZSe-OU\" target=\"_blank\">l&#8217;occit\u00e0 com a llengua de cultura<\/a>.<\/p>\n<p>Compagin\u00e0 la feina de mestra de prim\u00e0ria amb els seus estudis de Lletres Modernes a la Universitat Paul Valery de Montpeller, on defens\u00e0 la seva tesi sobre <em>La Festa<\/em>, del nimesenc Rob\u00e8rt Lafont.<\/p>\n<p>Al 1982 obr\u00ed a Bellcaire la primera escola biling\u00fce occit\u00e0-franc\u00e8s. D&#8217;aleshores en\u00e7\u00e0, ha treballat com a assessora pedag\u00f2gica de la llengua i cultura occitanes, com a professora d&#8217;occit\u00e0 a la Facultat Vauban de Nimes, i ha estat col\u00b7laboradora i presidenta del MARPOC (<em>Maison pour l\u2019animation et la recherche populaire occitane<\/em>) de Nimes.<\/p>\n<p>A partir de la seva jubilaci\u00f3, al 2002, es pot dedicar plenament a l&#8217;activitat liter\u00e0ria: contes, relats breus i poesia, a m\u00e9s de traduccions de l&#8217;obra de Rob\u00e8rt Lafont. Entre els seus t\u00edtols, a m\u00e9s d&#8217;<em>Adieu paure&#8230;<\/em>, podem destacar els reculls de relats breus <em>Viatge d&#8217;iv\u00e8rn<\/em> (1999), <em>Letras<\/em> (2014) o el recull de poesia <em>De m\u00e8u e de juscla<\/em> (2016).<br \/>\n&nbsp;<\/p>\n<h3>Proposta did\u00e0ctica<\/h3>\n<p style=\"text-align: center;\"><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/drive.google.com\/file\/d\/0ByILylm1AhSQMGt1SDk0SFlrdHc\/preview\" width=\"640\" height=\"480\"><\/iframe><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;occit\u00e0, llengua de cultura i poetes als segles XII-XIII, continua ben viu i actual. Un bon exemple \u00e9s el text que us proposo descobrir: l&#8217;inici del conte \u201cLo clone\u201d, de la tarasconesa Dani\u00e8la Julien.&hellip;  <a href=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/rota-literariaculturala\/lo-clone-de-daniela-julien-1r-btx\/\" title=\"Read &#8220;Lo cl\u00f2ne&#8221;, de Dani\u00e8la Julien (1r BTX)\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":8341,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[280],"tags":[290,287,298,297],"class_list":["post-8337","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-rota-literariaculturala","tag-1r-btx","tag-batxillerat","tag-llati","tag-occita-provencal"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8337","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8337"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8337\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8461,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8337\/revisions\/8461"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8341"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8337"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8337"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8337"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}