{"id":8782,"date":"2017-04-24T18:54:02","date_gmt":"2017-04-24T16:54:02","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/formacio\/zenit\/?p=8782"},"modified":"2018-10-26T14:13:34","modified_gmt":"2018-10-26T12:13:34","slug":"p04_ud01-1-titol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/general\/p04_ud01-1-titol\/","title":{"rendered":"1.1. La radiaci\u00f3 t\u00e8rmica"},"content":{"rendered":"<div class=\"container\">\n<ul class=\"nav nav-tabs nav-pills\">\n<li class=\"nav-item\"><a class=\"nav-link active\" href=\"#consulta\" data-toggle=\"tab\">Consulta<\/a><\/li>\n<li class=\"nav-item\"><a class=\"nav-link\" href=\"#practica\" data-toggle=\"tab\">Practica<\/a><\/li>\n<li class=\"nav-item\"><a class=\"nav-link\" href=\"#aplicacions\" data-toggle=\"tab\">Aplicacions<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"tab-content\" style=\"margin-top: 20px;\">\n<div id=\"consulta\" class=\"tab-pane active\">\n<h2>La radiaci\u00f3 t\u00e8rmica<\/h2>\n<p>Tots els objectes amb una temperatura per sobre dels 0K (-273\u00baC) emeten radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica. La Terra t\u00e9 una temperatura mitja de 300K i el seu pic d\u2019emit\u00e0ncia est\u00e0 localitzat en el infraroig t\u00e8rmic (TIR) al voltant dels 9.7 mm. (LWIR). La Terra absorbeix una gran part de la radiaci\u00f3 solar, per\u00f2 una certa fracci\u00f3 \u00e9s emesa a longituds d\u2019ona grans.<a href=\"http:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/TERMIC1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-10097 size-large\" src=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/TERMIC1-1024x333.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"333\" srcset=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/TERMIC1-1024x333.jpg 1024w, https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/TERMIC1-300x97.jpg 300w, https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/TERMIC1-768x249.jpg 768w, https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/TERMIC1.jpg 1173w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/a><\/p>\n<h2>Radiaci\u00f3 t\u00e8rmica de la Terra<\/h2>\n<p>La radiaci\u00f3 t\u00e8rmica que emet la Terra dep\u00e8n de la radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica que rep del Sol. Des d&#8217;un sat\u00e8l\u00b7lit amb l&#8217;equipament adient es poden obtenir imatges (processades posteriorment per obtenir mapes t\u00e8rmics) que mostren la temperatura continental, la de mars i oceans i la de l&#8217;<strong>albedo<\/strong> (quantitat de radiaci\u00f3 reflectida per la superf\u00edcie de la Terra).<\/p>\n\n\t\t<style type=\"text\/css\">\n\t\t\t#gallery-1 {\n\t\t\t\tmargin: auto;\n\t\t\t}\n\t\t\t#gallery-1 .gallery-item {\n\t\t\t\tfloat: left;\n\t\t\t\tmargin-top: 10px;\n\t\t\t\ttext-align: center;\n\t\t\t\twidth: 33%;\n\t\t\t}\n\t\t\t#gallery-1 img {\n\t\t\t\tborder: 2px solid #cfcfcf;\n\t\t\t}\n\t\t\t#gallery-1 .gallery-caption {\n\t\t\t\tmargin-left: 0;\n\t\t\t}\n\t\t\t\/* see gallery_shortcode() in wp-includes\/media.php *\/\n\t\t<\/style>\n\t\t<div id='gallery-1' class='gallery galleryid-8782 gallery-columns-3 gallery-size-medium'><dl class='gallery-item'>\n\t\t\t<dt class='gallery-icon landscape'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/general\/p04_ud01-1-titol\/attachment\/mapa_termic_1\/'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"300\" height=\"150\" src=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/Mapa_termic_1-300x150.jpeg\" class=\"attachment-medium