Protocol de canvi

 

“És necessari un canvi de paradigma en la nostra manera d’ensenyar i aprendre, i això implica transformar, innovar i donar suport als docents”

Stefania Giannini, Subdirectora General de Educación de la UNESCO

 

El canvi significatiu implica una comprensió profunda de la situació, de la necessitat de transformació i dels processos que ens poden conduir a la nova situació desitjada.  En definitiva, es parteix del coneixement de la realitat (on som) i de les experiències prèvies (d’on venim), el que porta al convenciment de que cada centre es troba en un moment diferent dins del procés. 

Cal tenir present que tota transformació rellevant implica canvis efectius en diferents  àmbits del centre educatiu: afecta el currículum, les metodologies i els sistemes d’avaluació, transforma els rols de l’alumnat i del professorat, modifica l’estructura organitzativa del centre i també els entorns d’aprenentatge, és a dir, els espais i  equipaments del centre educatiu. 

Tot procés de canvi, en qualsevol organització, contempla un seguit de fases més o  menys seqüenciades. El protocol de la transformació és el document que especifica el procediment predefinit per dur a terme la transformació educativa amb els centres que participen al Programa d’innovació de la Transformació Educativa. Aquest protocol preveu quatre fases en l’execució dels processos de canvi, i en cada una d’elles podem detectar moments importants  (subfases), que cal tenir en compte per poder promoure i mantenir aquests processos de canvi:

 

Fase 1: Crisis i oportunitat de transformació del centre 

 

Crear la necessitat i oportunitat de canvi: sensibilització

El primer pas per a transformar un centre educatiu és crear la necessitat de fer-ho. Tot i que sembla una obvietat, és l’element més rellevant i més difícil de fer emergir  de forma general, sistemàtica i acordada. No es tracta només d’una sensibilització, es  tracta de generar necessitat de canvi en una part significativa de la comunitat  educativa. Així mateix, la identificació d’aquesta necessitat de transformació ha d’anar  acompanyada de la creació d’una oportunitat per a activar palanques de  transformació. Es pretén:  

  • Generar necessitat de canvi en els professionals del centre.  
  • Reflexionar respecte a la seva situació i a la necessitat de treballar de forma  col·laborativa en un projecte de millora o innovació. 
  • Identificar les característiques clau del centre respecte a l’organització, el  lideratge, la visió de l’aprenentatge, del currículum, de la participació, ,…. 

Cal que el centre doni resposta a qüestions com: 

  • Quin concepte té el centre de transformació educativa?  
  • Quin és l’objectiu de la transformació?
  • Què és imprescindible tenir en compte des de la perspectiva d’eines pel canvi?  (desigualtat/ èxit educatiu per a tothom/ equitat)

 

Crear coalició: creació de l’equip impulsor 

En aquesta primera fase, resulta essencial configurar l’Equip Impulsor com a motor de  canvi, com a primera estructura de treball que s’encarregarà de donar sortida a  aquesta necessitat i que regularà tot el procés de canvi, amb un objectiu fonamental:  garantir que es portin a terme totes les accions necessàries per a transformar el centre.  Per aquest motiu, necessitarà una comprensió profunda de la visió compartida del  canvi, de les competències per a la vida i dels principis de l’aprenentatge, així com  coneixement de quines són les pràctiques avançades més fonamentades actualment.  

 

Fase 2: Visió de la comunitat educativa i capacitació del centre

 

Crear la visió i l’estratègia del canvi 

Abans de començar a emprendre accions és rellevant preguntar-se on es vol arribar,  la nostra raó de ser com a centre i què volem ser. Crear una visió de centre dotarà de  sentit i propòsit les accions que el centre emprengui a curt termini, i determinarà  l’itinerari del procés de canvi que començarem a dibuixar posteriorment. Cal generar  un procés que permeti a tota la comunitat educativa participar en aquesta construcció  conjunta del què volem, ja que la visió reflecteix el consens de la comunitat educativa sobre com ha de ser el nostre centre educatiu en un futur determinat.  

En aquesta fase hi ha dues parts diferenciades: 

  • EL QUÈ (La visió) 
  • EL COM (Les estratègies) 

L’equip impulsor s’encarrega de desenvolupar aquest procés que condueixi a tota la  comunitat educativa a elaborar una visió del centre, tot organitzant i gestionant la  participació d’aquesta i creant un marc que permeti actuacions diverses alineades amb  el propòsit, els objectius de transformació i els recursos disponibles. Així doncs, la creació d’aquesta visió conjunta serà la culminació d’un procés participatiu que  comptarà amb la reflexió conjunta d’infants i joves, famílies i claustre. 

