El Laboratori de Transformació Educativa, iniciativa de la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, ha organitzat espais de diàleg on qüestionar-nos, dialogar, reflexionar col·lectivament i fer un acostament racional a la pregunta per l’educació que volem avui i en el futur.
ELS ALUMNES DIALOGUEN
L’alumnat de l’Escola La Maquinista, de Barcelona, i dels Instituts Moianès, de Moià, Hipàtia d’Alexandria, de Lliçà d’Amunt, La Plana, de Vic, i Pau Claris i Fort Pius, de Barcelona, dialoguen sobre quin tipus de sistema educatiu tenim i quin volem, amb la moderació de la Noa Padín i del Marcos Mateo, facilitadors del Laboratori.
I els autèntics protagonistes de l’aprenentatge, què hi tenen a dir? Què ens pot aportar l’alumnat?
Els infants i joves hem parlat de:
- La importància de la tasca del professorat, reconeixent la seva implicació i les dificultats que afronta, i la necessitat que tingui una continuïtat al centre perquè de debò sigui coneixedor de l’alumnat, perquè entengui les seves dificultats i es creï una relació de confiança.
- La dificultat d’aprendre durant el confinament, perquè requereix de més autonomia i no es disposa de tantes oportunitats per fer consultes al professorat.
- La necessitat de poder treballar i aprendre amb els altres amb tasques cooperatives i mantenir el contacte amb els companys, també en situació de confinament, perquè interactuant s’aprèn.
- Poder aplicar els nous coneixements a través del treball per projectes perquè l’aprenentatge sigui efectiu.
- Com el confinament ha canviat la percepció que els infants i els joves tenien de l’escola: han descobert la seva importància a través de sentir l’absència de tot el que els proporcionava en condicions de presencialitat, i ara la veuen amb més estima.
- L’experiència del confinament ha estat una oportunitat per a l’aprenentatge tecnològic i la millora de la capacitat organitzativa personal. També ha permès respectar el ritme de treball individual.
- El dret de l’alumnat a ser escoltat de manera activa, a que es tinguin en compte les seves opinions i necessitats, i a rebre’n resposta, tot creant, si s’escau, procediments més ràpids i eficaços de comunicació.
- Promoure la participació de l’alumnat en l’avaluació de l’activitat docent i de l’aprenentatge amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat.
- Promoure el sentiment de pertinença de l’alumnat al centre a través del seu empoderament en activitats, espais i iniciatives propis.
- Altres espais d’aprenentatge que complementin els propis de l’escola, i temps de comunicació entre l’alumnat de diferents edats amb l’objectiu de promoure l’aprenentatge personal i social, complementari a l’acadèmic.
- L’aprenentatge híbrid, presencial i telemàtic, que pot ser una alternativa al tancament dels centres en situacions d’excepcionalitat de curta durada, com un temporal de neu, però que no ha d’esdevenir l’habitual, perquè el contacte amb els companys, les relacions d’amistat i l’aprenentatge en grup són necessaris per créixer com a persones.
- El centre educatiu, que esdevé una segona llar i un espai d’aprenentatge i de socialització, amb una segona família, i on es desenvolupa l’opinió personal i creix el nostre propi jo i el comú, una experiència que es recorda, amb llums i ombres, tota la vida.
- Com volem que sigui i funcioni el centre educatiu: un espai empàtic, on se’ns escolti, que totes les veus tinguin igual valor, un espai de debat, perquè l’aprenentatge vagi més enllà de les matèries. Que els horaris no estiguin preestablerts, sinó que es puguin adaptar a les necessitats de l’alumnat, que tots tinguem en compte que el professorat i l’alumnat són, primer de tot, persones, i que, per tant, els cal tot el respecte.
Els infants i joves han comprovat que són capaços de tenir certa autonomia alhora d’aprendre però han trobat a faltar aplicacions pràctiques i reals d’allò que aprenien. També han comprovat la gran importància de treballar i aprendre amb i dels altres, i s’ha parlat de la necessitat de treballar en grup i de la realització de treballs cooperatius. Han trobat molt a faltar poder interactuar amb les persones, tant amb els companys com amb el professorat.
