{"id":8615,"date":"2017-05-16T12:27:20","date_gmt":"2017-05-16T10:27:20","guid":{"rendered":"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/?p=8615"},"modified":"2017-05-16T12:30:46","modified_gmt":"2017-05-16T10:30:46","slug":"cancon-de-santa-fe-dagen-4t-eso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/rota-literariaculturala\/cancon-de-santa-fe-dagen-4t-eso\/","title":{"rendered":"Can\u00e7on de Santa Fe d’Agen (4t ESO)"},"content":{"rendered":"

La Can\u00e7on de Santa Fe d’Agen<\/em><\/h2>\n

 <\/p>\n

El text: “Can\u00e7on de Santa Fe d’Agen”<\/h3>\n\n\n\n
\n

Legir audi sotz eiss un pin
\nDel vell temps un libre Latin;
\nTot l’escoltei tro a la fin.
\nHanc non fo senz q’el nonl declin;
\nParled del pair’ al rei Licin
\nE del llinadg’ al Maximin.
\nCel meirols saintz en tal tra\u00efn
\nCon fal venair els cervs matin:
\nA clusals menan et a fin;
\nMorts los laissavan en sopin.
\nJazon els camps cuma fradin;
\nNolz sebelliron lur vizin.
\nCzo fo prob del temps Constantin.<\/p>\n

Canczon audi q’es bella ‘n tresca,
\nQue fo de razo Espanesca;
\nNon fo de paraulla Grezesca
\nNe de llengua Serrazinesca.
\nDolz’ e suaus es plus que bresca
\nE plus qe nulz pimentz q’om mesca;
\nQui ben la diz a lei Francesca,
\nCuig me qe sos granz pros l’en cresca
\nE q’en est segle l’en paresca.<\/p><\/blockquote>\n

(Adaptaci\u00f3 d’Antoine Thomas)<\/td>\n

\n

Vaig sentir llegir, sota un pi
\nun llibre de llat\u00ed antic:
\nel vaig escoltar tot fins a la fi.
\nMai abans s’havia sentit.
\nParlava del pare del rei Licin
\ni del llinatge del rei Maximin.
\nI de com els d’all\u00e0 ca\u00e7aven els sants,
\nde la mateixa manera que els ca\u00e7adors
\nho feien de bon mat\u00ed amb els c\u00e9rvols:
\nels condu\u00efen a la pres\u00f3 i al final
\nmorts, els deixaven a terra
\njeien al camp com miserables;
\nels ve\u00efns no els enterraven pas.
\nAix\u00f2 va ser en temps de Constant\u00ed.<\/em><\/p>\n

Vaig sentir una can\u00e7\u00f3
\nque \u00e9s bonica per ballar,
\nque era de mat\u00e8ria espanyola.
\nNo era en llengua grega,
\nni en llengua sarra\u00efna.
\nM\u00e9s dol\u00e7a i suau qua una bresca de mel
\ni m\u00e9s que qualsevol picant que un es posi a beure.
\nQui la digui a la manera francesa
\ncrec que en traur\u00e0 gran profit
\ni ara i aqu\u00ed far\u00e0 acte de pres\u00e8ncia.<\/p><\/blockquote>\n

(Traducci\u00f3 i adaptaci\u00f3 de Jordi Piany)<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

El text llegit<\/h4>\n

 <\/p>\n

Comentari sobre el text<\/h4>\n

La Can\u00e7\u00f3 de Santa Fe d’Agen \u00e9s una de les manifestacions liter\u00e0ries en llengua rom\u00e0nica m\u00e9s antigues que es conserven. D’autoria an\u00f2nima, es considera que va ser escrita entre 1054 i 1076. Est\u00e0 formada per 593 versos octos\u00edl\u00b7labs, i es divideix en 49 s\u00e8ries monorimes, \u00e9s a dir, cada s\u00e8rie mant\u00e9 la mateixa rima.<\/p>\n

