{"id":8665,"date":"2017-06-21T13:22:34","date_gmt":"2017-06-21T11:22:34","guid":{"rendered":"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/?p=8665"},"modified":"2017-06-21T13:30:20","modified_gmt":"2017-06-21T11:30:20","slug":"gui-duissel-be%c2%b7m-pesa-de-vos-de-maria-de-ventadorn-4t-eso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/rota-literariaculturala\/gui-duissel-be%c2%b7m-pesa-de-vos-de-maria-de-ventadorn-4t-eso\/","title":{"rendered":"“Gui d’Uissel, be\u00b7m pesa de vos”, de Maria de Ventadorn (4t ESO)"},"content":{"rendered":"

Gui d’Uissel, be\u00b7m pesa de vos, de Maria de Ventadorn<\/em><\/h2>\n

 <\/p>\n

El text: “Gui d’Uissel, be\u00b7m pesa de vos”<\/h3>\n

I
\nGui d\u2019Uissel, be\u00b7m pesa de vos,
\nCar vos etz laissatz de chantar ;
\nE car vos i volgra tornar,
\nPer que sabetz d\u2019aitals razos,
\nVuoill qe\u00b7m digatz si deu far egalmen
\nDompna per drut, qan lo qier francamen,
\nCum el per lieis tot qant taing ad amor
\nSegon los dreitz que tenon l\u2019amador.<\/p>\n

II
\nDompna Na Maria, tenssos
\nE tot cant cujava laissar ;
\nMas aoras non puosc estar
\nQu\u2019ieu non chant als vostres somos ;
\nE respon vos de la dompna breumen
\nQue per son drut deu far comunalmen
\nCum el per lieis ses garda de ricor :
\nQu\u2019en dos amics non deu aver major.<\/p>\n

III
\nGui, tot so don es cobeitos
\nDeu drutz ab merce demandar,
\nE dompna pot o comandar,
\nE deu ben pregar a sazos ;
\nE\u00b7l drutz deu far precs e comandamen
\nCum per amiga e per dompna eissamen,
\nE\u00b7il dompna deu a son drut far honor
\nCum ad amic, mas non cum a seignor.<\/p>\n

IV
\nDompna, sai dizon de mest nos
\nQue, pois que dompna vol amar,
\nEngalmen deu son drut onrar,
\nPois engalmen son amoros ;
\nE s\u2019esdeven que l\u2019am plus finamen,
\nEls faichs, els dichs en deu far aparen,
\nE si ell\u2019 a fals cor ni trichador,
\nAb bel semblan deu cobrir sa follor.<\/p>\n

V
\nGui d\u2019Uissel, ges d\u2019aitals razos
\nNon son li drut al comenssar,
\nAnz ditz chascus, qan vol prejar,
\nMans jointas e de genolos :
\n\u00ab Dompna, voillatz qe\u00b7us serva franchamen
\nCum lo vostr\u2019om ; \u00bb et ella enaissi\u00b7l pren ;
\nEu vo\u00b7l jutge per dreich a trahitor
\nSi\u00b7s rend pariers e\u00b7s det per servidor.<\/p>\n

VI
\nDompna, so es plaitz vergoignos
\nAd ops de dompn\u2019 a razonar
\nQue cellui non teigna per par,
\nAb cui a faich un cor de dos ;
\nO vos diretz, e no\u00b7us estara gen,
\nQue\u00b7l drutz la deu amar plus finamen,
\nO vos diretz qu\u2019il son par entre lor ;
\nQue ren no\u00b7il deu lo drutz mas per amor.<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

El text llegit<\/h4>\n

 <\/p>\n

Comentari sobre el text<\/h4>\n

Vegeu-ne una an\u00e0lisi al Corpus des Troubadours, de l’Union Acad\u00e9mique Internationale e l’Institut d’Estudis Catalans.<\/a>
\n <\/p>\n

Maria de Ventadorn: l’autor<\/h3>\n

\"maria<\/a>Entre els segles XII i XIII, en ple per\u00edode del feudalisme, apareix a Occit\u00e0nia una nova forma de pensar, fer i dir la poesia. Aquest impuls creador dona lloc a una nova corrent liter\u00e0ria ‘la poesia trobadoresca’. Una poesia que inspir\u00e0 tant a homes com a dones, d’aleshores en\u00e7\u00e0 coneguts com trobadors i trobairitzs. Per\u00f2, qu\u00e8 trobaren, i qu\u00e8 buscaven aquests inspirats autors? Certament, l’amor, l’amor cort\u00e8s tal com es vivia a les corts i palaus en una societat que gaudia d’un alt nivell de sofisticaci\u00f3 i toler\u00e0ncia, donada l’estabilitat pol\u00edtica, territorial i econ\u00f2mica d’Occit\u00e0nia.<\/p>\n

Aquests ‘trobadors’ mai foren anomenats ‘poetes’ perqu\u00e8 la seva l\u00edrica cerc\u00e0 l’expressi\u00f3 m\u00e9s \u00edntima, i per tant, allunyada, dels c\u00e0nons pret\u00e8rits forjats pels poetes que escrigueren en llat\u00ed cl\u00e0ssic. L’expressi\u00f3 dels sentiments i el goig davant l’estimat\/ada supos\u00e0 doncs un nou repte expressiu que es feu realitat a trav\u00e9s de la llengua vernacle o llat\u00ed vulgar. \u00c9s aix\u00ed que l’\u00fas del llemos\u00ed o occit\u00e0 (tamb\u00e9 conegut com a llengua d’\u00d2c o proven\u00e7al per la seva localitzaci\u00f3 geogr\u00e0fica) deix\u00e0 enrere per sempre el llat\u00ed cl\u00e0ssic, elevant la llengua vernacle a est\u00e0ndard, i afavorint la creaci\u00f3 d’un ‘estil nou’ de poesia que arrel\u00e0 arreu d’Europa occidental amb gran \u00e8xit (especialment al nord d’It\u00e0lia, i a la Corona Catalana-Aragonesa). La l\u00edrica trobadoresca sorgida lluny dels canons cl\u00e0ssics establia les bases de la poesia moderna. Aix\u00ed Dante, coneixedor i estudi\u00f3s de la literatura proven\u00e7al, reivindic\u00e0 a l’assaig titulat ‘De vulgari eloquentia’ l’\u00fas del llat\u00ed vulgar (en el seu cas el tosc\u00e0) com a llengua de valor literari i, seguint les passes de la poesia trobadoresca basada en l’estil refinat o fina amor, introdu\u00ed el Dolce Stil Nouvo per parlar d’amor, un estil que captiv\u00e0 tamb\u00e9 grans autors Renaixentistes com Boccacio o Petrarca.<\/p>\n

Amb la perspectiva del temps podem afirmar avui que la l\u00edrica proven\u00e7al supos\u00e0 una revoluci\u00f3 des de dos punts de vista: d’una banda supos\u00e0 un canvi de paradigma a nivell ling\u00fc\u00edstic ja que com hem comentat la llengua d’\u00d2c pren rang literari i esdev\u00e9 model est\u00e8tic i moral, i per altra banda, anivell\u00e0, socialment parlant, el rang de la dona que ‘troba’ al de l’home. Un canvi, aquest \u00faltim, inimaginable en segles a venir. I \u00e9s, en aquest context de canvis radicals, que volem destacar aqu\u00ed per l’alt valor literari i moral l’obra d’una d’elles: na Maria de Ventadorn.
\n <\/p>\n

Proposta did\u00e0ctica<\/h3>\n