{"id":9248,"date":"2025-10-10T11:51:33","date_gmt":"2025-10-10T09:51:33","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/xarxacb\/?page_id=9248"},"modified":"2025-12-18T13:35:14","modified_gmt":"2025-12-18T12:35:14","slug":"compartir-criteris-davaluacio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/xarxacb\/compartir-criteris-davaluacio\/","title":{"rendered":"Compartir criteris d’avaluaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

Compartir criteris d’avaluaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Un tercer aspecte que cal avaluar\/regular mentre s\u2019apr\u00e8n es relaciona amb recon\u00e8ixer si s\u2019est\u00e0 fent b\u00e9 o no una activitat i, per poder fer-ho, es necessita compartir, identificar i entendre els criteris d\u2019avaluaci\u00f3. Normalment els criteris d\u2019avaluaci\u00f3 s\u00f3n impl\u00edcits i els aprenents els han d\u2019intuir, de manera que cadascun t\u00e9 la seva percepci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que el professorat valorar\u00e0 (que moltes vegades identifica m\u00e9s com a manies del docent que no pas com a criteris d\u2019avaluaci\u00f3 que l\u2019ajudin a fer millor la tasca). Alguns saben identificar quins aspectes s\u00f3n m\u00e9s importants o tenen m\u00e9s rellev\u00e0ncia en la realitzaci\u00f3 de la tasca (s\u00f3n els que normalment obtenen bons resultats), mentre que altres no saben mai si l\u2019estan fent b\u00e9 o no. Per poder arribar a ser conscients dels criteris d\u2019avaluaci\u00f3 \u00e9s necessari representar-se b\u00e9 els objectius d\u2019aprenentatge i les principals dificultats que habitualment sorgeixen quan es van construint. \u201cAvaluar \u00e9s aprendre\u201d (Neus Sanmart\u00ed)<\/em><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Sovint els criteris d\u2019avaluaci\u00f3 nom\u00e9s els coneix el professorat i, per tant, quan els i les alumnes fan la tasca o quan preparen una activitat per comprovar qu\u00e8 han apr\u00e8s no saben qu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s important a tenir en compte ni per qu\u00e8 ho \u00e9s i, conseq\u00fcentment, no es poden autoregular.

Normalment els criteris d\u2019avaluaci\u00f3 s\u00f3n impl\u00edcits i els aprenents els han d\u2019intuir, de manera que cadascun t\u00e9 la seva percepci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que el professorat valorar\u00e0 (que moltes vegades identifica m\u00e9s com a manies del docent que no pas com a criteris d\u2019avaluaci\u00f3 que l\u2019ajudin a fer millor la tasca). Alguns saben identificar quins aspectes s\u00f3n m\u00e9s importants o tenen m\u00e9s rellev\u00e0ncia en la realitzaci\u00f3 de la tasca (s\u00f3n els que normalment obtenen bons resultats), mentre que altres no saben mai si l\u2019estan fent b\u00e9 o no.

Per poder arribar a ser conscients dels criteris d\u2019avaluaci\u00f3 \u00e9s necessari representar-se b\u00e9 els objectius d\u2019aprenentatge i les principals dificultats que habitualment sorgeixen quan es van construint.

No \u00e9s factible, per tant, que els estudiants els reconeguin de manera significativa fins que hagin realitzat les activitats proposades per al seu aprenentatge i tampoc \u00e9s \u00fatil proporcionar-los-hi simplement a l\u2019inici. Tampoc s\u2019han de confondre els criteris d\u2019avaluaci\u00f3 amb possibles criteris per deduir la qualificaci\u00f3 final, com per exemple quin valor t\u00e9 cada tasca per a la qualificaci\u00f3, perqu\u00e8 incentiva que els i les alumnes pensin nom\u00e9s en la nota i no a aprendre.

