{"id":8487,"date":"2017-05-10T16:52:46","date_gmt":"2017-05-10T14:52:46","guid":{"rendered":"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/?p=8487"},"modified":"2017-05-10T17:22:55","modified_gmt":"2017-05-10T15:22:55","slug":"falsedatz-e-desmezura-de-peire-cardenal-1r-btx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/rota-literariaculturala\/falsedatz-e-desmezura-de-peire-cardenal-1r-btx\/","title":{"rendered":"“Falsedatz e desmezura”, de P\u00e8ire Cardenal (1r BTX)"},"content":{"rendered":"

Falsedatz e desmezura<\/em><\/h2>\n

 <\/p>\n

El text: “Falsedatz e desmezura”<\/h3>\n\n\n\n
\n
\n
Falsedatz e desmezura<\/h6>\n

Falsedatz e desmezura
\nAn batailla empreza
\nAb vertat e ab drechura
\nE vens la falseza.
\nE deslialtatz si jura
\nContra lialeza,
\nE avaretatz s’atura
\nEncontra largueza!
\nFeunia vens amor
\nE malvestatz valor,
\nE peccatz cassa sanctor
\nE baratz simpleza.<\/p>\n

Si es homs que Dieu descreza,
\nSos afars enansa
\nAb que non aia grineza
\nMas d’emplir sa pansa.
\nE qui s’enten en sancteza
\nTrai greu malanansa!
\nA cui platz dreitz e tortz peza
\nSoven a grevansa!
\nEt an l’enganador
\nDe lur afar honor:
\nQar li mal entendedor
\nJujon per semblansa.<\/p>\n

Aras es vengut de Fransa
\nQue hom non somona
\nMas sels que an aondansa
\nDe vin e d’anona,
\nE c’om non aia coindansa
\nAb paubra persona,
\nEt aia mais de bobansa
\nAquel que meins dona,
\nE qu’om fassa major
\nD’un gran trafegador
\nE qu’om eleia-l trachor
\nE-l just dezapona.<\/p>\n

Coms Raimons, ducx de Narbona,
\nMarques de Proensa,
\nVostra valors es tan bona
\nQue tot lo mon gensa,
\nCar de la mar de Baiona
\nEntro a Valensa
\nA grans gens falsa e felona,
\nLaj’en viltenensa!
\nMas vos tenes vil lor,
\nQue Frances bevedor
\nPlus que perditz a l’austor
\nNo vos fan temensa.<\/p>\n

Ben volon obediensa
\nSels de la clersia,
\nE volon ben la crezensa
\nSol l’obra no-i sia!
\nGreu lor veires far failhensa
\nMas la nueg e-l dia,
\nE no portan malvolensa
\nNi fan simonia,
\nE son larc donador
\nE just amassador,
\nMas autre n’an la lauzor
\nE-ilh la folia.<\/p>\n

Non puesc dire l’error
\nDel fals segle trachor
\nQue fai de blasme lauzor
\nE de sen folia.<\/p>\n

Deu prec per sa dousor
\nQue-ns gar d’enfernal dolor,
\nE-ilh verge Maria.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n

\n
\n
Falsedat i Desmesura<\/h6>\n

La Falsedat i la Desmesura
\nhan empr\u00e8s una batalla
\namb la Veritat i la Rectitud
\ni vens la Falsedat.
\nI la Deslleialtat conjura
\ncontra la Lleialtat,
\ni l\u2019Avar\u00edcia s\u2019encarnissa
\ncontra la Generositat!
\nLa Tra\u00efci\u00f3 ven\u00e7 l\u2019Amor
\ni la Dolentaria [ven\u00e7] el Valor,
\ni el Pecat ca\u00e7a la Santedat
\ni l\u2019Engany [ca\u00e7a] la Senzillesa.<\/p>\n

Si hi ha alg\u00fa que no creu en D\u00e9u,
\nels seus afers prosperen
\nmentre no tingui cap altre preocupaci\u00f3
\nque omplir-se la panxa.
\nEl qui busca la santedat
\npateix una greu indig\u00e8ncia!
\nQui estima el dret i li desplau la injust\u00edcia
\nsovint en rep el dany!
\nI els enganyadors obtenen
\nhonors del seu comportament:
\nperqu\u00e8 els mals entenedors
\njutgen per les aparences.<\/p>\n

Ara ens arriba de Fran\u00e7a
\nel costum de convidar
\ntan sols aquells que tenen abund\u00e0ncia
\nde vi i de blat,
\ni de no tenir tractes
\namb la gent pobre.
\nEs lluir\u00e0 m\u00e9s
\naquell qui menys doni,
\nser\u00e0 tingut per cap
\nun gran traficant
\ni s\u2019escollir\u00e0 el tra\u00efdor
\nper destituir el just.<\/p>\n

