MODALITAT SEMIPRESENCIAL

 

Dona treballant davant d’un ordinador amb un llibre al costat i l’agenda i un mòbil

L’ús generalitzat de les tecnologies digitals està present en tots els àmbits de desenvolupament social de les persones i la implementació de les tecnologies digitals en els contextos educatius no és una excepció. La transformació social cap a la digitalització produeix nous beneficis i oportunitats. L’ús docent de les tecnologies digitals a l’aula ha augmentat els darrers anys. Segons el document Blended learning in school education –guidelines for the start of the academic year 2020/21, recentment publicat per la Comissió Europea (2020), el concepte blended learning és prou ampli com per a equiparar-se al d’aprenentatge semipresencial i també al d’aprenentatge híbrid, tal com és emprat al document Covid-19 responseHybrid learning: hybrid learning as a key element in ensuring continued learning de la UNESCO (2020).

 

L’aprenentatge semipresencial o híbrid (blended learning o hybrid learning) combina els elements de l’aprenentatge a distància i els de l’aprenentatge presencial. Integra diferents estratègies organitzatives, de desenvolupament professional, d’acompanyament emocional i metodologies amb suport digital a l’educació. El concepte d’ensenyament-aprenentatge semipresencial o híbrid va més enllà de la simple utilització de tecnologia digital i entorns virtuals d’aprenentatge, ja que implica una organització temporal diferent i l’ús de noves metodologies centrades en l’alumnat. Aquestes integren tant elements virtuals com elements presencials que permeten utilitzar les millors característiques de cada entorn d’aprenentatge, mantenint la continuïtat entre les modalitats presencial i a distància.

La formació híbrida és a l’hora un desafiament i una oportunitat en la configuració del nou context educatiu i formatiu. És un desafiament perquè implica un replantejament del disseny instruccional, un canvi en les estratègies metodològiques dels docents, un canvi en els espais de formació dels alumnes, que es formaran a través d’experiències més diverses, incloent-hi materials més significatius i activitats d’aprenentatge més innovadores, i un canvi de les institucions educatives, que han de replantejar-se el seu paper en un nou model que va més enllà dels espais formatius tradicionals. A la vegada, suposa una gran oportunitat, ja que aquestes transformacions es tradueixen en una nova implicació de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge (el fan corresponsable), en una nova mirada dels docents, que hauran de desenvolupar competències i habilitats relacionades amb el nou paper assignat, en una formació molt més transversal que englobi metodologies didàctiques, digitals etc. des d’una perspectiva més holística. Però també pot comportar alguns desavantatges: els estudiants solen tenir més dificultats amb la gestió del temps, l’autoregulació de l’aprenentatge o la complexitat de les tasques.