size-medium\" alt=\"\" aria-describedby=\"gallery-1-11194\" srcset=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/Mapa_termic_1-300x150.jpeg 300w, https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/Mapa_termic_1.jpeg 720w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/dt>\n\t\t\t\t<dd class='wp-caption-text gallery-caption' id='gallery-1-11194'>\n\t\t\t\tMapa t\u00e8rmic continental\n\t\t\t\t<\/dd><\/dl><dl class='gallery-item'>\n\t\t\t<dt class='gallery-icon landscape'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/general\/p04_ud01-1-titol\/attachment\/mapa_temp_mar_1\/'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"300\" height=\"150\" src=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/mapa_temp_mar_1-300x150.jpeg\" class=\"attachment-medium size-medium\" alt=\"\" aria-describedby=\"gallery-1-11193\" srcset=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/mapa_temp_mar_1-300x150.jpeg 300w, https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/mapa_temp_mar_1.jpeg 720w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/dt>\n\t\t\t\t<dd class='wp-caption-text gallery-caption' id='gallery-1-11193'>\n\t\t\t\tMapa t\u00e8rmic de mars i oceans\n\t\t\t\t<\/dd><\/dl><dl class='gallery-item'>\n\t\t\t<dt class='gallery-icon landscape'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/general\/p04_ud01-1-titol\/attachment\/mapa_albedo_1\/'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"300\" height=\"150\" src=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/mapa_albedo_1-300x150.jpeg\" class=\"attachment-medium size-medium\" alt=\"\" aria-describedby=\"gallery-1-11195\" srcset=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/mapa_albedo_1-300x150.jpeg 300w, https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/mapa_albedo_1.jpeg 720w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/dt>\n\t\t\t\t<dd class='wp-caption-text gallery-caption' id='gallery-1-11195'>\n\t\t\t\tMapa de l&#8217;albedo\n\t\t\t\t<\/dd><\/dl><br style=\"clear: both\" \/>\n\t\t<\/div>\n\n<p>La radiaci\u00f3 rebuda en un lloc concret dep\u00e8n en gran mesura de l&#8217;estaci\u00f3 de l&#8217;any i de les condicions atmosf\u00e8riques. Per entendre perqu\u00e8 tenim estacions, hem d&#8217;observar la relaci\u00f3 entre la Terra i el Sol. El <strong>pla de l&#8217;ecl\u00edptica<\/strong> \u00e9s el pla de l&#8217;\u00f2rbita de la Terra al voltant del Sol. E<span class=\"\">ls raigs de llum del Sol arriben paral\u00b7lels entre s\u00ed a la Terra. Per tant, si l&#8217;eix de rotaci\u00f3 de la Terra fos perpendicular al pla de l&#8217;ecl\u00edptica, els raigs directes del sol incidirien sempre de forma \u00f2ptima sobre l&#8217;equador (\u00e9s a dir, l&#8217;angle d&#8217;incid\u00e8ncia a l&#8217;equador seria de 90\u00ba) i sempre es veuria el Sol just a l&#8217;horitz\u00f3 en els pols nord i sud (\u00e9s a dir, l&#8217;angle d&#8217;incid\u00e8ncia als pols seria 0\u00ba). Si fos aix\u00ed, no tindr\u00edem estacions.<\/p>\n<p>L&#8217;eix de la Terra, per\u00f2, no \u00e9s perpendicular al pla de l&#8217;ecl\u00edptica. Si dibuix\u00e9ssiu una l\u00ednia perpendicular al pla de l&#8217;ecl\u00edptica, l&#8217;eix de rotaci\u00f3 de la Terra estaria inclinat un angle de 23,5\u00ba respecte a la l\u00ednia perpendicular. \u00c9s aquesta inclinaci\u00f3 de l&#8217;eix de rotaci\u00f3 de la Terra la que produeix l&#8217;exist\u00e8ncia de les estacions. La Terra mant\u00e9 el mateix angle d&#8217;inclinaci\u00f3 al llarg de la seva \u00f2rbita. Dit d&#8217;una altra manera, l&#8217;eix de la Terra \u00e9s paral\u00b7lel a si mateix en tots els punts de la seva \u00f2rbita.