{"id":8673,"date":"2017-06-22T11:12:51","date_gmt":"2017-06-22T09:12:51","guid":{"rendered":"http:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/?p=8673"},"modified":"2017-06-22T13:06:53","modified_gmt":"2017-06-22T11:06:53","slug":"era-veu-deth-campanar-de-mn-jusep-condo-e-sambeat-3r-eso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/occita\/rota-literariaculturala\/era-veu-deth-campanar-de-mn-jusep-condo-e-sambeat-3r-eso\/","title":{"rendered":"“Era veu deth campanar”, de Mn. Jus\u00e8p Cond\u00f2 e Sambeat (3r ESO)"},"content":{"rendered":"

Era veu deth campanar<\/em>, de Mn. Jus\u00e8p Cond\u00f2 e Sambeat<\/h2>\n

 <\/p>\n

Eth t\u00e8xt: “Era veu deth campanar”<\/h3>\n

Nin-nan! h\u00e8n es campanons, \u00f2 vila gloriosa
\nde Salard\u00fa, penjades en tot b\u00e8th campanau;
\ntan sa veu f\u00f2rta o do\u00e7a, amarga o amorosa,
\nconden ath mon ta ist\u00f2ria, cadua en son hiestrau.
\nE tu, vila dichosa,
\nescota-la, e de gl\u00f2ria, s’alugar\u00e0 ta sang:
\nNin-nan! Nin-nan!
\n\u2014Nan-nin! Eth centinela jo s\u00f2 d’aguesta t\u00e8rra,
\n\"1200px-Sant_Andr\u00e8u_de_Salard\u00fa\"<\/a>que h\u00e8 vist es sues gl\u00f2ries, es penes, e es tristors;
\nh\u00e8 ajustat ma veu f\u00f2rta tamb es s\u00f2s crits de gu\u00e8rra,
\ncantaua en sa alegria, ploraua enes sos plors.
\nPeth plan e pera serra
\njam\u00e8s pass\u00e8c ua mosca sense cridar ath vesin:
\nNan-nin! Nan-nin!
\nM\u00e8s, ma melhor armonia, es melhors cants de gl\u00f2ria,
\nles saubi tara imatge deth Sant Crist sagrat.
\nEra a escrit tamb miracles era aranesa ist\u00f2ria,
\nde Salard\u00fa era fama peth mon a passejat.
\nMos d\u00e8c ua vict\u00f2ria
\nper cada acte de gu\u00e8rra, b\u00e8th c\u00f2p sense h\u00e8-mos sang:
\nNin-nan! Nin-nan!
\nDe pelegrin en forma, mos envi\u00e8c N\u00f2ste-S\u00e9nher
\nun ange t\u00e0 portar-mos aguest cadeau sagrat.
\n… Tot eth saber des \u00f2mes jam\u00e8s poder\u00e0 art\u00e9nher
\neth conde des miracles qu\u2019eth Sant Crist a obrat.
\nDe Diu eth poder ensenhe
\nas qu’un cons\u00f2l li am\u00f2inen tath mau o tath chegrin
\nNan-nin! Nan-nin!
\nH\u00e8 vist jo dera p\u00e8sta era fi\u00e8ra malvada,
\nqu’aciu es vides segaue, com eth blat es p\u00e8s,
\npeth poder deth Sant Crist anassen desarmada,
\nse es Cristians l’ac pregauen tamb l\u00e8rmes e oracions.
\nE gl\u00f2ria e nomenada
\na Salard\u00fa eth Sant Crist li daue en man, en man
\nNin-nan! nin-nan!
\nEs crits d\u2019aquera fama, a v\u00f2ls aciu arribauen
\ndeth bisbat de Comenge malauts e desgraciats;
\ncons\u00f2l e medecina tostemps aciu trobauen
\ne deth c\u00e8u es miracles ploiguien a ruishats.
\nDesp\u00fas quan se\u2019n tornauen
\nde Salard\u00fa era gl\u00f2ria semiauen peth camin:
\nNan-nin! Nan-ninI
\nEnes sues muralhes tostemps se i estrelh\u00e8ren
\ndes tropes estrang\u00e8res er odi e era ambicion;
\nes enemics m\u00e8s f\u00f2rti jam\u00e8s aciu trob\u00e8ren
\nsonque m\u00f2rt vergonhosa o dura correccion:
\ne tot soent s’adaig\u00fc\u00e8ren
\naguesti prats e hierres damb enemiga sang:
\nNin-nan! Nin-nan!
\nEs riques flors qu’adornen era aranesa ist\u00f2ria
\nde Salard\u00fa era vila totes les i semi\u00e8c.
\nTostemps gessie en era eth solelh dera gl\u00f2ria
\nque ara t\u00e8rra aranesa ta b\u00e8ra lum li d\u00e8c.
\nE era mia mem\u00f2ria
\ntr\u00f2be do\u00e7a alegria deth passat peth camin:
\nNan-nin! Nan-nin!
\n\u00d2 Salard\u00fa, b’ei longa era ist\u00f2ria tua e mia!
\nBen mo\u2019n cau de mem\u00f2ria t\u00e0 poder-mo’n brembar!
\nSe la cant\u00e8ssa tota, jam\u00e8s acabaria:
\nprum\u00e8r me gastaria
\nes cinc leng\u00fces de coeire, qu’acabar de cantar…
\nH\u00e8m-la de dia en dia
\nM\u00e8s longa e b\u00e8ra encara!… Higem-n’i, en man, en man!
\nNin-nan! Nin-nan!<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Eth t\u00e8xt liejut<\/h4>\n