 

Comunicar i implicar 

Un cop elaborada conjuntament la visió del centre, en relació a la seva situació actual  i en el marc de transformació educativa, cal assegurar-se que el major nombre  possible de persones que conformen la comunitat educativa tinguin veu en aquest  procés, i en comparteixin la visió i l’estratègia. La base d’aquesta participació i  apoderament està en una comunicació que genera comprensió. Idealment, cada  persona dins de l’escola es compromet a fer alguna cosa al llarg dels propers anys.  Tot docent ha de participar-hi, i aquest compromís cal que s’entengui més enllà del claustre per incloure famílies, així com infants i joves. Tan important és la creació d’una  imatge vívida i creïble d’un estat futur ideal del centre, com la generació d’un  compromís profund i emocional dels membres de la comunitat educativa per assolir-lo. És a dir, cal comunicar la visió i assegurar també la força motriu que produeixi  aquest canvi. 

 

Fase 3: Transformació institucional  

 

Capacitar i superar obstacles 

En aquesta fase cal exercir accions sobre les persones, sobre el context i l’entorn.  Les accions sobre les persones són de tipus racional i emocional, i estan adreçades  a dos objectius: empoderar i capacitar.  

  • Empoderament: té a veure amb el lideratge i la capacitat d’actuació i d’acció,  deixar que les persones facin i decideixin. 
  • Capacitació: té a veure, sobretot, amb la formació i l’acompanyament.
  • Pla de formació i pla d’acompanyament.
  • Seguiment per part de l’equip directiu del centre.

Les accions sobre l‘entorn tenen la finalitat de facilitar el canvi eliminant barreres i  creant condicions favorables, i poden ser de recursos o simplement organitzatives.

  • L’equip directiu del centre elimina obstacles i incentiva un comportament alineat  amb els objectius. 
  • S’eliminen els processos i activitats que no aporten valor afegit.  
  • Es prioritzen esforços i recursos. 

 

Generar i avaluar 

En aquesta fase cal tenir clars dos conceptes fonamentals: prototip i avaluació. Resulta molt important conèixer el concepte d’iteració o “acte de repetir un procés  amb l’objectiu d’aconseguir una meta desitjada, objectiu o resultat”. Aquest procés  tracta de crear prototips per aprendre i que permetin la iteració continua fins a poder  validar-los. No es pot començar amb canvis estructurals, on la possibilitat d’assaig error és molt més complicada per la complexitat de l’aplicació del projecte. Cal  començar per iniciatives, experiments, hipòtesis de treball, assaigs, experiències  acotades que et permetin: 

  • Observar 
  • Validar hipòtesis
  • Implementar millores
  • Detectar errors 
  • Avaluar 
  • I sempre aprendre

Durant aquest període de transformació, és important desenvolupar i aplicar les eines d’avaluació formativa, que permeten valorar com estan impactant al centre els canvis  que anem introduint. Aquesta avaluació ens permet millorar les nostres estratègies i  es veu reflectida en el nostre procés.  

En definitiva, el prototip i l’avaluació ens donen l’oportunitat de desenvolupar  conceptes, preguntes, solucions i estratègies que, en última instància, seran  incorporats al Pla Anual de Centre. 

 

Fase 4: Finalització de la intervenció, consolidació i sostenibilitat del centre  

 

Aquesta Fase 4 és una extensió de la Fase 3, i es pot desenvolupar conjuntament al llarg del mateix curs lectiu, però alhora cal entendre-la com una proposta de continuïtat en la transformació del centre des del seu empoderament i exercici de la seva autonomia.

Celebrar i afermar 

Com a centre que aprèn, ha de formar part dins de la cultura d’aquest la capacitat de  celebrar els èxits que anem generant, per tal de fer visible l’evolució i el progrés del  procés de canvi. Una manera de celebrar és compartir aquests èxits amb la comunitat  educativa i amb altres centres immersos en un procés de transformació. És  especialment rellevant reconèixer i reforçar positivament aquelles persones que s’han  esforçat a portar a terme canvis. 

El procés de transformació educativa no és un grau a assolir o un segell de qualitat,  sinó una fita que suposa un treball al llarg del temps. Per aquest motiu, és essencial  la sostenibilitat dels canvis introduïts per anar avançant cap a la visió que ens hem  proposat.  

