174 idees clau sobre el sentit de l’escola d’avui

 

QUIN SENTIT TÉ L’ESCOLA D’AVUI? Què cal transformar i per què? 174 idees clau sobre el sentit de l’escola d’avui organitzades en els set focus de debat que es van realitzar amb la participació de 132 docents, 13 alumnes, 10 famílies representants dels 109 centres del Laboratori de Transformació Educativa i 16 dinamitzadores. Cada focus està estructurat en tres àmbits: organització i gestió de centre; metodologies innovadores; i xarxa i ecosistema de la innovació.

 

 

Set focus de debat:

  1. Com han de ser a partir del curs vinent els centres educatius partint de les fortaleses pròpies i recollint les noves oportunitats?
  2. Quines són les noves oportunitats que hem de tenir present, vinculades als “Set principis de l’aprenentatge”?
  3. Com hauran de redefinir el propòsit educatiu dels centres per construir una escola nova que s’ocupi de l’acompanyament personalitzat i que sigui capaç de distribuir oportunitats vetllant pel bé comú?
  4. Quines oportunitats ens brinda l’educació estesa on el dins i el fora interactuen i col·laboren formant ecosistemes locals?
  5. Què hi té a dir l’alumnat? L’alumnat respon. Què hi té a dir l’alumnat? Els docents responen
  6. I per a les famílies? Quin sentit té l’escola d’avui? Què cal transformar i per què
  7. Com superem les dificultats i creem oportunitats a partir de les resistències que amenacen els projectes educatius de centre? I l’administració com hi pot ajudar?

 

 

 

1. Com han de ser a partir del curs vinent els centres educatius partint de les fortaleses pròpies i recollint les noves oportunitats?

 

ORGANITZACIÓ

  1. Treballar per internivells i per comunitats.

2. Tot l’equip docent és mestre de referència en tutorització d’alumnes (tutories compartides i tutories individualitzades)

3. Flexibilitat horària amb franges àmplies i d’espais.

4. Trencament d’àrees i matèries.

5. Agrupacions flexibles dels alumnes, amb grups heterogenis d’edat.

6. Treball en equip i lideratge compartit en plantilles estables.

7. Preservar, fins i tot en situacions d’excepcionalitat, la identitat del centre.

8. Compromís del Departament d’Educació d’estabilitat d’equips docents compromesos en els projectes educatius de cada centre.

9. Instruccions clares i a temps del Departament d’Educació.

 

METODOLOGIES

10. Aprenentatge globalitzats i transversals

11. Tutories individualitzades, personalització. Reforçar els objectius de la tutoria.

12. Autonomia de l’alumnat i de l’equip docent

13. Potenciar la competència digital de tot l’alumnat

14. Posar a l’alumne al centre.

15. Potenciar l’esperit crític.

16. Prioritzar l’acompanyament emocional d’alumnes, famílies i docents, emocionar.

17. Avaluació diagnòstica inicial de l’alumnat i de l’equip docent.

18. Promoure la creativitat en les diferents formes de comunicació.

19. Diversificació de les propostes educatives perquè els alumnes puguin dissenyar el seu propi itinerari personal i grupal.

20. Fomentar el principi d’aprenentatge compartit, l’escola que aprèn.

 

XARXA

21. Escola de famílies i acompanyament de les famílies.

22. Respectar les relacions que volen establir les famílies amb el centre.

23. Aprofitar els recursos naturals, històrics i culturals de l’entorn.

24. Comunicació híbrida (presencial i telemàtica)

25. Centre obert a l’entorn que treballa amb tots els agents propers.

26. Buscar estratègies per a implicar a tota la societat en l’aprenentatge dels infants i joves.

 

2. Quines són les noves oportunitats que hem de tenir present, vinculades als “Set principis de l’aprenentatge”?

 

ORGANITZACIÓ

27. Aprofitar el moment per fer canvis estructurals i d’organització dels centres educatius.

28. Reflexió a partir de les nostres debilitats i les nostres fortaleses generant l’oportunitat per créixer personal i professionalment. 

29. Cal treballar les emocions pròpies i dels altres, d’infants i d’adults.  

30. L’escletxa digital i la social s’ha fet més palesa que mai, cal reforçar les competències digitals i de personalització perquè no representin un impediment de creixement.