 <\/p>\n

Comentari sus eth t\u00e8xt<\/h4>\n

Escrit en occit\u00e0, el poema \u00e9s un elogi adre\u00e7at a l’esgl\u00e9sia de Salard\u00fa, m\u00e9s precisament al seu campanar que el moss\u00e8n Jos\u00e8p Cond\u00f2 i Sambeat haur\u00e0 sentit ressonar durant la seva missi\u00f3 religiosa en la parr\u00f2quia de Sant Andreu, en el poble Salard\u00fa de la Vall d’Aran.<\/p>\n

A nivell lexico-sem\u00e0ntic, Era veu deth campanau<\/em> \u00e9s un poema molt selectiu amb els ep\u00edtets, utilitzant nom\u00e9s aquells que poden conferir un lirisme profund a la imatge emblem\u00e0tica del campanar de la esgl\u00e9sia (sa veu f\u00f2rta o do\u00e7a, amarga o amorosa<\/em>) i a la hist\u00f2ria aranesa (fi\u00e8ra malvada<\/em>, riques flors<\/em>).<\/p>\n

La repetici\u00f3 de les paraules onomatopeiques nin-nan<\/em> i nan-nin<\/em>, i la seva inversi\u00f3 al final de cada estrofa genera un efecte r\u00edtmic sonor semblant a un cant sagrat. \u00c9s un cant sagrat de totes les vicissituds que han format la hist\u00f2ria de Salard\u00fa: glories, vict\u00f2ries, per\u00f2 tamb\u00e9 plors, odi i ambicions destructives. Tamb\u00e9 \u00e9s un cant sagrat del lligam metaf\u00f2ric entre Crist i el poble de Salard\u00fa, de la manera com l’autor ho canta: E gl\u00f2ria e nomenada \/ a Salard\u00fa eth Sant Crist li daue en man, en man<\/em>.<\/p>\n

I d’una manera encara m\u00e9s simb\u00f2lica, \u00e9s el cant dedicatori del poeta pel poble de Salard\u00fa, la seva hist\u00f2ria i la pres\u00e8ncia de la esgl\u00e9sia de Sant Andreu dintre de la seva hist\u00f2ria.
\n <\/p>\n

Ms. Jus\u00e8p Cond\u00f2 e Sambeat: er autor<\/h3>\n

Jos\u00e8p Cond\u00f2 i Sambeat (Montcorbau, Vall d’Aran, 1867 – Boss\u00f2st, 1919) fou un sacerdot i poeta occit\u00e0 que escrigu\u00e9 gran part de les seves obres en occit\u00e0, aran\u00e8s i, en menor mesura, en catal\u00e0. Fou ordenat capell\u00e0 el 1891, i destinat a diferents parr\u00f2quies de l’Alt Urgell i a Arag\u00f3, fins que el 1910 fou destinat a Salard\u00fa (avui dins Naut Aran).\"533\"<\/a><\/p>\n

Just al carrer Major de Montcorbau hi ha la casa de naixement de moss\u00e8n Jos\u00e8p Cond\u00f2 Sambeat. Avui, renovada, \u00e9s la resid\u00e8ncia Es de Puic. Una l\u00e0pida de 1968 en castell\u00e0 recorda els lligams del poeta amb l’indret. Podem llegir- hi un poema dedicat a les estrelles com a guies per a pastors i ovelles tan terrenals com celestials.
\n\"vielha<\/a>
\nL’any 1988 Lloren\u00e7 S\u00e0nchez i Vlanova va publicar la seva biografia.
\n\"822_001\"<\/a><\/p>\n

Poemes en catal\u00e0<\/strong>
\n1892 La vida d’una mare<\/em>
\n1893 L’sol d’Espanya<\/em>
\n1894 Los dolors de Maria<\/em>
\n1895 Lleyda a Maria Sant\u00edssima<\/em><\/p>\n

Obres en occit\u00e0<\/strong>
\nSense lum<\/em>
\nVict\u00f2ria des Aranesi<\/em>
\nUa r\u00f2sa polida<\/em>
\nEra veu deth campanau<\/em>
\nEth pastor as Estrelhes<\/em>
\nEra lengua aranesa<\/em>
\nLuenh dera P\u00e0tria<\/em>
\nCan\u00e7on dera Garona<\/em>
\nEs anin\u00f2s<\/em>
\nCan\u00e7on dera Nogu\u00e8ra Pallaresa<\/em>
\nEra n\u00e9t de San Joan<\/em>
\nEth darr\u00e8r cant der om<\/em>
\nEra Caritat<\/em>
\nCatecisme cuert<\/em>
\nEra Val d’Aran<\/em>
\nVocabulari Aran\u00e9s<\/em>
\nEra cunh\u00e8ra<\/em>
\nJam\u00e8s seigut<\/em>
\nEs Aranesi<\/em>
\nContra eth solei<\/em>
\nSang n\u00f2ble e sang deth p\u00f2ble<\/em>
\nEth ser de miejanet<\/em>
\nEra isla des Diamants<\/em>
\nEra Maladeta<\/em>
\nEra milhor flor<\/em>
\nAth deuant deth Sant Crist de Salard\u00fa<\/em><\/p>\n

Obres en castell\u00e0<\/strong>
\n1914 Escuela de Perfeccion Sacerdotal<\/em>
\n1915 La Sant\u00edsima Virgen en los Evangelios<\/em><\/p>\n

Col\u00b7laboracions<\/strong>
\n– Col\u00b7labor\u00e0 a la revista gascona Era Bouts dera Mountanho<\/em> (en grafia cl\u00e0ssica, Era Votz dera Montanha<\/em>) i tradu\u00ed el catecisme dioces\u00e0 a l\u2019aran\u00e8s, malgrat que resta in\u00e8dit.
\n <\/p>\n

Prepausa didactica<\/h3>\n