{"id":8660,"date":"2017-06-21T13:00:18","date_gmt":"2017-06-21T11:00:18","guid":{"rendered":"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/?p=8660"},"modified":"2017-06-21T13:06:56","modified_gmt":"2017-06-21T11:06:56","slug":"mirelha-lamor-en-el-genere-epic-2n-btx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/rota-literariaculturala\/mirelha-lamor-en-el-genere-epic-2n-btx\/","title":{"rendered":"“Mir\u00e8lha”, l’amor en el g\u00e8nere \u00e8pic (2n BTX)"},"content":{"rendered":"

Mir\u00e8lha<\/em>, de Frederic Mistral<\/h2>\n

 <\/p>\n

El text: fragments de “Mir\u00e8lha”<\/h3>\n

1. Noun, noun! respound\u00e8 la Cravenco; Lis escandihado maienco N’es pa ‘i chato de Crau que podon faire p\u00f2u!… Mai en que si\u00e8r de te de\u00e7aupre? Dins moun sen ac\u00f2 p\u00f2u plus caupre! Vinc\u00e8n, Vinc\u00e8n, vos-ti lou saupre? De tu si\u00e9u amourouso! – Au bord d\u00f3u rajeir\u00f2u,<\/p><\/blockquote>\n

1. No – ella digu\u00e9, tota confusa: – el sol de maig els caps no abrusa de les nines de Crau : an elles no’ls fa por! Per\u00f2 per qu\u00e8 dec enganyar-te? .- Mon cor ja res sab amagar-tel Si ho vols saber, pots acostar-te.- I a cau d’orella dix-li: – Per tu em moro d’amorl […]<\/p>\n

2. Coume! de i\u00e9u vous amourouso? De ma vidasso encaro urouso An\u00e9s pas vous jouga, Mir\u00e8io, au noum de Di\u00e9u! Me fagu\u00e9s pas cr\u00e8ire de causo Qu’aqui dedins uno fe ‘nclauso, De ma mort sarien pi\u00e8i l’encauso! Mir\u00e8io, d’aqu\u00e9u biais vous truf\u00e9s plus de i\u00e9u!<\/p><\/blockquote>\n

2. V\u00f3s de mi esteu enamorada? Ai! amb ma vida sossegada no us volgueu divertir, Mireia, en nom de D\u00e9u! No’m faceu ara creure coses que, una vegada aqu\u00ed dins closes, de ma mort causes poderoses foren! Mireia! aix\u00ed de mi no vos burleu!<\/p>\n

3. Que Di\u00e9u jamai m’emparadise, Se i’a messorgo en \u00e7o que dise! Vai, de cr\u00e8ire que t’ame ac\u00f2 fai pas mouri, Vinc\u00e8n!… Mai se, p\u00e8r marridesso, Noun vos de i\u00e9u p\u00e8r ta mestresso, Sara i\u00e9u, de malo tristesso, Sara i\u00e9u qu’\u00e0 ti p\u00e8d me veiras coumbouri!<\/p><\/blockquote>\n

3. Que’m prengui D\u00e9u ma eterna vida si \u00e9s que en aix\u00f2 jo dic mentida! Ba!! el creure que t’estimo no’t far\u00e0 pas morir, Vicen\u00e7!… Mes, si per pena mia ta aimada no vols que jo sia, jo, doncs, de mala malalt\u00eda ser\u00e9 la que a tos peus veur\u00e0s tu consumir. […]<\/p>\n

4. T’ame, o chatouno encantarello, Que se disi\u00e9s: – Vole uno estello! I’a ni trav\u00e8s de mar, ni bos, ni gaudre f\u00f2u, I’a ni bourr\u00e8i, ni fi\u00f2, ni ferre Que m’aplant\u00e8sse! Au bout di serre, Toucant lou c\u00e8u, l’anari\u00e9u querre, E dimenche l’auri\u00e9s, pendoulado \u00e0 toun c\u00f2u.<\/p><\/blockquote>\n

4. T’estimo tant, nineta bella, que si deies \u00ab- Vull una estrella\u00bb, a trav\u00e9s de la mar, de boscos i barrancs, de ferro i foc, jo hi aniria, al cim dels monts me’n pujar\u00eda, i des d’all\u00ed al cella prendr\u00eda i en el teu coll diumenge dur\u00edes-la penjant.<\/p>\n

5. Mai, o bellasso! au mai t’aluque, Au mai, pecaire! m’emberluque!… Vegu\u00e8re uno figuiero, un cop, dins moun camin, Arrapado \u00e0 la roco nuso Contro la baumo de Vau-Cluso: Maigro, pecaire! i lagramuso I\u00e9 dounari\u00e9 mai d’oumbro un clot de jaussemin!<\/p><\/blockquote>\n

5. Oh noia! Quant jo m\u00e9s te miro, m\u00e9s mort d’amor per tu deliro! Una figuera un cop vaig veure en un cam\u00ed, a un rocam nu tota agafada, prop de la cova nomenada de Valldosa; i tant desfullada estava, que m\u00e9s ombra far\u00eda un gessam\u00ed!<\/p>\n

Fragments originals extrets de l’obra de Fr\u00e9d\u00e9ric Mistral, Mir\u00e8io CIEL d’Oc [Centre Internacional de l’\u00c9crit en Langue d’Oc] i traducci\u00f3 de Francesc Pelagi Briz i Fern\u00e1ndez.<\/p>\n