31. Aprendre a treballar amb la inseguretat a partir de la resiliència. 

32. Assegurar ràtios reduïdes que permetin generar el sentit d’escola on s’aprèn a viure junts.

 

METODOLOGIES

33. El treball personalitzat ha de formar part del treball diari i si en moments de crisi hem pogut treballar des de la diferència individual i personalitzada 360ª hem de mantenir-ho sempre.

34. Seguir treballant per millorar l’avaluació formativa i formadora incorporant tots els agents de la comunitat.

 

XARXA

35. La importància de la família en la comunitat educativa.

36. Cal vetllar per l’escola com a entorn de naturalesa social.

37. Ens cal potenciar  el treball en xarxa en tots els entorns, ara més que mai ens cal poder compartir de forma enxarxada.

38. Aprofitar els entorns com a espais d’aprenentatge dins i fora de l’escola.

39. Dinamitzar la transformació educativa com una proposta de país.

 

3. Com hauran de redefinir el propòsit educatiu dels centres per construir una escola nova que s’ocupi de l’acompanyament personalitzat i que sigui capaç de distribuir oportunitats vetllant pel bé comú?

 

ORGANITZACIÓ

40. Esdevenir un model de respecte i valoració de la diversitat en el sentit més ampli.

41. Fomentar temps i espais de comunicació entre tot l’equip educatiu.

42. Afavorir l’escolta i l’acompanyament personalitzat.

43. Pla de millora de la competència digital docent.

44. Garantir l’accés de les famílies als recursos digitals (maquinari i xarxa)

45. Donar rellevància a les tutories de grup i individualitzades.

46. Escola compromesa amb la societat.

 

METODOLOGIES

47. Acompanyar l’alumnat en el seu projecte de vida des del respecte.

48. Acompanyament emocional i creació de vincles.

49. Espais multiproposta que permetin escollir a l’alumne i construir el seu propi coneixement.

50. Tutories compartides.

51. Personalització des de la perspectiva d’un aprenentatge social.

52. Treball per projectes en comunitat, compartint tasques i resultats.

53. Vetllar per un feedback constant.

54. Aprenentatge internivell.

55. Necessitat de treballar la dimensió social i el treball cooperatiu.

 

XARXA

56. Obrir l’escola per fer-la bidireccional.

57. Fugir d’una imatge institucional per fer de l’escola una organització de tots.

58. Escoltar i treballar amb les famílies per a incloure-les en tots els àmbits de la vida del centre.

59. Donar veu real a les famílies i empoderar-les en l’educació integral de l’alumne.

60. El centre ha de vetllar pel bé comú.

61. La implicació dels agents socials és imprescindible, i se’ls ha de fer partícips de la comunitat educativa.

 

4. Quines oportunitats ens brinda l’educació estesa on el dins i el fora interactuen i col·laboren formant ecosistemes locals?

 

ORGANITZACIÓ

62. Vetllar perquè els agents educatius, tinguin una línia coherent en quan a la mirada a l’alumne, el projecte del centre, l’acompanyament, etc.

63. Important canvi de rol del mestre involucrant agents de la comunitat en el fet educatiu.

64. És important relacionar els aprenentatges amb valors socials i humans.

65. Cal un lideratge distribuït i invitacional.

 

METODOLOGIES

66. Cal estar atent al que passa al nostre entorn a nivell social i cultural i donar-li el valor que té, així l’alumne té més oportunitats de conèixer la realitat que l’envolta. 

67. Posar en valor les experiències de l’alumne fora del centre o de l’horari lectiu.

68. És important conèixer la realitat dels infants, per poder entendre’ls molt més. 

 

XARXA

69. El fet d’obrir l’escola a l’entorn enriqueix el creixement dels alumnes i dels docents i ens ajuda a prendre consciència de comunitat. 