<\/p>\n<p>La <strong>inclinaci\u00f3 de l&#8217;eix de la Terra<\/strong> provoca que en diferents llocs de la seva \u00f2rbita al voltant del Sol, certes zones de la Terra estiguin inclinades cap al Sol, i les zones que s&#8217;inclinen cap al sol s\u00f3n les que estan gaudint de l&#8217;estiu. Quan l&#8217;hemisferi nord est\u00e0 inclinat cap al sol, rep els raigs del Sol amb un angle d&#8217;incid\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s alt), i \u00e9s estiu a l&#8217;hemisferi nord. Quan l&#8217;hemisferi sud est\u00e0 inclinat cap al sol, rep els raigs del Sol amb un angle d&#8217;incid\u00e8ncia m\u00e9s alt, i \u00e9s l&#8217;estiu a l&#8217;hemisferi sud.<\/p>\n<p><a title=\"By Arnaugir [CC BY-SA 4.0 (https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/4.0 )], from Wikimedia Commons\" href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Ecl%C3%ADptica-pla-lateral-CA.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/1\/1a\/Ecl%C3%ADptica-pla-lateral-CA.png\/512px-Ecl%C3%ADptica-pla-lateral-CA.png\" alt=\"Ecl\u00edptica-pla-lateral-CA\" width=\"512\" height=\"143\" \/><\/a><\/p>\n<p>Fixem-nos m\u00e9s de prop. En un punt de la seva \u00f2rbita, l&#8217;hemisferi nord de la Terra t\u00e9 la seva m\u00e0xima inclinaci\u00f3 cap al Sol. Com que l&#8217;eix de la Terra est\u00e0 inclinat <strong>23,5\u00ba<\/strong>, els raigs del Sol incideixen en la Terra de forma \u00f2ptima en una latitud de 23,5\u00ba al nord de l&#8217;equador (\u00e9s a dir, els raigs del Sol arriben amb un angle de 90\u00ba). Aix\u00f2 ocorre al voltant del 21 o 22 de juny cada any, i el dia es coneix com a solstici d&#8217;estiu (nom\u00e9s per als que viuen a l&#8217;hemisferi nord. \u00c9s a dir, potser \u00e9s m\u00e9s adient anomenar-lo <strong>solstici de juny<\/strong>). Si f\u00f3ssiu a 23,5\u00ba latitud nord en aquell dia, i mir\u00e9ssiu al migdia, el Sol estaria directament a sobre vostre. Aquesta latitud \u00e9s la m\u00e9s llunyana al nord de la Terra on els raigs del Sol es veuen directament a sobre. La latitud de 23,5\u00ba graus al nord es coneix com a <strong>tr\u00f2pic de C\u00e0ncer<\/strong>, i \u00e9s el l\u00edmit nord de la zona tropical.<\/p>\n<figure class=\"figure wp-caption aligncenter\"><a  href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Earth-lighting-summer-solstice_EN_-_corrected.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/1\/10\/Earth-lighting-summer-solstice_EN_-_corrected.png\/512px-Earth-lighting-summer-solstice_EN_-_corrected.png\" alt=\"Earth-lighting-summer-solstice EN - corrected\" width=\"512\" height=\"336\" \/><\/a><figcaption class=\"wp-caption-text\">Il\u00b7luminaci\u00f3 de la Terra en el solstici de juny<\/figcaption><\/figure>\n<p>Qu\u00e8 m\u00e9s est\u00e0 passant en aquest moment? Observa el cercle d&#8217;il\u00b7luminaci\u00f3. La meitat de la Terra est\u00e0 il\u00b7luminada, per\u00f2 el cercle d&#8217;il\u00b7luminaci\u00f3 no passa pels pols nord i sud, com seria el cas si l&#8217;eix de la Terra no estigu\u00e9s inclinat. Els raigs del Sol il\u00b7luminen el pol nord i, de fet, van m\u00e9s enll\u00e0 fins a una latitud de 23,5\u00ba al sud del pol nord. At\u00e8s que el pol nord est\u00e0 90\u00ba al nord, el cercle d&#8217;il\u00b7luminaci\u00f3 arriba fins a a 