{"id":8668,"date":"2017-06-22T10:19:47","date_gmt":"2017-06-22T08:19:47","guid":{"rendered":"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/?p=8668"},"modified":"2017-06-22T10:19:47","modified_gmt":"2017-06-22T08:19:47","slug":"lo-mort-de-sant-joan-de-peire-lagarda-cs-primaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/rota-literariaculturala\/lo-mort-de-sant-joan-de-peire-lagarda-cs-primaria\/","title":{"rendered":"“Lo m\u00f2rt de Sant Joan”, de P\u00e8ire Lagarda (CS Prim\u00e0ria)"},"content":{"rendered":"

Lo m\u00f2rt de Sant Joan<\/em>, de P\u00e8ire Lagarda<\/h2>\n

\"lo<\/a><\/p>\n

El text: “Enquista al caf\u00e9”<\/h3>\n

\nRoser, una jornalista catalana, enquista sus la m\u00f2rt de Joan-Pau Vidal.<\/p>\n

La rota passava al p\u00e8 del cast\u00e8l de Pu\u00e8gverd. Abans la cima del c\u00f2l del Portel, un pa\u00efsatge remirable de t\u00e8rras rojas marca l\u2019entrada de las Corbi\u00e8ras. Quilhan. Roser s\u2019arr\u00e8sta sus l\u2019esplanada de la gara e demanda l\u2019ostal de la familha Vidal. Es en f\u00e0cia, entre un marchant de cau\u00e7aduras e un ot\u00e8l-caf\u00e8 restaurant; mas los patrons son partits apr\u00e8p l\u2019enterrament del dr\u00f2lle. Tornar\u00e0n la setmana que ven. Foser entra al cad\u00e8. La sala es gaireben fresca. Quatre retirats j\u00f2gan a la manilha. Una gojata que saunejava a la caissa li p\u00f2rta la cervesa comandada. Lo temps de Joan-Pau.
\n– a pas de mond, ditz Roser per parlar.
\n– \u00d2! Sab\u00e8tz, l\u2019estiu i a la piscina, Aude… e la mar!
\n– Es vertat que deu pas \u00e8sser gauj\u00f3s l\u2019estiu…
\n– Ni l\u2019iv\u00e8rn. Mas i cal viure. Vos, rai, que viv\u00e8tz a Barcelona, non? Vos ai vista davalar d\u2019aquela veitura…
\n– \u00d2c segur, v\u00e8ni de Tolosa e de Montsegur.<\/p>\n

Roser gaita las reaccions de la gojata. Sas mans trem\u00f2lan e li passa dins los u\u00e8lhs una interrogacion dolorosa. Roser parla primi\u00e8ra de Joan-Pau Vidal.
\n– Soi venguda per ensajar de lo con\u00e9isser, per ensajar de comprene. Soi jornalista e me cal escriure un article sus la jornada de Montsegur… Voli\u00e1i parlar amb los parents, mas m\u2019an dit qu\u2019\u00e8ran partits.
\n– Es vertat. Mas vos auri\u00e1n pas pr\u00e9s grand causa levat que son filh \u00e8ra la meravilha de las meravilhas.<\/p>\n

La derision amaga -rev\u00e8la finalament- una vi\u00e8lha pena, un desesp\u00e8r silenci\u00f3s. Roser la daissa parlar.
\n– Joan-Pau… S\u00e8m totjorn estats vesins. Aviam dos o tres meses de difer\u00e9ncia. L\u2019esc\u00f2la, los j\u00f2cs, las primi\u00e8ras curiositats d\u2019amagat… Pu\u00e8i lo lic\u00e8u, Montpelhi\u00e8r. Tornava per las vacan\u00e7as. Me contava sa vida d\u2019estudiant. Tot\u00f2m l\u2019aimava.
\n– E tu, a ne crear se pensa Roser que leg\u00eds dins lo u\u00e8lhs, dins lo plec de la boca, la caminada talament faita dins un verd parad\u00eds ara plan perdut.
\n– Clara! Quatre cervesas!<\/p>\n

Los jogaires de cartas l\u2019empachan segurament de plorar. Roser la gaita anar al comptador.<\/p>\n

Roser s\u2019inter\u00e8ssa un moment als jogaires. Passan de l\u2019occitan al franc\u00e9s, de c\u00f2ps al catalan e al castelhan, d\u2019un biais natural…<\/p>\n

Clara torna a la taula, doas cervesas a la man. Se s\u00e8ta e torna a Joan-Pau.
\n– L\u2019av\u00e8tz coneissut a Barcelona?
\n– non. N\u2019ai ausit parlar pel primi\u00e8r c\u00f2p la setmana passada. M\u2019an totjorn dich qu\u2019\u00e8ra un brave gojat… un pauc femnassi\u00e8r benl\u00e8u. Sembla que s\u2019\u00e8ra fait qualques enemics.
\n– Aic\u00ed tanben n\u2019avi\u00e1 dos o tres, qu\u2019eran pas de Quilhan.
\n– Es que pensatz que l\u2019auri\u00e1n poscut tuar?
\n– M\u00e1s, l\u2019an pas tuat… Es casut.
\n– I \u00e8retz a Montsegur?
\n– Non, i \u00e8eri pas… Sabi\u00e1i pas solament que i avi\u00e1 una f\u00e8sta. Ai vist la veitura dels gendarmas s\u2019arrestar sus la passejada. Los ai vistes dintrar en c\u00f2 de Vidal. Ai ausit la maire e la s\u00f2rre de Joan_Pau Vidal cridar. O ai tot apr\u00e9s.\n<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

El text llegit<\/h4>\n

 <\/p>\n

P\u00e8ire Lagarda: l’autor<\/h3>\n

\"cast\u00e8lnau<\/a>P\u00e8ire Lagarda (Cast\u00e8lnau Durban 1920 – Tolosa 1992) va ser un escriptor occit\u00e0 que durant el r\u00e8gim de Vichy cre\u00e0 l’organitzaci\u00f3 clandestina Federacion de la Jonessa Occitana<\/em>, per tal de de superar el felibritge i impulsar l’occitanisme. Fou un dels fundador de l’Institu d’Estudis Occitans juntament amb Rob\u00e8rt Lafont, Juli Cubainas, Leon C\u00f2rdas, Max Roqueta, F\u00e8lis Castanh, Renat Nelli i altres. \u00c9s autor de llibres com Po\u00e8mas<\/em> (1953), Lo m\u00f2rt de Sant Joan<\/em> (1992) i Lo Peranquet del Solelh<\/em> (1995) i ha tradu\u00eft a l’occit\u00e0 llibres de Manuel de Pedrolo. Ha participat en nombrosos actes d’afirmaci\u00f3 occitana com els Focs de Montsegur. Tamb\u00e9 va ser inspector d’Ensenyament i secretari de la secci\u00f3 occitana del Centre d’Agermanament Occitano-Catal\u00e0 (CAOC).
\n <\/p>\n

Proposta did\u00e0ctica<\/h3>\n