El coronavirus és una crisi terrible, una pandèmia que els països occidentals no s’esperaven viure d’aquesta manera. Ha tibat tots els àmbits i ha exercit molta tensió des del punt de vista sanitari, educatiu, artístic-cultural, social i econòmic, i tindrà conseqüències importants. És per això que intentem treballar i preparar-nos per definir escenaris de futur. També ha generat oportunitats, perquè ens ha permès desenvolupar aspectes en comunicació i educació que, en altres temps, haurien anat molt més a poc a poc. Per exemple, tant els docents com l’alumnat hem fet una immersió molt ràpida en les TAC, a les quals ens hi hem acostumat de pressa, hem vençut resistències i, al final, l’acceptació és bona.
El coronavirus es pot convertir en una excusa o en una oportunitat.
Amb les dificultats que tenim per saber com haurà de ser el curs vinent, cal ser previsors, imaginatius i flexibles. No ens sentim tenallats per la por sinó animats per l’esperança de sortir reforçats per un trànsit cap a una societat més humana i una educació més inclusiva, justa, acurada i equitativa.
És urgent un esforç que mobilitzi tota la societat de cara a la tornada a l’escola com ha passat en la resposta sanitària. No sabem quina seria la correspondència dels respiradors que Seat va inventar-se, però a l’educació li calen respiradors: més professorat, voluntariat si cal, metres quadrats cedits per edificis públics o privats per completar els que les escoles no tinguin, i un esperit de govern, professorat, alumnat i famílies per superar amb flexibilitat els entrebancs que sortiran.
L’experiència de crisi ens convida a repensar els temps, espais i recursos de què disposem, ens convida a imaginar l’educació estesa on el dins i el fora de l’escola interaccionen formant petits ecosistemes locals on la funció de suport i cooperació la poden desenvolupar tots els agents implicats en l’acció educativa; lleure, serveis socials, cultura, art, esports, la TV, la ràdio, les xarxes socials, les TIC, el contacte amb el medi natural i social.
La millor manera de sortir-se’n és un lideratge de col·laboració i proactiu: que construeix una mateixa visió i genera compromís i responsabilitat col·lectiva, on la comunicació i el diàleg són essencials.
La clau està en el suport i el lideratge pedagògic: aquell que genera respostes des de la col·laboració, el treball d’equip dins del centre, de xarxa entre les escoles i de comunitat entre els diferents agents implicats.
Per això aprofitem l’oportunitat d’iniciar un procés de reflexió amb els centres del Laboratori per preguntar-nos què és el realment important, què és necessari i què no, per avançar cap a un sistema educatiu que realment eduqui i no sigui només un proveïdor d’informació. Si el que fem és tornar i readaptar les coses sense esperit crític, haurem perdut aquesta oportunitat.
Però llavors, quin tipus de sistema educatiu tenim i quin volem? Haurem de replantejar-nos-ho. Hem de determinar què és l’important, què cal saber i com s’ha d’aprendre. Aquest exercici s’està fent en altres països i aquí i avui tenim una oportunitat de reflexionar amb diferents protagonistes que estan impulsant la transformació educativa a través de projectes de reflexió i innovació.
Ens sembla urgent promoure uns espais de debat on qüestionar-nos, dialogar, reflexionar col·lectivament i fer un acostament racional a la pregunta per l’educació que volem avui i en el futur. Avui és la nostra oportunitat d’expressar, debatre, escoltar i compartir. Per això el Laboratori de Transformació Educativa, iniciativa impulsada ja fa un any des de la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, hem organitzat 22 espais de debat on professorat, alumnat i famílies representants de 110 centres, buscaran la manera de construir aquesta escola transformada que s’encarregui de l’acompanyament educatiu personalitzat, i es pensi com bé comú igualitari, amb capacitat de compensar les oportunitats que una part de l’alumnat no pot tenir a casa.
El debat té una durada d’una hora i trenta minuts. Aprofitarem aquesta estona per presentar-nos breument, conversar sobre el nostre tema de debat i confegir conjuntament un decàleg que sintetitzi les idees clau del nostre debat. Aquestes idees seran contrastades amb les altres 3 del mateix focus i amb la suma dels decàlegs de tots els debats elaborarem el document “Quin sentit té l’escola d’avui? Què cal transformar i per què?”, el qual farem extensiu a tots els centres del Laboratori, a l’administració educativa, i a la comunitat educativa en general.
Perquè tot el que està succeint ens porta a posar en qüestió l’actual model educatiu per poder avançar cap a un altre model de major qualitat. Senzillament perquè aquesta situació ens està mostrant que hi ha altres maneres d’educar.
Diàlegs Dimecres 10 i Dijous 11 de juny 2020, els centres tenen la paraula!
FOCUS 1: Com han de ser a partir del curs vinent els centres educatius partint de les fortaleses pròpies i recollint les noves oportunitats?
FOCUS 2: Quines són les noves oportunitats que hem de tenir present, vinculades als “Set principis de l’aprenentatge”?
FOCUS 3: Com hauríem de redefinir el propòsit educatiu dels centres per construir una escola nova que s’ocupi de l’acompanyament educatiu personalitzat i que sigui capaç de distribuir oportunitats vetllant pel bé comú?
FOCUS 4: Quines oportunitats ens brinda l’educació estesa on el dins i el fora interactuen i col·laboren formant ecosistemes locals?
FOCUS 5: I els autèntics protagonistes de l’aprenentatge, què hi tenen a dir? Què ens pot aportar l’alumnat?
FOCUS 6: Com superem les dificultats i creem oportunitats a partir de les resistències que amenacen els projectes educatius de centre?
FOCUS FAMÍLIES: I per a les famílies? Quin sentit té l’escola d’avui? Què cal transformar i per què?
