{"id":8529,"date":"2017-05-11T10:00:06","date_gmt":"2017-05-11T08:00:06","guid":{"rendered":"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/?p=8529"},"modified":"2017-05-11T10:04:24","modified_gmt":"2017-05-11T08:04:24","slug":"faula-vesper-e-la-luna-dels-fraisses-de-renat-nelli-4t-eso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/rota-literariaculturala\/faula-vesper-e-la-luna-dels-fraisses-de-renat-nelli-4t-eso\/","title":{"rendered":"Faula “Vesp\u00e8r e la luna dels fraisses”, de Renat Nelli (4t ESO)"},"content":{"rendered":"

Vesp\u00e8r a la luna dels fraisses<\/em><\/h2>\n

 <\/p>\n

El text: “Vesp\u00e8r a la luna dels fraisses”<\/h3>\n
\n
Faula<\/h5>\n

\"images\"<\/a>Lo grilh, sa can\u00e7on es caitiva,
\ndins lo vent e dins l\u2018\u00e8rba sorna.
\nper delai lo japar dels gosses,
\nd\u2018un palais de cendre e d\u2018esclam.<\/p>\n

Son arma es pas qu\u2018una altra vida
\nque s\u2018arrasa ont lo ser l\u2018oblida,
\nuna transpar\u00e9ncia qu\u2018estiva
\ndins l\u2018eterna Fragilitat.<\/p>\n

\"023026583_prevstill\"<\/a>Tanben tot mirant la darri\u00e8ra
\nestela que l\u2018atrai amont
\nvei lusir l\u2018estona de Dieu,<\/p>\n

e mila estius formar lor grapa
\nde passat e d\u2018avenidor,
\ndins lo temps que mor\u00eds sa canta.<\/p><\/blockquote>\n

<\/h6>\n
Renat Nelli (1962). Vesp\u00e8r e la luna dels fraisses<\/em>.<\/h6>\n
[Tirat de: Christian Nique (dir.), Petite anthologie des litt\u00e9ratures occitane et catalane<\/em>, CRDP Acad\u00e9mie de Montpellier, 2006.]<\/h6>\n

 <\/p>\n

El text llegit<\/h4>\n

 <\/p>\n

Comentari sobre el text<\/h4>\n

\u00c9s un poema sota el t\u00edtol Faula, on el personatge \u00e9s un grill, per tant, s’adequa al conegut terme Faula, on els personatges s\u00f3n animals. Poema format per quatre estrofes, les dues primeres de quatre versos i les dues \u00faltimes de tres versos. Versos octos\u00edl\u00b7labs.
\n <\/p>\n

Renat Nelli: l’autor<\/h3>\n

\"images<\/a>Renat Nelli o Ren\u00e9 Nelli (Carcassona, 20 de febrer de 1906 \u2013 11 de mar\u00e7 de 1982) fou un poeta, fil\u00f2sof, historiador i escriptor occit\u00e0, que es f\u00e9u fam\u00f3s per la seva contribuci\u00f3 als estudis de la cultura occitana i particularment del catarisme.<\/p>\n

Durant la Fran\u00e7a de Vichy col\u00b7labor\u00e0 amb la Resist\u00e8ncia i el 1945 fou un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Occitans, particip\u00e0 amb Jo\u00eb Bousquet en la redacci\u00f3 del n\u00famero especial dels “Cahiers du Sud”, dedicat a Le g\u00e9nie d’oc et l’homme m\u00e9diterran\u00e9en<\/em> (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edici\u00f3 i traducci\u00f3 de poetes occitans medievals, poemes personals \u2014pr\u00f2xims a Paul Val\u00e9ry\u2014 i tasca cr\u00edtica (Fragment d’un m\u00e9taphysique d’oc<\/em>).<\/p>\n

Paral\u00b7lelament, va investigar i va escriure nombroses obres i estudis sobre heretgies de l’Edat mitjana al Mi\u00e8gjorn i sobre el catarisme, contrastant literatura especulativa i sensacionalista escrita fins al moment que perjudicava els estudis rigorosos sobre aquest aspecte social i hist\u00f2ric. Com per a Fernand Niel o d’altres investigadors sobre aquesta tem\u00e0tica, va ser fonamental la seva relaci\u00f3 amb D\u00e9odat Roch\u00e9.<\/p>\n

Tamb\u00e9 va fundar, l’any 1981, el Centre national d’\u00e9tudes cathares, renomenat m\u00e9s tard com a Centre d’\u00e9tudes cathares-Ren\u00e9 Nelli.<\/p>\n

Els seus reculls po\u00e8tics s\u00f3n d’escriptura densa i tem\u00e0tica sensual, recuperen la tradici\u00f3 m\u00edstica i eroticopo\u00e8tica dels trobadors. Posteriorment es dedic\u00e0 a la prosa i al teatre.<\/p>\n

En occit\u00e0<\/p>\n

    \n
  • Entre l’esp\u00e8r e l’abs\u00e9ncia<\/em> (1942)<\/li>\n
  • Arma de vertat<\/em> (1952)<\/li>\n
  • Vesp\u00e8r e la luna dels fraisses<\/em> (1962)<\/li>\n
  • Beatr\u00eds de Planiss\u00f2las<\/em> (1972) (teatre)<\/li>\n
  • Ist\u00f2ri secr\u00e8to d\u00f3u Lengad\u00f2<\/em> (1978)<\/li>\n<\/ul>\n

    En franc\u00e8s<\/p>\n

      \n
    • Le Languedoc et le Comt\u00e9 de Foix, le Roussillon<\/em> (1958)<\/li>\n
    • \u00c9critures cathares. La C\u00e8ne secr\u00e8te : Le Livre des deux principes : Trait\u00e9 cathare : Le Rituel occitan : Le Rituel latin : textes pr\u00e9cathares et cathares pr\u00e9sent\u00e9s, traduits et comment\u00e9s avec une introduction sur les origines et l’esprit du catharisme<\/em> (1959)<\/li>\n
    • L’\u00e9rotique des troubadours, Toulouse<\/em> (1963)<\/li>\n
    • Le Roman de Flamenca, un art d’aimer occitanien au XIIIe si\u00e8cle<\/em> (1966)<\/li>\n
    • Le mus\u00e9e du Catharisme<\/em> (1966)<\/li>\n
    • Dictionnaire des h\u00e9r\u00e9sies et des mouvements h\u00e9t\u00e9rodoxes ou ind\u00e9pendants apparus dans le midi de la France depuis l’\u00e9tablissement du christianisme<\/em> (1968).<\/li>\n
    • La vie quotidienne des Cathares du Languedoc au XIIIe si\u00e8cle<\/em> (1969)<\/li>\n
    • Des Cathares du Languedoc au XIIIe si\u00e8cle<\/em> (1969)<\/li>\n
    • Les Cathares<\/em> (1972)<\/li>\n
    • La philosophie du catharisme<\/em> (1975)<\/li>\n
    • Le Ph\u00e9nom\u00e8ne cathare – perspectives philosophiques et morales<\/em> (1988)<\/li>\n
    • Les Grands arcanes de l’herm\u00e9tisme occidental<\/em> (1991)<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n\n
      \"images<\/td>\n\"images<\/td>\n\"images<\/td>\n<\/tr>\n
      \"images<\/td>\n\"images<\/td>\n\"images<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

       <\/p>\n

      Proposta did\u00e0ctica<\/h3>\n