70. L’aprenentatge entre docents s’ha de potenciar per compartir pràctica i vivència. 

71. Veure els propis talents i els de l’entorn proper i aprofitar-los (famílies, altres centres, espais culturals, naturals…)

72. Buscar aliances en l’entorn per fer un treball en xarxa. 

73. Importància de la coordinació amb Ajuntaments, Serveis socials, entitats, associacions i empreses.

74. Cal fer un anàlisi del nostre entorn: què tenim al nostre voltant? Què podem aportar?

75. Introduir els projectes d’APS des de primària, fomentant la relació amb l’entorn.

76. Posar en valor competències personals, amb les relacions dels nostres alumnes amb l’entorn.

77. Saber buscar respostes a les preguntes dels alumnes fora del centre, directament allà on es poden trobar per fer que l’aprenentatge sigui més significatiu..

78. Fomentar col·laboracions amb les entitats de l’entorn, ens assegura que els alumnes tinguin més oportunitats de seguir aprenent fora de l’escola. 

79. El camí de la col·laboració amb altres entitats porta a més col·laboracions.

80. Les ZER estan avesades a col·laborar amb les institucions properes, i quan es fan activitats s’invita a tots els membres de la comunitat. 

81. A les comunitat d’aprenentatge és clau la col·laboració de les famílies i el voluntariat. 

82. El valor educatiu ha recaure en l’escola i en la comunitat d’aquesta manera els alumnes tindran més oportunitats i es trobaran en un entorn ple d’agents educadors. 

83. Intercanviar espais i recursos humans amb les entitats de l’entorn per enriquir-nos mútuament.

84. Procurar contestar les preguntes dels alumnes, amb les oportunitats que ens ofereix l’entorn.

85. Fomentar la relació dels centres propers amb les entitats de l’entorn.

86. Obrir el centre més al barri, com espais d’ús els caps de setmana.

 

5. Què hi té a dir l’alumnat?

L’alumnat respon

 

ORGANITZACIÓ

87. Personalització dels horaris i de les tasques que respectin els diferents ritmes i la construcció del futur de cada aprenent vol

88. Tot el professorat ha de ser referent d’acompanyament de l’alumnat en un entorn de confiança. Per a això, cal mantenir el professorat al llarg dels anys.

89. La veu de l’alumnat ha de ser sempre escoltada i atesa, i ha de ser resposta amb immediatesa

90. Tots els alumnes han de tenir veu pròpia, no només a través del delegat

91. Espais propis dels alumnes amb usos concrets i disponibilitat real segons necessitats

92. Espais de trobada i reflexió internivell (tutories entre iguals)

93. Estabilitat en el professorat que acompanya a l’alumnat al llarg de l’etapa perquè el coneixement alumnat-professorat sigui gran

94. Trencar l’estructura piramidal dels centres educatius

95. El centre com a espai per compartir, familiar, de confiança, refugi per créixer i aprendre, aprendre a conviure.

96. Cal eliminar els horaris tancats

97. Cal eliminar estructures piramidals i permetre un lideratge participatiu.

 

METODOLOGIES

98. Treballs cooperatius i aprenentatge en equip.

99. Interacció física amb la resta d’alumnes.

100. Espais de debat d’actualitat perquè l’alumnat pugui construir el seu propi raonament des de la llibertat de pensament.

101. Relacionar els aprenentatges amb aplicacions pràctiques i reals.

102. Aprendre organització personal, ordre de tasques, creació d’horaris de treball.

 

XARXA

103. Obrir espais físics fora del centre i trencar horaris fixes per als aprenentatges.

104. És important treballar i aprendre amb i dels altres, amb treballs en equip i cooperatius.

105. Fires al barri i organització d’events que permetin que els alumnes interaccionin amb l’entorn per a un enriquiment mutu.

106. Participació de l’alumnat en centres cívics, ateneus, parcs i entorns a l’aire lliure, biblioteques, pavellons i casals d’avis.

107. Crear actes festius que formin part de la cultura de centre i que interactuïn amb l’entorn.

 

Els docents responen

 

ORGANITZACIÓ

108. Buscar dins dels horaris i de les programacions espais per escoltar l’alumnat

109. Donar veu a l’alumnat, escoltar-lo i acompanyar-lo per fer-lo partícip real de la construcció del centre i de la millora de la pràctica docent

110. Buscar espais de trobada de l’alumnat per compartir inquietuds i necessitats

111. El diàleg amb l’alumnat ha de formar part de la quotidianitat del centre (assemblees, consell d’infants, rotllanes, que fomentin l’acompanyament emocional i la presa de decisions).