Comte Raimon, duc de Narbona,
\nmarqu\u00e8s de Proven\u00e7a,
\nel vostre valor \u00e9s tan gran
\nque tot el m\u00f3n ennobleix,
\nperqu\u00e8 des de la mar de Baiona
\nfins a Valen\u00e7a [del Roine]
\nhi ha molta gent falsa i tra\u00efdora,
\nro\u00efna en la seva vilesa!
\nper\u00f2 v\u00f3s tracteu-los de vils,
\nperqu\u00e8 els francesos s\u00f3n uns borratxos
\nque m\u00e9s la perdiu a l\u2019astor
\nno us fan por.<\/p>\n

Prometen obedi\u00e8ncia
\naquests del clergat,
\ni proclamen la fe
\nmentre no hi hagi obres!
\nDif\u00edcilment els veureu pecar
\nsi no \u00e9s de nit o de dia;
\nno mostren malvolen\u00e7a
\nni practiquen la simonia:
\ns\u00f3n generosos a l\u2019hora de donar
\ni justos a l\u2019hora d\u2019acabalar,
\nper\u00f2 altres en reben les lloances
\ni ells el blasme.<\/p>\n

No puc parlar de l\u2019error
\ndel m\u00f3n fals i tra\u00efdor,
\nque del blasme en fa lloan\u00e7a,
\ni del seny, follia.<\/p>\n

Prego a D\u00e9u, per la seva bondat,
\nque em protegeixi de l\u2019infernal dolor,
\ni amb ell la Verge Maria.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

P\u00e8ire Cardenal, 1205? \u2013 1272?.
\n[Tirat de: Mart\u00edn de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos<\/em>, Ariel, 1984.]<\/h6>\n

 <\/p>\n

El text llegit<\/h4>\n

 <\/p>\n

Comentari sobre el text<\/h4>\n

El poema consta de cinc coblas<\/em>, de 12 versos (de diferent nombre de s\u00edl\u00b7labes) cadascuna, m\u00e9s dues tornadas<\/em>. La rima \u00e9s consonant. Es tracta d’un sirvent\u00e8s de contingut pol\u00edtic. Al llarg del poema l’autor utilitza amb freq\u00fc\u00e8ncia la contraposici\u00f3 de conceptes oposats: falsedat i desmesura contra veritat i rectitud, deslleialtat contra lleialtat, etc. D’aquesta forma, desenvolupa una cr\u00edtica directa contra el clergat corrupte, per una banda, i els invasors francesos, a qui acusa de “borratxos” per l’altra. De forma sat\u00edrica, afirma que s\u00f3n aquests aspectes malignes els que acaben triomfant, mentre que els comportaments virtuosos, encarnats en el seu protector, el comte Raimon VI de Tolosa, tenen les de perdre… Finalment, contraposa els defectes del m\u00f3n material (primera tornada) amb la salvaci\u00f3, que nom\u00e9s es pot obtenir per obra de D\u00e9u i intercessi\u00f3 de la Verge Maria.
\n <\/p>\n

P\u00e8ire Cardenal: l’autor<\/h3>\n

\"P\u00e8ireP\u00e8ire Cardenal (Lo Pu\u00e8i de Velai,1180 aprox. – Montpelher, 1278 aprox.) va ser un trobador, poeta i m\u00fasic occit\u00e0. Procedent de fam\u00edlia noble, va abandonar el clergat i va passar a ser conseller i servidor del comte de Tolosa Raimon VI i del seu fill Raimon VII. Tamb\u00e9 \u00e9s apreciat pel rei Jaume I d’Arag\u00f3, el Conqueridor. Quan el comtat de Tolosa va caure en poder dels reis de Fran\u00e7a, va marxar a Montpelher, ciutat on va morir a una edat propera als 100 anys.<\/p>\n

Es conserven 96 dels seus poemes (tres d’ells amb m\u00fasica), la majoria sirventesos, on realitza una s\u00e0tira cr\u00edtica amb el clergat corrupte, els invasors francesos i la immoralitat dels rics. No conrea, per\u00f2, l’amor cort\u00e8s, que considera una de les causes de la decad\u00e8ncia moral del seu temps. Per tot plegat, se’l considera una veu propera al catarisme, combatut i eradicat en la croada que ell va viure, i defensor de la civilitzaci\u00f3 i la cultura occitanes. Tanmateix, no abra\u00e7a la fe dels “bonshomes”: es mant\u00e9 cat\u00f2lic i profundament religi\u00f3s.<\/p>\n

Molts d’aquests aspectes els coneixem gr\u00e0cies a la “Vida”, biografia de P\u00e8ire Cardenal escrita per Miquel de la Tor, cap al 1300.<\/p>\n

Aquesta enlla\u00e7<\/a> porta a una p\u00e0gina web (en occit\u00e0 i franc\u00e8s) dedicada exclusivament a P\u00e8ire Cardenal, on es poden consultar la totalitat dels seus poemes.<\/h6>\n

Com a exemple de poema musicat, podem escoltar i veure el seg\u00fcent v\u00eddeo, on s’interpreta un dels sirventesos de P\u00e8ire Cardenal:<\/p>\n