També han reconegut punts positius de la situació de confinament. El principal és l’aprenentatge adquirit per poder afrontar situacions similars si esvinguessin en un futur, l’aprenentatge a nivell d’organització personal, d’endreça de tasques i de distribució del treball, i l’aprenentatge tecnològic i d’eines TAC, que han hagut d’aprendre i dominar a correcuita per poder treballar.
S’ha parlat també de la necessitat de ser escoltats, atesos i orientats pels adults referents, més enllà dels canals protocolaris habituals, perquè de res serveix expressar l’opinió o demanar l’execució de petits canvis si posteriorment no obtenen resposta d’allò que es demana; tot i que els delegats i les delegades són els representants, l’alumnat demana tenir veu pròpia quan ho necessiti. Per considerar el centre educatiu com a propi, consideren necessari disposar lliurement d’espais propis de trobada i de reflexió. També proposen espais d’interrelació entre alumnat de diferent nivell on els més grans puguin explicar, orientar o fer de “padrins” dels més petits.
Donada la situació d’incertesa del setembre i la possibilitat de necessitar espais addicionals per poder realitzar les classes, proposen l’ús de centres cívics, ateneus, parcs i entorns a l’aire lliure (per assemblees, tutories, debats…), biblioteques, pavellons, casal d’avis… diferenciant el tipus d’activitat que es podria fer a cadascun dels diferents espais. En aquesta conjuntura que els ha permès prendre en falta i reflexionar sobre el centre educatiu des de la distància i l’excepcionalitat, l’alumnat veu el centre com un espai per compartir, per fer amics, un lloc on hi ha referents adults amb els que es pot comptar, on s’hi pot estar tranquil, on es pot créixer com a persona i educativament. És el lloc on comença tot. La classe és una gran família, un espai d’aprenentatge, de relacions interculturals i de socialització. És on es pot definir els propis criteris i ampliar opinions amb els altres. És un espai per aprendre a conviure amb tot tipus de persones, tant companys/es com professors/es. És una caixa de records on passen coses que et poden marcar i on trobes professors que et proporcionen lliçons de vida. És per això tan important mantenir el professorat al llarg dels anys perquè uns mateixos referents t’acompanyin al llarg de l’escolarització.
El que més els agrada són les estones de pati, el treball per projectes, el treball en equip, els moments quan tota la classe funciona com un de sol i es nota en l’ambient, les festes representatives. Els agradaria que els professors els escoltessin de veritat i que, si cal, estiguessin disponibles fora de la classe, i els proporcionessin espais de debat a les aules amb temes d’actualitat que els són importants en el seu dia a dia. Voldrien professorat empàtic que els tractés sempre com a persones, que els horaris no fossin tancats per deixar espai als ritmes temporals de cadascú, i que l’estructura organitzativa dels centres fos horitzontal, on tots/es siguem igual d’importants.
Els infants i joves arribem a les següents conclusions i proposem:
- Aplicar els coneixements en l’educació a distància amb aplicacions pràctiques.
- Treballs cooperatius i aprenentatge en grup. Necessitat d’interactuar físicament amb la resta.
- Organització personal, d’horaris i de tasques que respectin els diferents ritmes.
- Tot el professorat ha de ser referent de l’alumnat, el qual ha de poder expressar les seves opinions, neguits o propostes en direcció a l’adult que tenen al davant, en un entorn de confiança.
- La veu de l’alumnat ha de ser escoltada i sempre han de tenir una resposta el més immediata possible.
- Es demanen espais propis amb objectius d’utilització clars i habituals.
- L’institut és el lloc on comença tot. Per tant, reclamen espais de debat de temes d’actualitat o de drets humans a dins l’aula.
- Mantenir professorat per etapes i no anar canviant perquè és més fàcil treballar amb algú que et coneix com a persona i que porta temps amb tu.
- L’escolta i l’atenció individualitzada real per part de tot el professorat dins i fora de l’aula.
- Obrir espais físics, també fora dels centres educatius, i trencar amb horaris fixes per fer els aprenentatges.
- Trencar amb l’estructura piramidal dels centres educatius.