Per analitzar la qualitat d\u2019una producci\u00f3 \u00e9s interessant distingir entre els criteris de realitzaci\u00f3 i els criteris de qualitat o de resultats:

Els criteris de realitzaci\u00f3 es refereixen als aspectes o operacions que s\u2019espera que apliqui l\u2019alumnat en realitzar una determinada tasca, ja sigui en explicar un fenomen, explicar un concepte, resoldre un problema o dur a terme un proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3. De fet, els criteris de realitzaci\u00f3 coincideixen amb els aspectes explicitats a la base d\u2019orientaci\u00f3 o en algun tipus de mapa o resum i, per tant, cal fer evident aquesta relaci\u00f3 quan els compartim amb l\u2019alumnat.

Els criteris de qualitat o de resultats (que sovint es concreten en indicadors) es refereixen a la qualitat amb qu\u00e8 s\u2019apliquen els aspectes definits en els criteris de realitzaci\u00f3 i en fixen el grau d\u2019acceptabilitat a partir de valorar-ne la pertin\u00e8ncia, completesa, precisi\u00f3, volum de coneixements, creativitat, grau de transfer\u00e8ncia, grau d\u2019autonomia, etc.

Des de l\u2019\u00f2ptica formativa de l\u2019avaluaci\u00f3, \u00e9s interessant distingir entre els dos tipus de criteris, ja que els estudiants, en realitzar una tasca, poden haver explicitat les idees rellevants o aplicat estrat\u00e8gies adequades (criteris de realitzaci\u00f3) per\u00f2, en canvi, pot ser que la tasca no tingui prou qualitat, ja sigui a causa de la poca precisi\u00f3 en el llenguatge utilitzat, de la poca creativitat o d\u2019haver aplicat uns tipus de coneixements poc idonis. Aquesta diferenciaci\u00f3 ajuda l\u2019alumnat en el seu proc\u00e9s de regulaci\u00f3 dels errors.

Per definir els criteris d\u2019avaluaci\u00f3 \u00e9s \u00fatil formular preguntes del tipus: \u201cCom sabem si apliquem tots els aspectes necessaris per fer b\u00e9 la tasca…?\u201d (criteris de realitzaci\u00f3) i \u201cCom decidim en quin grau de qualitat els apliquem?\u201d (criteris de qualitat).

La principal dificultat rau a establir criteris de qualitat clars, expl\u00edcits, i evitar ambig\u00fcitats com ara \u201caquest exercici est\u00e0 ben resolt\u201d, o b\u00e9 \u201c\u00e9s incomplet\u201d, o \u201cmalament\u201d, \u201cbastant b\u00e9\u201d, etc. Aquest tipus de redactat impedeix que l\u2019aprenent reconegui els seus encerts i les seves dificultats, ja que no concreta per quin motiu la tasca s\u2019est\u00e0 fent for\u00e7a b\u00e9, est\u00e0 ben presentada o \u00e9s incompleta.

\u00c9s una bona pr\u00e0ctica que aquests criteris, quan es pacten amb l\u2019alumnat, es concretin en indicadors relacionats espec\u00edficament amb la tasca concreta que es du a terme i s\u2019avalua. Per exemple, els criteris d\u2019avaluaci\u00f3 de realitzaci\u00f3 i de qualitat o de resultats poden ser els mateixos per avaluar qualsevol text instructiu, i els indicadors especificaran si el que avaluem i regulem \u00e9s una recepta de cuina o b\u00e9 un itinerari, i tamb\u00e9 poden ser diferents segons el nivell educatiu. Per superar ambig\u00fcitats en definir els criteris, especialment quan la tasca \u00e9s complexa i competencial, hi ha l\u2019instrument que anomenem r\u00fabrica, que ajuda a compartir significats.

Si has escollit aquest pas, aquests s\u00f3n alguns dels instruments que ens poden ser \u00fatils per a assegurar que l\u2019aprenent sap quins s\u00f3n els criteris d\u2019avaluaci\u00f3 i se\u2019ls apropia, se\u2019ls fa seus:<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Apartat 2.4 del document Avaluar \u00e9s Aprendre.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

R\u00fabrica<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taules de criteris d’avaluaci\u00f3<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Auto i coavaluaci\u00f3<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Estrat\u00e8gies de metacognici\u00f3 i autoregulaci\u00f3<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
\n