112. Codocència per a l’aprenentatge docent

113. Apoderar els infants i joves per quan es trobin amb docents que es resisteixen a donar protagonisme a l’alumnat

114. Adjudicar un pressupost perquè l’alumnat pugui implementar les seves decisions

115. Espais d’aprenentatge per a desenvolupar projectes lliures a partir de les motivacions dels alumnes

 

METODOLOGIES

116. Els alumnes han de poder qüestionar la nostra intervenció com a docents per poder millorar-la

117. Necessitat de modelatge de les habilitats de comunicació i expressió

118. Feedback constructiu i d’acompanyament sense judicis per al progrés continuat de l’alumnat i dels docents

119. Estratègies d’autoregulació clares amb indicadors vius que fomentin la consciència d’aprenentatge

120. Noves maneres d’expressió creatives

121. Fomentar l‘aprenentatge de l’error i l’autoregulació en les decisions que prenen els alumnes

122. Treball per projectes que sorgeixin realment de les propostes de l’alumnat.

123. Aprenentatge entre iguals

124. Mediació amb alumnes mediadors

125. Participació de l’alumnat en les avaluacions trimestrals i en l’elaboració dels informes.

 

XARXA

126. Connexió del centre amb administracions i entitats locals per generar projectes pedagògics de comunitat

127. Mantenir aquesta proposta de debats virtuals per continuar aprenent en xarxa en la transformació educativa

 

6. I per a les famílies? Quin sentit té l’escola d’avui? Què cal transformar i per què?

 

ORGANITZACIÓ

128. El confinament ha ofert evidències de com es pot enfortir una relació més propera entre alumnat i famílies.

129. Les famílies se senten part de l’escola quan la seva veu és escoltada, respectada, reconeguda i valorada. Les famílies necessiten sentir-se recolzades per l’escola.

130. Calen mecanismes per tal que l’escola ajudi en la implicació de les famílies. 

131. Les famílies i els docents han de tenir confiança mutua en els projectes educatius dels seus centres i aprofitar les discrepàncies com una oportunitat de socialització i millora. 

132. Entendre que el diàleg constructiu entre docents, centre, alumnat i famílies pot ser una estratègia d’enriquiment, pot evitar malentesos en els rols de cada agent i ens pot allunyar de percepcions invasives.

133. Els límits en la relació família i escola canvien amb els canvis d’etapa (infantil, primària, secundària).

 

METODOLOGIES

134. Assumim que les escoles tenen diversos models de família. Hi ha famílies que s’impliquen més i d’altres que no, per circumstàncies diverses. Connectar amb totes les famílies amb el projecte d’escola no sempre és possible. Conjugar els diferents models de famílies és un repte que l’escola experimenta.

135. Garantir i treballar per no trencar les interrelacions entre família i escola. Buscar espais de trobada entre famílies i escola i tot i que hi ha famílies que decideixen no participar, les que sí ho fan poden servir de model. 

136. Fer sostenible i permeable la relació entre docents i famílies en les diferents etapes. 

137. En moments de crisi, cal obrir-se a canvis i a maneres de fer, els mètodes més tradicionals  han de donar pas a estratègies que incloguin el treball en les relacions.

138. Les famílies en la mesura que s’impliquen han de poder participar en els processos d’avaluació. Han de tenir mecanismes i espais per qüestionar de forma participativa els diversos aspectes de l’escola.

139. Les escoles poden facilitar mecanismes d’avaluació a final de curs a partir dels quals les famílies tinguin oportunitat de fer valoracions sobre el procés. 

140. Es poden buscar models i alternatives que permetin la flexibilització i la conciliació. La jornada reduïda, n’és un exemple.

 

XARXA

141. L’escola ha d’evidenciar la problemàtica de conciliació familiar. La millora de la conciliació familiar té un impacte en la millora dels resultats i en la qualitat educativa.

142. Les famílies tenim la necessitat de concebre l’escola com el reflex d’una societat global.  

143. L’escola ha de tenir present el seu paper per generar coneixement, crear xarxa, posar en valor les relacions creuades. 

144. Garantir els espais de participació de les famílies per estendre el model que pugui engrescar a d’altres. 

145. El sistema s’ha de conscienciar de la necessitat de repensar el mètode, de garantir i/o prioritzar la importància de les relacions. L’ús de les tecnologies poden ser un complement en aquest sentit. 