 <\/p>\n

El text llegit<\/h4>\n

 <\/p>\n

Comentari sobre el text<\/h4>\n

\"mirelha\"<\/a>El tema principal de l’obra tracta sobre els amors impossibles de Mireia, una jove de bona posici\u00f3 i el jove cisteller Vicent. L’obra es desenvolupa a la Proven\u00e7a francesa durant l’estiu i els personatges m\u00e9s importants s\u00f3n: Ramon i Joana Maria, els pares de Mireia, Ambrosi, el pare de Vicent, Elzear, Hilari i Vern, pretendents rebutjats per Mireia i la bruixa Tavern.<\/p>\n

Els fragments escollits pertanyen al cant II i recullen el prec\u00eds moment en qu\u00e8 Mireia i Vicent es declaren el seu amor. Curiosament, \u00e9s la noia qui primer es declara i just abans d’acabar el cant \u00e9s el jove qui tamb\u00e9 expressa els seus sentiments.<\/p>\n

L’autor, prenent com a model hist\u00f2ries d’amor com les de P\u00edram i Tisbe, Dafnis i Cloe o Romeo i Julieta, recrea una situaci\u00f3 on els dos joves, asseguts sobre la branca d’un arbre, i despr\u00e9s d’un petit accident, confessen els seus sentiments. La primera en declarar-se \u00e9s la jove Mireia i el pobre Vicent creu que \u00e9s v\u00edctima d’una burla; ella se sent ofesa, per\u00f2 de seguida, el jove tamb\u00e9 reconeix que sent el mateix.<\/p>\n

Mistral utilitza belles met\u00e0fores i paraules delicades per transmetre al lector el sentiment amor\u00f3s nascut entre els dos jovenets. Dels fragments seleccionats, es despr\u00e8n innoc\u00e8ncia, castedat, nerviosisme per l’amor primer i tendresa.
\n <\/p>\n

Frederic Mistral: l’autor<\/h3>\n

Aquest literat franc\u00e8s, que escrivia en llengua occitana, va n\u00e9ixer el 8 de setembre de 1830 en la ciutat de Malhana, que pertany a la regi\u00f3 de Proven\u00e7a. Era fill d’una fam\u00edlia modesta i no va trepitjar una escola fins els nou anys. L’any 1847 va acabar els seus estudis de batxillerat en el col\u00b7legi real d’Avinhon i quatre anys despr\u00e9s, es convertia en llicenciat en Dret per la facultat d’Ais en Proven\u00e7a.<\/p>\n

En aquest ambient universitari, entra en contacte amb Joseph Roumanille, que es va convertir en el seu amic i mentor, i amb qui va fundar, juntament amb altres poetes com Aubanel, Matieu, Gi\u00e8ra, Tavan i Brunet, el moviment de la f\u00e9librige que pretenia revitalitzar la llengua proven\u00e7al (1854).<\/p>\n

Paral\u00b7lelament, Mistral inicia la composici\u00f3 de la seva obra m\u00e9s famosa i coneguda: Mir\u00e8lha<\/em> -iniciada l’any 1851 i publicada nou anys m\u00e9s tard, 1859-, alhora que s’implicava en la recopilaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i lexicogr\u00e0fica que conclour\u00e0 amb la publicaci\u00f3 d’un complet\u00edssim diccionari proven\u00e7al-franc\u00e8s.<\/p>\n

L’any 1867 va publicar la seva obra Calendal<\/em> i caldr\u00e0 esperar fins l’any 1876 quan veur\u00e0 la llum Leis isclas d’aur<\/em>, una recopilaci\u00f3 de totes les poesies composades des de la seva joventut. Aquest va ser un any especialment important en la vida de l’autor ja que tamb\u00e9 es va casar amb la filla d’un mercader de Dijon.<\/p>\n

L’any 1884 rep el premi Vilet -compartit amb Gustave Droz- per la seva obra Nero. Amb els diners del premi Jean Reynaud, funda un diari proven\u00e7a, el Aioli, en actiu durant gaireb\u00e9 set anys. Per\u00f2 no ser\u00e0 fins l’any 1906 quan arribar\u00e0 el m\u00e0xim reconeixement que va obtenir Mistral: el premi Nobel de Literatura, compartit amb el tamb\u00e9 poeta Jos\u00e9 Echegaray. Amb els diners del premi, va poder fundar el Museu Arlaten a Arl\u00e8s.<\/p>\n

Altres obres de Mistral s\u00f3n La reina Joana<\/em>, Lo po\u00e8ma dau R\u00f2se<\/em> o Discorses e dichas<\/em>.<\/p>\n

Va morir el dia 25 de mar\u00e7 de l’any 1914.
\n <\/p>\n

Mir\u00e8lha<\/em>, l’obra m\u00e9s reconeguda de l’autor<\/h4>\n

L’any 1851, Mistral va comen\u00e7ar la composici\u00f3 de la seva obra Mir\u00e8lha – o Mir\u00e8io en grafia mistralenca occitana original- i vuit anys m\u00e9s tard la va publicar. L’obra s’emmarca dins del g\u00e8nere pastor\u00edvol o buc\u00f2lic i va rebre el premi de poesia de l’Acad\u00e9mie Fran\u00e7aise. <\/p>\n

El poema \u00e8pic est\u00e0 estructurat en 12 cants d’estrofes de set versos o estrofa mistraliana:
\n1. El mas dels Lladons
\n2. La collita
\n3. El desembotjament
\n4. Els pretendents
\n5. La lluita
\n6. La bruixa
\n7. Els vells
\n8. La Crau
\n9. La convocaci\u00f3 dels treballadors
\n10. La sentada
\n11. Les santes
\n12. La mort
\n <\/p>\n

Proposta did\u00e0ctica<\/h3>\n