{"id":8644,"date":"2017-05-16T14:38:22","date_gmt":"2017-05-16T12:38:22","guid":{"rendered":"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/?p=8644"},"modified":"2017-05-16T14:38:22","modified_gmt":"2017-05-16T12:38:22","slug":"alba-doccitania-de-joan-bodon-2n-eso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/rota-literariaculturala\/alba-doccitania-de-joan-bodon-2n-eso\/","title":{"rendered":"“Alba d’Occit\u00e0nia”, de Joan Bodon (2n ESO)"},"content":{"rendered":"

Alba d’Occit\u00e0nia<\/em><\/h2>\n

 <\/p>\n

El text: “Alba d’Occit\u00e0nia”<\/h3>\n

La nu\u00e8ch e la plueja e lo g\u00e8l,
\nPas una est\u00e8la dins lo c\u00e8l…
\nQuora tornar\u00e0 l’alba?
\nEncara canta pas l’auc\u00e8l…
\nQuora tornar\u00e0 l’alba?<\/p>\n

\"alba\"Una nu\u00e8ch longa sens amor,
\nlo rosal plora sus la flor…
\nQuora tornar\u00e0 l’alba?
\nS’entrevesiam una lusor…
\nQuora tornar\u00e0 l’alba?<\/p>\n

Aquela nu\u00e8ch s’acaba pas,
\nde cada part i a lo bart\u00e0s…
\nQuora tornar\u00e0 l’alba?
\nLa g\u00f2ira dem\u00f2ra sul pas…
\nQuora tornar\u00e0 l’alba?<\/p>\n

Nu\u00e8ch de cadenas e d’est\u00f2c
\nper ne riblar la lenga d’\u00d2c…
\nQuora tornar\u00e0 l’alba?
\nMas cada mot geta son fu\u00f2c:
\nQuora tornar\u00e0 l’alba?<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

El text llegit<\/h4>\n

 <\/p>\n

Comentari sobre el text<\/h4>\n

El poema de Joan Bodon s’estructura en 4 estrofes de cinc versos cadascuna. Pel que fa a la rima \u00e9s consonant a tot el poema i alterna rima masculina i femenina. Totes les estrofes segueixen el mateix patr\u00f3: a a b a b.<\/p>\n

Pel que fa al contingut, podr\u00edem dir que \u00e9s un plany per l’eternitat de la nit i el desig que acabi i arribi l’alba. Presenta la nit com a reflex de tot all\u00f2 negatiu (fred, pluja, gel…), mentre que l’alba seria com el final del sofriment provocat per la nit. Quan arribem a la darrera estrofa se’ns revela el veritable tema del poema i ja podem relacionar la nit amb l’\u00e8poca que viu la “lenga d’\u00d2c”, relegada a usos gaireb\u00e9 marginals en la societat francesa. L’enyorada alba seria com l’arribada d’un temps millor per a la llengua occitana, i per aix\u00f2 durant tot el poema es pregunta cont\u00ednunuament “quora tornar\u00e0 l’alba?”. \u00c9s aquest un dels temes predominants en l’obra de l’autor: els problemes que viu l’occit\u00e0 en la societat i l’esperan\u00e7a que s’hi pugui integrar amb normalitat..
\n <\/p>\n

Joan Bodon: l’autor<\/h3>\n

\"448px-JBoudou\"Joan Bodon \u00e9s probablement un dels autors occitans m\u00e9s coneguts del segle XX. Va n\u00e9ixer el 1920 dins una famil\u00eda modesta a Crespinh. Com a curiositat cal destacar que la seva mare fou parenta llunyana de l’escriptor franc\u00e8s d’origen occit\u00e0 Honor\u00e9 de Balzac. Va estudiar al seu poble i a Nauc\u00e8la. L’any 1941 esdevingu\u00e9 professor i va fer classes a Castanet. Durant l’ocupaci\u00f3 alemanya de Fran\u00e7a fou deportat per a treballar en el STO (Servei de Treball Obligatori) a Breslau (Pol\u00f2nia). L’any 1945 va tornar i va continuar sent professor. El 1946 es va casar amb la professora Camilha Vidal. El 1968 emigr\u00e0 a Alg\u00e8ria. Va morir el 1975 a l\u2019edat de 54 anys.<\/p>\n

Va escriure novel\u00b7les en prosa, contes i tamb\u00e9 poemes, sovint adaptats en can\u00e7\u00f3. La seva obra va fer girar l’est\u00e8tica i l’\u00e8tica de la literatura occitana cap a una modernitat de l’escriptura. Posa en escena el dest\u00ed, sovint tr\u00e0gic, de la civilitzaci\u00f3 occitana i dels homes, barrejant-hi la seva. La universalitat dels seus temes s’amaga dins una minuciosa descripci\u00f3 de la civilitzaci\u00f3 occitana. En general tracta els problemes de l’occit\u00e0 que vol integrar-se a la civilitzaci\u00f3 moderna sense renegar la seva identitat.
\n <\/p>\n

Proposta did\u00e0ctica<\/h3>\n