146. Cal parar atenció i millorar els recursos que ofereix l’administració pel que fa a la millora de la qualitat educativa.  

 

7. Com superem les dificultats i creem oportunitats a partir de les resistències que amenacen els projectes educatius de centre? I l’administració com hi pot ajudar?

 

ORGANITZACIÓ

147. La parada ha ajudat a reflexionar per fer una transformació del centre a nivell metodològic però també comunicatiu adreçat a tota la comunitat educativa.

148. Tenir molt clar el propòsit de centre per poder difondre’l a tota la comunitat i que tothom se’l faci seu, especialment famílies i docents.

149. Cal líders capaços de compartir, animar i valorar molt la feina dels docents..

150. Cal organitzar i realitzar el pla de formació/reflexió pedagògica per compartir mirada educativa i ha de ser per a tots i continuada en el temps on les famílies puguin participar de les formacions que enriqueixen al conjunt.

151. Participar de manera conjunta amb les reunions de l’AMPA i delegats de classe així com dels claustres (treballar junts en tots els àmbits).

152. Cal una relació estreta família escola: l’escola s’ha d’obrir a la família. Ens necessitem.

153. Per aconseguir una veritable Transformació educativa cal una bona comunicació  (fàcil i directe) entre els equip de mestres, mestres- estudiants (infants i joves) i escola-famílies amb feedbacks constants.

154. Tots els mestres han de ser tutors i d’aquesta manera es pot personalitzar més els aprenentatges.

155. Cal estabilitat de plantilles per fer línia d’escola.

 

I l’administració com pot ajudar a superar dificultats i crear oportunitats?

156. L’administració ha de vetllar per assegurar la viabilitat dels projectes educatius singulars potenciant l’estabilitat de l’equip pedagògic.

157. Es proposa concursar per projectes, per tal de compartir visions properes i no antagòniques sobre què aprendre i com.

158. Disposar de més plantilla en centre per poder dur a terme el desenvolupament del projecte de centre amb una real personalització de l’aprenentatge.

159. La normativa no ha d’obligar als centres “a tirar pel dret” i a saltar-se-la, aquesta normativa ha de permetre una bona autonomia de centres.

160. Valoració molt positiva de les places estructurals.

161. Més ajut a la inclusió en el que tothom hi està d’acord, però on es veu la necessitat d’experts que col·laborin moltes hores al centre.

162. És urgent reorganitzar el temps de les exclusives per fer-les més efectives i disposar de temps per reflexionar en equip més que no pas sol a casa. 

163. Destinar pressupostos a l’acompanyament en centre i facilitar les residències amb un increment econòmic i normatiu.

164. Que la inspecció no posi pegues als centres sempre que els resultats competencials siguin els adequats. 

165. Es constata que el voluntariat docent i d’equip pedagògic ha estat el motor del canvi, aquesta gran fortalesa també és un perill, ja que un sistema educatiu sòlid no es pot basar en una estructura de voluntariat, cal una major implicació de les administracions per fer real aquesta transformació.

 

METODOLOGIES

166. Reorganitzar els horaris de l’alumnat, els agrupaments i la codocència.

167. Desdibuixar l’especialització tant a la primària com a la secundària.

168. S’ha de trencar la barrera profe-alumne. WhatsApp i mail han ajudat a millorar la relació i comunicació.

169. El treball per projectes i les metodologies més globalitzades ajuden a fer alumnes més competents.

170. Cal treballar, de veritat, la competència digital, si volem alumnes autònoms.

171. La normativa avaluativa es veu com a un perill ja que a final de curs no reflecteix el que ha fet l’alumnat dins d’aquell centre. Massa estructurat en disciplines, cosa que obliga a posar una nota que en moltes ocasions no reflecteix res.

172. Cal consensuar els criteris d’avaluació, la participació en l’avaluació ha de ser de totes les parts: alumnat- docents- família.

 

XARXA

173. Crear un cos comú (INF-PRI-ESO) que faciliti una bona organització dels centres de la zona.

174. Web actualitzada. Fer escola de famílies. Traductors/mediadors.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>