66,5\u00ba al nord (90\u00ba-23.5\u00ba = 66.5\u00ba). Aquesta latitud defineix el <strong>cercle polar \u00e0rtic<\/strong> i aquest dia, 21 o 22 de juny, tots els llocs al nord del cercle polar \u00e0rtic estan il\u00b7luminats durant les 24 hores del dia (aquesta \u00e9s la zona del Sol de mitjanit, on el Sol no surt ni es pon, sin\u00f3 que fa cercles al voltant de l&#8217;horitz\u00f3). A l&#8217;altre extrem del globus terrestre, el cercle d&#8217;il\u00b7luminaci\u00f3 mai arriba al pol sud, i de fet no arriba als 23,5\u00ba del pol sud. Aix\u00ed que els llocs m\u00e9s al sud de 66,5\u00ba de l&#8217;equador no reben il\u00b7luminaci\u00f3 del Sol aquest dia, i resten 24 hores en foscor (crepuscle, en realitat, ja que el sol no est\u00e0 molt per sota de l&#8217;horitz\u00f3). La latitud de 66&#8217;5\u00ba sud es coneix com a <strong>cercle polar ant\u00e0rtic<\/strong>.Fixem-nos ara en l&#8217;altre costat de l&#8217;any, sis mesos m\u00e9s tard, els dies 21 o 22 de desembre. La Terra ha recorregut la meitat de la seva \u00f2rbita i es troba en un punt diametralment oposat al punt en qu\u00e8 es trobava en el solstici de juny. La situaci\u00f3 \u00e9s exactament la invertida. L&#8217;hemisferi sud de la terra est\u00e0 inclinat cap al Sol, i els raigs del Sol arriben perpendicularment a la superf\u00edcie terrestre a 23,5\u00ba al sud. El sol es troba directament a sobre al migdia en aquesta latitud. Els punts m\u00e9s al sud on arriben els raigs del Sol estan a una latitud de 23&#8217;5\u00ba sud (el <strong>tr\u00f2pic de Capricorn<\/strong>). Aquest \u00e9s el l\u00edmit sud de la zona tropical. En la zona al nord del cercle polar \u00e0rtic no arriba llum solar, i en la zona al sud del cercle polar ant\u00e0rtic n&#8217;arriba les 24 hores del dia. Aquest dia es coneix com a solstici d&#8217;hivern (nom\u00e9s per als que viuen a l&#8217;hemisferi nord. \u00c9s a dir, potser \u00e9s m\u00e9s adient anomenar-lo <strong>solstici de desembre<\/strong>). \u00c9s estiu a l&#8217;hemisferi sud (i el dia m\u00e9s llarg de l&#8217;any), i hivern a l&#8217;hemisferi nord (i el dia m\u00e9s curt de l&#8217;any).<\/p>\n<figure class=\"figure wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Earth-lighting-winter-solstice_EN.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/4\/4d\/Earth-lighting-winter-solstice_EN.png\/800px-Earth-lighting-winter-solstice_EN.png\" alt=\"File:Earth-lighting-winter-solstice EN.png\" width=\"512\" height=\"336\" data-file-width=\"1560\" data-file-height=\"1024\" \/><\/a><figcaption class=\"wp-caption-text\">Il\u00b7luminaci\u00f3 de la Terra en el solstici de desembre<\/figcaption><\/figure>\n<p>Fixem-nos ara en la situaci\u00f3 interm\u00e8dia. A mig cam\u00ed entre els solsticis hi ha dues dates on el sol brilla amb intensitat sobre l&#8217;equador, on l&#8217;eix de la Terra \u00e9s perpendicular a l&#8217;ecl\u00edptica. (L&#8217;eix continua estant inclinat, apuntant a l&#8217;estrella polar, per\u00f2 est\u00e0 inclinat cap a un costat pel que fa al sol, m\u00e9s que cap a fora o cap al Sol). El cercle d&#8217;il\u00b7luminaci\u00f3 passa pels pols, els raigs del sol incideixen a l&#8217;equador amb un angle de 90\u00ba, i cada meitat de la Terra t\u00e9 12 hores de llum natural i 12 hores de nit. Aix\u00f2 passa dues vegades l&#8217;any. Aquests dos dies s&#8217;anomenen <strong>equinoccis<\/strong>. El 20 o 21 de mar\u00e7 \u00e9s l&#8217;equinocci de primavera (a l&#8217;hemisferi nord). El 22 o 23 de