L’horitzó comú de canvi educatiu que està desenvolupant el Departament d’Educació parteix d’un propòsit amb una concepció inclusiva i orientadora de l’educació, que ha de comportar una transformació global del sistema educatiu: tant en les pràctiques d’aprenentatge –inclosa l’avaluació–, que han d’estar centrades en la persona que aprèn i fer-la corresponsable, com en una organització del centre al servei de l’aprenentatge, que el Laboratori ajuda a actualitzar cíclicament en el paradigma de la millora contínua.
La innovació pedagògica està fonamentada en la recerca educativa, i respon a l’evolució social. La seva finalitat, evidentment, és la millora en la qualitat del sistema educatiu i de la seva equitat. Així mateix s’entén que la innovació és un instrument i no una finalitat en sí mateixa. El Marc de la Innovació Pedagògica defineix tres eixos d’acció:
Organització i gestió
Un lideratge distribuït que permeti donar veu a tothom i fomentar la motivació i desenvolupament professional, i flexibilitat en la gestió i organització curricular per permetre diferents estratègies d’aprenentatge.
Metodologies innovadores
L’alumnat és l’actor principal del seu aprenentatge i el docent té el rol de motor i guia en un marc de treball col·laboratiu per fomentar la creativitat, amb metodologies actives i on l’avaluació ha d’actuar com a vàlvula reguladora de tot el procés d’aprenentatge i en tots els àmbits.
Xarxa i ecosistema educatiu
És molt important la implicació de tots els agents de la comunitat educativa (alumnat, famílies i docents), però també la d’altres agents de l’entorn. Com a organització que aprèn, el centre també ha de treballar en xarxa dins i fora del centre, entre l’alumnat, entre l’equip pedagògic i entre centres educatius del territori i de fora.
La innovació ha de seguir un procés planificat de millora que asseguri que cada aprenent desenvolupa al màxim les seves capacitats, assoleix amb èxit els aprenentatges necessaris per una vida plena, i obté totes les competències possibles per a ser una persona culta, responsable i lliure. Aquest procés planificat ha de basar-se en un aprenentatge centrat en l’alumne, i necessita d’un lideratge pedagògic distribuït per part dels equips directius, amb una implicació activa dels docents, de l’alumnat i de la comunitat educativa i la seva incorporació al projecte educatiu del centre en l’exercici de la seva autonomia.
La innovació vol dir introduir elements nous o variacions en allò que ja existeix, de manera incremental, significativa o total. S’entén per innovació incremental a aquella que aconsegueix una millora d’allò que ja està implementat, que modifica les característiques de l’aspecte, cosa o temàtica, mentre que la innovació significativa va més enllà i aconsegueix un canvi substancial que modifica els processos i els objectius. En canvi, la innovació total aporta una manera de fer i ser diferent que respon a un canvi de paradigma. En aquest sentit, la transformació educativa es pot entendre com la innovació educativa que dona resposta a un canvi de paradigma educatiu.
La transformació educativa
La Transformació Educativa és un procés integral i intern que parteix de les necessitats educatives vinculades a la realitat social. Té com a finalitat garantir la qualitat de tot el sistema educatiu per oferir millors oportunitats d’aprenentatge personalitzat, i per aconseguir el ple desenvolupament personal i social. Aquest desenvolupament ha de permetre afrontar els reptes que suposa l’adaptació i l’aprenentatge constant en un món canviant on conviure de forma respectuosa per construir una societat millor.
La transformació educativa no només introdueix aspectes de canvi sinó que impulsa un nou paradigma sobre la manera de pensar, fer i sentir, tenint en compte la nova realitat on les transformacions són processos integrals, subjectes a canvis i adaptacions segons el context i necessitats dels centres.
El caràcter holístic de la transformació implica la seva promoció a tots els nivells:
-
- política educativa europea i/o política educativa internacional (macro).
- política administrativa de país (Estat – Generalitat) (exo).
- polítiques administratives locals (entorn municipal, diputació, consell comarcal) (meso).
- comunitat educativa de cada centre (micro).
La transformació s’assoleix per mitjà del co-lideratge, d’una banda, del propi centre i, de l’altra, de les polítiques educatives de l’administració pública, especialment del Departament d’Educació en totes les seves unitats, i la cooperació de tots els agents implicats en l‘acció educativa, lleure, serveis socials, art, cultura, esports… que permeten l’activació d’ecosistemes educatius locals.
La transformació es fonamenta en la recerca educativa i la recollida d’evidències. Va adreçada a l’educació al llarg de la vida, en present continu, tenint en compte el paradigma de la complexitat com a forma de pensar la nova realitat on les transformacions no són senzilles, són processos vius, subjectes a canvis, a adaptacions i que requereixen esforç individual i comú, voluntat i motivació.
La diversitat de les propostes dirigides a fer realitat la transformació educativa, en l’àmbit local, justifica la importància i la necessitat creixent de desenvolupar propostes diferenciades en cada centre que fugin de l’uniformisme propi de visions conservadores de l’educació. Suposa canvis que ajudin als centres a esdevenir organitzacions autònomes, amb capacitat d’interactuar amb l’entorn i on l’alumne és el centre de l’acció educativa.
El motor de canvi, liderat des del propi centre que dinamitza i recull la veu i el compromís de tota la comunitat (docents, equip pedagògic, alumnat, famílies, altres agents del centre) per compartir significats, ha de modificar la cultura de centre, el model d’acompanyament a l’aprenent, l’organització i gestió del centre, les metodologies d’aprenentatge per a la vida, l’ecosistema educatiu del centre, la personalització dels aprenentatges, la cultura de l’avaluació formativa i formadora, el desenvolupament personal i social, les relacions, les emocions, els rols, el respecte, la justícia social en un marc d’inclusió i equitat educatives per assegurar que aquesta transformació sigui de qualitat, possible i sostenible.
Principis de la transformació educativa en xarxa
Els principis sobre el que es fonamenta aquesta iniciativa són:
Autonomia
La transformació educativa i el canvi de paradigma té per protagonista el centre i la comunitat escolar, de manera que els processos han d’adaptar-se a les característiques i singularitats del centre i el seu context, possibilitant l’apoderament del centre per a la presa de decisions de millora.
Descentralització
La iniciativa pretén identificar i compartir les actuacions i experiències reeixides impulsades pels Serveis territorials i que es desenvolupen en els centres i les zones educatives, gestionar conjuntament el coneixement generat per prendre decisions de cara a la transformació global del sistema de manera harmonitzada.
Corresponsabilitat
La necessitat de transparència i d’una avaluació rigorosa fonamentada en evidències ha de permetre un important impuls a la cultura de l’avaluació per a la millora i mecanismes eficaços de retiment de comptes als mateixos centres i a la comunitat educativa.