Per aconseguir mantenir aquest camí i assegurar que el centre anirà avançant, caldria  tenir en compte diferents aspectes: 

  • Consolidar la cultura de canvi, el que significa afavorir i recolzar els nous  comportaments i les noves formes de pensar. 
  • Reforçar i estendre les noves formes d’actuació i organització. 
  • Identificar les bones pràctiques i els nous coneixements, que seran la base per  formular a nova PGA.
  • Compartir aquests aprenentatges amb tota la comunitat educativa.
  • Fer protagonistes del canvi aquells membres de la comunitat educativa que al  començament eren escèptics respecte al procés de canvi i que  progressivament han anat disminuint els seus dubtes i reticències.

 

“Cal garantir que tots els infants i adolescents adquireixin aprenentatges rellevants i amb sentit, per a ells i per al conjunt de la societat, en el context històric que vivim. Ens cal actualitzar l’escola.”

 

Com afrontar els canvis

La transformació que proposem té per objectiu crear un sistema educatiu equitatiu i de qualitat en què tot infant, en tot centre educatiu, trobi experiències d’aprenentatge rellevants, graticants i empoderadores. I que aquestes experiències millorin la seva expectativa vital en termes de dignitat, capacitat i benestar i, al mateix temps, reverteixin en una societat més cohesionada i capaç de donar resposta als reptes globals, formant ciutadanes i ciutadans lliures i responsables.

Assumir que la finalitat de l’educació és la formació integral de la persona comporta, també, canviar la manera com s’aprèn i els instruments que ho fan possible. Comporta la personalització de l’aprenentatge, el desenvolupament competencial, les metodologies globalitzades, la integralitat primària-secundària, l’avaluació per competències, continuada i formativa, i l’escola inclusiva.

El repte per situar en la centralitat del sistema educatiu el que avui encara se’n situa massa als marge és molt gran. Però no només és desitjable i necessari. És també possible, i mereix tot l’esforç que cal per poder-lo assolir.

Davant d’aquest gran repte, necessitem forts lideratges que guiïn pel camí establert, que orientin i acompanyin en aquests processos gens fàcils. En definitiva, els processos de transformació requereixen un fort lideratge, ja que suposen canvis estructurals importants i necessiten de la participació i l’acompanyament de tot l’equip docent.

L’Equip Impulsor és “la tripulació” d’aquest coet que ha de procurar, juntament amb l’equip directiu, que s’assoleixin totes les fites de les etapes de la transformació i fer realitat el propòsit que hem dissenyat com a comunitat educativa.

Aquest equip pren la responsabilitat d’impulsar i promoure dins del centre educatiu les accions principals que es desprenen del protocol d’actuació. Conjuntament amb la persona facilitadora, l’equip impulsor adequa aquest protocol genèric a la realitat del centre i en dissenya un de propi. També ha d’implicar en el procés de canvi a la comunitat educativa, fent d’enllaç amb l’equip directiu, amb l’equip pedagògic, l’alumnat i amb altres agents del centre.

“Les famílies conformen un sector que reclama ser reconegut com a tal, amb capacitat d’incidència no només en la pròpia escola sinó també en el camp de les polítiques educatives” Llibre Blanc de la participació de les famílies a l’escola.

 

La comunitat educativa ha d’esdevenir motor de la vida a l’escola. L’equip pedagògic ha de treballar de manera conjunta i cooperativa amb l’alumnat i les famílies per organitzar, gestionar i avaluar allò rellevant que ha de succeir en el centre. Els infants i joves han de tenir els seus espais de participació proactiva en forma d’assemblea o consells d’infants, periòdics i freqüents. La conversa diària ha d’esdevenir l’espai participatiu per excel·lència, ja que diàriament s’han d’oferir moments on els infants i els joves puguin aprendre a conviure i a gaudir de la democràcia a través del diàleg. D’aquesta manera podran participar en el disseny i interpretació del propòsit educatiu del centre.

Hem de ser conscients que la resistència és tan legítima com la voluntat de transformació. Podem actuar sobre la part més racional, el context i la part emocional. Aquesta ens ha de fer crear aliances que ens conduiran a liderar junts aquest procés de transformació. L’escola ha d’estimular la implicació i la corresponsabilitat de l’alumnat i de les famílies en el projecte pedagògic i promoure una relació de col·laboració i confiança entre tots.

Cada centre és únic per la seva naturalesa, el seu context, la seva història i els seus integrants, de manera que és tasca seva dissenyar estratègies coherents amb aquestes particularitats per a encaminar-se cap a una transformació rellevant i eficaç. Els centres que tindran suport d’acompanyament podran compartir-la amb la persona facilitadora per a que els ajudi a interpretar i contrastar resultats amb la finalitat d’ajudar al centre a dissenyar i concretar propostes pensant en la usabilitat i focalitzant en els aspectes en els quals es centrarà el pla d’acció de millora.