setembre \u00e9s l&#8217;equinocci de tardor (a l&#8217;hemisferi nord). Durant tot l&#8217;any, la durada del dia \u00e9s de 12 hores a l&#8217;equador. Als pols, la durada del dia varia de 0 hores (en el solstici d&#8217;hivern de l&#8217;hemisferi corresponent) a 24 hores (en el solstici d&#8217;estiu de l&#8217;hemisferi corresponent). En els punts intermedis, la durada del dia ser\u00e0 un temps intermedi. Com m\u00e9s us apropeu a l&#8217;equador, m\u00e9s llarga ser\u00e0 la durada del dia (al voltant de 12 hores durant tot l&#8217;any). A latituds altes, la durada del dia \u00e9s molt llarga a l&#8217;estiu, i molt curta a l&#8217;hivern.<\/p>\n<figure class=\"figure wp-caption aligncenter\"><a href=\"&lt;img alt=&quot;File:Earth-lighting-equinox EN.png&quot; src=&quot;https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/8\/84\/Earth-lighting-equinox_EN.png\/800px-Earth-lighting-equinox_EN.png&quot; srcset=&quot;https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/8\/84\/Earth-lighting-equinox_EN.png\/1200px-Earth-lighting-equinox_EN.png 1.5x, https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/8\/84\/Earth-lighting-equinox_EN.png 2x&quot; data-file-width=&quot;1560&quot; data-file-height=&quot;1024&quot; width=&quot;800&quot; height=&quot;525&quot;&gt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/8\/84\/Earth-lighting-equinox_EN.png\/800px-Earth-lighting-equinox_EN.png\" alt=\"File:Earth-lighting-equinox EN.png\" width=\"512\" height=\"336\" data-file-width=\"1560\" data-file-height=\"1024\" \/><\/a><figcaption class=\"wp-caption-text\">Il\u00b7luminaci\u00f3 de la Terra en l&#8217;equinocci de mar\u00e7<\/figcaption><\/figure>\n<p>Ara sabeu que la ra\u00f3 per la qual tenim estacions \u00e9s la inclinaci\u00f3 de l&#8217;eix de la Terra. Per\u00f2, de vegades, les persones es pregunten si les estacions tenen a veure amb la dist\u00e0ncia de la Terra des del Sol. Sabem que no, perqu\u00e8 les estacions s\u00f3n oposades als hemisferis nord i sud. No obstant aix\u00f2, si observem l&#8217;\u00f2rbita de la Terra de prop, trobem que no \u00e9s exactament circular, sin\u00f3 el\u00b7l\u00edptica. El Sol est\u00e0 en un dels focus de l&#8217;el\u00b7lipse. Aix\u00f2 fa que la dist\u00e0ncia de la Terra al Sol varii. El punt on la Terra \u00e9s m\u00e9s propera al Sol s&#8217;anomena <strong>periheli<\/strong>. El periheli es produeix el 3 de gener, quan \u00e9s l&#8217;hivern a l&#8217;hemisferi nord i estiu a l&#8217;hemisferi sud. El punt on la Terra est\u00e0 m\u00e9s allunyada del Sol s&#8217;anomena <strong>afeli<\/strong>. L&#8217;afeli t\u00e9 lloc el 4 de juliol, quan \u00e9s hivern a l&#8217;hemisferi sud i estiu a l&#8217;hemisferi nord. Aix\u00ed, en realitat, la Terra i el Sol estan m\u00e9s propers durant l&#8217;estiu de l&#8217;hemisferi sud. Significa aix\u00f2 que els estius s\u00f3n m\u00e9s c\u00e0lids a l&#8217;hemisferi sud? B\u00e9, l&#8217;hemisferi sud t\u00e9 una mica m\u00e9s d&#8217;insolaci\u00f3 durant l&#8217;estiu, per\u00f2 els efectes gaireb\u00e9 no es noten, ja que l&#8217;hemisferi sud \u00e9s un hemisferi on abunda l&#8217;aigua (observeu un globus terraqui) i l&#8217;aigua absorbeix la calor addicional. Aix\u00ed doncs, les difer\u00e8ncies en l&#8217;escalfament entre els dos hemisferis no s\u00f3n apreciables.