\u00c9s un poema dedicat, com el seu nom indica, a Santa Fe d’Agen, i, en concret relata el martiri a qu\u00e8 va ser sotmesa. Segons diu la llegenda, Santa Fe era una jove que va ser detinguda durant les persecucions de cristians que es van fer durant el segle III. Va ser torturada en una graella fins a la seva mort, que es devia produir entre els anys 287 i\/o 290.<\/p>\n

Hi ha una certa controv\u00e8rsia pel que fa al lloc en qu\u00e8 va ser escrita la can\u00e7\u00f3 i, de retruc, tamb\u00e9 s’han suscitat diferents opinions quant a la llengua en qu\u00e8 va ser escrita. Les interpretacions i els estudis s\u00f3n molts i diversos i atribueixen diferents or\u00edgens al poema.<\/p>\n

Una de les coses que semblen clares \u00e9s que va ser redactada a una o a altra banda dels Pirineus. Per aix\u00f2 hi ha estudiosos que consideren que el poema est\u00e0 escrit en llengua catalana i n’hi ha d’altres que creuen que est\u00e0 escrit en llengua occitana. Pel que fa a la seva ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica, diferents autors l’han situat a Narbona, a Sant Miquel de Cuix\u00e0 i, fins i tot, a Sant Mart\u00ed del Canig\u00f3.<\/p>\n

\"Can\u00e7\u00f3_de_Santa_Fe\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Proposta did\u00e0ctica<\/h3>\n

Proposta d’activitats per alumnat de 4t ESO<\/h6>\n

 <\/p>\n

1. Fixa’t en la versi\u00f3 occitana de la Can\u00e7\u00f3 de Santa Fe. Es diu que s\u00f3n s\u00e8ries \u201cmonorimes\u201d, \u00e9s a dir, que tenen una \u00fanica rima. Fes una llista de les paraules que rimen en les dues s\u00e8ries.<\/p>\n

RIMEN AMB \u201cPIN\u201d \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 RIMEN AMB \u201cTRESCA\u201d<\/p>\n

 <\/p>\n

2. Tria almenys 10 paraules de la versi\u00f3 occitana que siguin similars en catal\u00e0 i escriu-les a sota, posant al costat el seu equivalent catal\u00e0.<\/p>\n

Legir \u00a0 – \u00a0 llegir…<\/p>\n

3. La Can\u00e7\u00f3 de Santa Fe narra el martiri de la santa que porta el mateix nom. Busca informaci\u00f3 sobre aquest personatge i despr\u00e9s resumeix-la. Quan ho hagis fet, explica a la resta de la 4. classe, en veu alta, qu\u00e8 era un m\u00e0rtir i en quines circumst\u00e0ncies va morir Santa Fe.
\n4. Divideix en s\u00edl\u00b7labes els primers vuit versos de la versi\u00f3 occitana tal com se’t proposa en l’exemple:<\/p>\n

Le\/gir\/au\/di\/sotz \/eiss\/un\/pin [8 s\u00edl\u00b7labes]<\/p>\n

5. Busca a la xarxa el cas d’un m\u00e0rtir i explica les circumst\u00e0ncies de la seva mort.<\/p>\n

6. Ubica geogr\u00e0ficament la llengua occitana. En quins territoris es troba? \u00c9s oficial? A quin grup de lleng\u00fces pertany?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Can\u00e7\u00f3 de Santa Fe d’Agen \u00e9s una de les manifestacions liter\u00e0ries en llengua rom\u00e0nica m\u00e9s antigues que es conserven.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":8616,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[280],"tags":[304,281,294,289,303],"class_list":["post-8615","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-rota-literariaculturala","tag-4t-eso","tag-educacio-secundaria-obligatoria","tag-lengua-occitana-aranes-e-literatura","tag-llengua-catalana-i-literatura","tag-occita-medieval"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8615","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8615"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8615\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8625,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8615\/revisions\/8625"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8616"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8615"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8615"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8615"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}