Els centres que aquest curs han posat en marxa els grups de discussió d’alumnat, famílies i docents comparteixen el dimecres 12 de maig les seves experiències i percepcions viscudes posant en valor la pràctica dels grups de discussió en els centres, tot ressaltant les fortaleses, les dificultats sorgides, les amenaces i les oportunitats de millora. També valoren si aquesta pràctica, emprada de manera recurrent centrant-se en aspectes molt concrets i sense que representi un gran esforç organitzatiu, pot esdevenir una eina de regulació dels processos de transformació al centre amb la participació activa dels diferents col·lectius de la comunitat educativa.
Els grups de discussió són una eina metodològica per a l’estudi de realitats complexes a través de la participació activa dels assistents, generant espais de construcció on afavorir la participació. Aquesta eina pot ser utilitzada pels centres previ a la implementació de canvis i, posteriorment, amb la intenció de recollir la mirada de diferents protagonistes del centre.
Els grups de discussió realitzats durant el segon trimestre d’aquest curs han estat gravats, analitzats i interpretats per l’equip impulsor del centre. Les conclusions es recullen de forma anònima i es comparteixen amb el Laboratori perquè, amb la col·laboració d’experts investigadors, esdevinguin evidències del protocol de canvi a nivell sistèmic.
Aquest dimecres, 82 representants de 36 centres educatius del Laboratori participen en la trobada per compartir les seves experiències i reflexionar conjuntament, posant el focus en els següents aspectes:
-
-
-
-
- Rebuda de la proposta al vostre centre (famílies, alumnat i docents)
- Organització i desenvolupament dels grup de discussió
- Implicació de cadascun dels col·lectius
- Valoració que en fan els tres col·lectius
- Contrast entre les aportacions dels diferents grups
- Resultats esperats i resultats obtinguts
- Propostes de futur
-
-
-
A l’article Compartim propòsit educatiu, ja vàrem avançar les primeres impressions aportades pels centres, i ara els podem escoltar gràcies a la gravació de la sessió:
En aquest vídeo es pot escoltar la primera part, d’introducció, amb tots els centres a la sala inicial, així com el debat que s’ha produït a la Sala 1, per després recollir al final de la gravació les conclusions de les altres dues sales de debat (sales 2 i 3). El debat que s’ha produït a les altres dues sales el podeu visualitzar en els dos vídeos següents:
Com podeu constatar als vídeos, l’experiència ha tingut molt bona rebuda per part dels centres i dels tres col·lectius que han realitzat els grups de discussió: alumnat, famílies i docents. Per part dels docents, l’organització i el desenvolupament de les sessions ha estat molt fàcil, amb una participació de les persones molt més elevada i efectiva que el que acostuma a succeir als claustres. L’organització dels grups de discussió amb les famílies ha tingut algunes dificultats, especialment als centres d’alta complexitat i també pel desconeixement i per les reticències inicials que genera la gravació en vídeo de les sessions. També ha generat dificultats tècniques el fet que les trobades s’haguessin de realitzar telemàticament per raons sanitàries relacionades amb la pandèmia Covid-19. No obstant això, les famílies que han participat s’han sentit molt satisfetes i valoren molt positivament la iniciativa. En el cas dels grups de discussió amb els alumnes, els centres expressen l’èxit rotund, tant pel que fa a l’acceptació de la iniciativa per part dels alumnes, la seva pròpia valoració com a instrument de participació, així com el potencial que té per al centre l’aportació i les reflexions que fan els alumnes sobre el procés de transformació del centre. Aquests grups de discussió esdevenen, també, una eina molt adequada per al desenvolupament del pensament crític dels alumnes. Tant les famílies com l’alumnat valoren molt positivament l’organització de grups de discussió autogestionats en els que no intervé cap docent, la qual cosa els empodera i s’hi poden sentir més lliures per compartir les seves mirades, tot sabent que les sessions es graven.
Alguns centres van optar per escollir un o dos dels 5 focus proposats als grups de discussió, i d’altres van decidir tractar els cinc focus en una mateixa sessió d’una hora. En aquest últim cas es va constatar que el temps de debat resultava massa curt per parlar de tots els temes, però en general els participants consideren que hagués estat millor que els grups de discussió duressin una mica més d’una hora perquè al principi els participants del grups s’hi mostren tímids, i a mesura que avança el debat tothom s’hi implica més i s’hi sent més lliure per expressar les seves opinions. Tot i que la proposta de selecció i formació de les persones moderadores ha estat ben valorada i la seva funció en el grup molt adequada, les preguntes inicials que obrien el debat de cadascun dels 5 focus eren massa complexes. És per això que s’ha vist la necessitat que en altres edicions les preguntes siguin simples, úniques i més entenedores. En algun cas, la persona moderadora va fer una lectura literal de la pregunta i després la va anar desglossant en paraules clau perquè la resta de participants del grup de discussió poguessin compartir uns mateixos significats.
Els centres expressen la voluntat de realitzar nous grups de discussió. De fet, els diferents col·lectius ja han fet propostes concretes de temes a parlar en noves edicions. L’eslògan més repetit pels participants de la trobada és “Els grups de discussió amb arribat al centre per quedar-s’hi!“, perquè ho volen les famílies i l’alumnat, i perquè els centres hi troben un gran potencial. Així, els grups de discussió són valorats pels centres com una eina d’avaluació formativa molt positiva que potencia el pensament crític del mateix centre, que l’impulsa a replantejar les actuacions i a transformar-se. També la reconeixen com una eina potent de cohesió de tota la comunitat educativa.
