El Laboratori de Transformació Educativa, iniciativa de la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, ha organitzat espais de diàleg on qüestionar-nos, dialogar, reflexionar col·lectivament i fer un acostament racional a la pregunta per l’educació que volem avui i en el futur.
FOCUS FAMÍLIES
Mares i pares de l’Escola dels Encants i dels Instituts Moianès, La Maquinista i Hipàtia d’Alexandria dialoguen sobre quin tipus de sistema educatiu tenim i quin volem, amb la moderació de l’Àngels Quílez, facilitadora del Laboratori.
I per a les famílies? Quin sentit té l’escola d’avui? Què cal transformar i per què?
Les famílies hem parlat de:
- Els espais verds dins i fora de l’escola
- La participació de les famílies i la conciliació familiar
- Saber aprendre, enriquiment entre famílies i docents
- Processos participatius, escolta activa i reconeixement
- Noves formes de relació entre famílies i docents
- Coresponsabilitat de les famílies i dels docents, implicació polièdrica
- Canvi cultural: el temps relacional i de reflexió també és temps d’aprenentatge
- El rol del docent en el nou paradigma educatiu
- El sistema educatiu com a garant de qualitat
- Diversificació de l’oferta educativa
- Nous objectius pedagògics amb nova metodologia
- Les TAC per al reforçament de les relacions entre l’alumnat i el professorat
Les famílies arribem a les següents conclusions:
- Les famílies tenim la necessitat de concebre l’escola com el reflex d’una societat global.
- Assumim que les escoles tenen diversos models de família. Hi ha famílies que s’impliquen més i d’altres que no, per circumstàncies diverses. Connectar amb totes les famílies amb el projecte d’escola no sempre és possible. Conjugar els diferents models de famílies és un repte que l’escola experimenta.
- Tot i que hi ha famílies que decideixen no participar, les que sí ho fan poden servir de model.
- L’escola ha d’evidenciar la problemàtica de conciliació familiar. La millora de la conciliació familiar té un impacte en la millora dels resultats i en la qualitat educativa.
- Les famílies han de tenir confiança en els projectes i en els docents de les escoles. Es pot discrepar però estar o no en desacord és una oportunitat de socialització.
- Calen mecanismes per tal que l’escola ajudi en la implicació de les famílies.
- Les famílies se senten part de l’escola quan la seva veu és escoltada, respectada, reconeguda i valorada. Les famílies necessiten sentir-se recolzades per l’escola.
- Les famílies en la mesura que s’impliquen han de poder participar en els processos d’avaluació. Han de tenir mecanismes i espais per qüestionar de forma participativa els diversos aspectes de l’escola.
- Entendre que el diàleg constructiu entre docents, centre i famílies pot ser una estratègia d’enriquiment, pot evitar malentesos en els rols de cada agent i ens pot allunyar de percepcions invasives.
- En moments de crisi, cal obrir-se a canvis i a maneres de fer. Els mètodes més tradicionals (escoltar una classe) han de donar pas a estratègies que incloguin el treball en les relacions.
- L’escola ha de tenir present el seu paper per generar coneixement, crear xarxa, posar en valor les relacions creuades.
- Els límits en la relació família i escola canvien amb els canvis d’etapa (infantil, primària, secundària).
- El confinament ha ofert evidències de com es pot enfortir una relació més propera entre alumnat i famílies.
- Les crisis han de servir per fer un replantejament més general com és precisament com afrontar una crisi.
I fem les següents propostes:
- Garantir els espais de participació de les famílies per estendre el model que pugui engrescar a d’altres.
- Es poden buscar models i alternatives que permetin la flexibilització i la conciliació. La jornada reduïda, n`és un exemple.
- Les escoles poden facilitar mecanismes d’avaluació a final de curs a partir dels quals les famílies tinguin oportunitat de fer valoracions sobre el procés.
- Garantir i treballar per no trencar les interrelacions entre família i escola. Buscar espais de trobada entre famílies i escola.
- El sistema ha conscienciar de la necessitat de repensar el mètode, de garantir i/o prioritzar la importància de les relacions. Les noves tecnologies poden ser un complement en aquest sentit.
- Fer sostenible i permeable la relació entre docents i famílies en les diferents etapes.
- Cal parar atenció a la importància de les ràtios i els recursos pel que fa a la millora de la qualitat educativa.
