{"id":8648,"date":"2017-06-21T12:36:14","date_gmt":"2017-06-21T10:36:14","guid":{"rendered":"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/?p=8648"},"modified":"2017-06-21T12:36:14","modified_gmt":"2017-06-21T10:36:14","slug":"lei-companhs-de-finamor-de-francois-ridel-1r-btx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/rota-literariaculturala\/lei-companhs-de-finamor-de-francois-ridel-1r-btx\/","title":{"rendered":"“Lei companhs de fin’amor”, de Fran\u00e7ois Ridel (1r BTX)"},"content":{"rendered":"

Lei companhs de fin’amor<\/em>, de Fran\u00e7ois Ridel (Tatou)<\/h2>\n

 <\/p>\n

El text: “Lei companhs de fin’amor”<\/h3>\n

\u00d2 bravei gents d’aquesto barri,
\nsi\u00e1u aqu\u00ed per cantar la gl\u00f2ria
\nde lei qu’an fach la n\u00f2st’ist\u00f2ria,
\nde fin amor lei companhs.<\/p>\n

Cantarai de toteis aquelei
\nqu’an pausat dins n\u00f2sta mem\u00f2ria,
\ndrudari\u00e1, trobar e paratge,
\ntresaur per n\u00f2steis enfants.<\/p>\n

Ai! Perqu\u00e9 nos va fau cantar?
\nPerque v’an pas dich a l’esc\u00f2la.
\nAi! Perqu\u00e9 nos va fau cantar?
\nPerque a l’esc\u00f2la va di\u00e1n pas.<\/p>\n

Ara vau comen\u00e7ar lo viatge
\namb\u00e9 lo Guilhen d’Aquit\u00e0ni
\nque fogu\u00e8t lo premier d’entre elei,
\naqu\u00f2 fa mai de mil’ans.<\/p>\n

Jaufre Rudel vengu\u00e8t fad\u00f2li
\nd’una princessa de Trip\u00f2li
\ne sens jamai veire sa f\u00e0cia,
\nper ela fagu\u00e8t toei sei cants.<\/p>\n

De Ventadorn fau que n’en parli
\ne de Vidal e de Cerveri
\nque nos an mandat lo messatge
\nque j\u00f2i dura mai qu’un instant.<\/p>\n

De Peire Cardenal, ieu canti,
\nque nos a apr\u00e9s lo coratge
\nde pas jamai faire silenci
\nquora governan lei mechants.<\/p>\n

N’av\u00e8m mai dins lo n\u00f2ste carri,
\nde que cafir un diccionari,
\ndrudari\u00e1, trobar e paratge,
\ntresaur per n\u00f2steis enfants.<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

El text llegit<\/h4>\n

 <\/p>\n

Fran\u00e7ois Ridel “Tatou”: l’autor<\/h3>\n

\"2\"Fran\u00e7ois Ridel, conegut popularment com a Tatou, \u00e9s el cantant i compositor principal de moltes de les can\u00e7ons del grup de m\u00fasica marsell\u00e8s Massilia sound system. Nascut el 1959 a Par\u00eds, va cr\u00e9ixer a Ivry-sur-Seine, a la banl\u00e8ga<\/em> parisenca, i va instal\u00b7lar-se a Marsella l’any 1978, quan tenia divuit anys. Els seus pares eren d’origen normand. El seu pare, policia. La seva mare treballava als transports p\u00fablics. Com que sovint estaven molt ocupats en les seves respectives feines, deixaven sovint el seu fill amb la conserge del seu bloc de pisos, Madame Court\u00e8s, que era origin\u00e0ria de Caussencs (al Gers, Gascunya) i el marit de la qual era catal\u00e0. En Fran\u00e7ois fins i tot passava els estius al Gers, i per tant va entrar en contacte amb un entorn que encara parlava occit\u00e0 en una edat matinera tot i viure a Par\u00eds. Justament, Madame Court\u00e8s anomenava Fran\u00e7ois “Fran\u00e7on”, diminutiu en occit\u00e0 del seu nom. Una nena de la seva edat, Catherine, de la qual tamb\u00e9 s’ocupaven els Court\u00e8s, no aconseguia de pronunciar el diminutiu en q\u00fcesti\u00f3 i l’anomenava “Tatou”, que esdevindria un dels pseud\u00f2nims m\u00e9s coneguts de la m\u00fasica i la cultura occitanes actuals.<\/p>\n

\"9\"Despr\u00e9s d’arribar a Marsella (on Tatou creia que podria parlar immediatament occit\u00e0 amb tothom, cosa que no va ser aix\u00ed), va entrar r\u00e0pidament en contacte amb l’ambient musical local, i s’uniria progressivament amb amics amb els quals acabaria formant Massilia sound system. L’any 1985 es convertiria en un inseparable de Ren\u00e9 Mazzarino, marsell\u00e8s de naixement per\u00f2 la fam\u00edlia del qual era d’origen itali\u00e0, que igualment havia entrat en contacte amb l’occit\u00e0 de jove, precisament a Gap, on la seva mare va arribar fugint dels bombardejos. Ridel (Tatou) i Mazzarino (conegut com a Papet J) s\u00f3n encara fins avui l’\u00e0nima de Massilia sound system. Aquest grup de Marsella reivindica no nom\u00e9s una feina de recuperaci\u00f3 cultural feta des de la base i des dels barris, sin\u00f3 que proclama que els MC s\u00f3n els descendents dels trobadors i d’alguns dels seus g\u00e8neres. Ridel ha esdevingut una icona de la cultura occitana i ha aconseguit fer-la arribar -amb els seus companys de Massilia- m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits de l’occitanisme. Fa uns quants anys que les seves composicions no nom\u00e9s se senten a trav\u00e9s dels enregistraments de Masssilia i el rap o els ritmes jamaicans, sin\u00f3 que tamb\u00e9 han pres un aire ac\u00fastic mitjan\u00e7ant la formaci\u00f3 Moussu T e lei Jovents (\u00e9s a dir: el senyor T, Tatou, i la colla de joves).
\n <\/p>\n

Proposta did\u00e0ctica<\/h3>\n