<\/p>\n<p><figure class=\"figure wp-caption aligncenter\"><a title=\"By following Duoduoduo's advice, vector image: Gothika. ([1]) [GFDL (http:\/\/www.gnu.org\/copyleft\/fdl.html) or CC-BY-SA-3.0 (http:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/3.0\/)], via Wikimedia Commons\" href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Seasons1.svg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/f\/f0\/Seasons1.svg\/1024px-Seasons1.svg.png\" alt=\"Seasons1\" width=\"1024\" height=\"600\" \/><\/a><figcaption class=\"wp-caption-text\">Estacions i caracter\u00edstiques de l&#8217;\u00f2rbita terrestre (s&#8217;ha exagerat l&#8217;excentricitat de l&#8217;\u00f2rbita el\u00b7l\u00edptica)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<div id=\"practica\" class=\"tab-pane fade\">\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-admin\/admin-ajax.php?action=h5p_embed&amp;id=8\" width=\"958\" height=\"1080\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe>&lt;\/div&gt;<script src=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/plugins\/h5p\/h5p-php-library\/js\/h5p-resizer.js\" charset=\"UTF-8\"><\/script><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"aplicacions\" class=\"tab-pane fade\">Amb aquest simulador pots observar la incid\u00e8ncia dels raigs del Sol sobre la superf\u00edcie terrestre. Si en el desplegable <em>Moviment<\/em> tries <em>Rotaci\u00f3 de la Terra<\/em> pots observar el cicle dia\/nit en el dia que hagis triat. Si tries <em>Translaci\u00f3 de la Terra <\/em>pots simular el moviment de la Terra entorn del Sol i observar com varien els mapes t\u00e8rmics i el de l&#8217;albedo en els diferents mesos de l&#8217;any.<br \/>\n<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/edumet.cat\/areatac\/zenit\/llum.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><input type=\"button\" value=\"Veure en pantalla completa\" \/><\/a><br \/>\n<iframe loading=\"lazy\" style=\"border: 0px;\" title=\"\" src=\"https:\/\/edumet.cat\/areatac\/zenit\/llum.html\" width=\"1024px\" height=\"500px\" scrolling=\"no\"> <\/iframe><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">(Si no carrega el simulador, fes clic en el bot\u00f3 <em>Veure en pantalla completa <\/em>)<\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000;\">Qu\u00e8 has apr\u00e8s ?<\/span><\/h3>\n<p>Amb l&#8217;ajut del simulador, respon el q\u00fcestionari seg\u00fcent :<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-admin\/admin-ajax.php?action=h5p_embed&#038;id=9\" width=\"958\" height=\"414\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><script src=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/plugins\/h5p\/h5p-php-library\/js\/h5p-resizer.js\" charset=\"UTF-8\"><\/script>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<ul class=\"nav nav-tabs nav-pills\">\n<li class=\"nav-item\"><a class=\"nav-link active\" href=\"#consulta\" data-toggle=\"tab\">Consulta<\/a><\/li>\n<li class=\"nav-item\"><a class=\"nav-link\" href=\"#practica\" data-toggle=\"tab\">Practica<\/a><\/li>\n<li class=\"nav-item\"><a class=\"nav-link\" href=\"#aplicacions\" data-toggle=\"tab\">Aplicacions<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p>La radiaci\u00f3 t\u00e8rmica<br \/>\nTots els objectes amb una temperatura per sobre dels 0K (-273\u00baC) emeten radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica. La Terra t\u00e9 una temperatura mitja de 300K i el seu pic d\u2019emit\u00e0ncia&hellip;  <a href=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/general\/p04_ud01-1-titol\/\" title=\"Read 1.1. La radiaci\u00f3 t\u00e8rmica\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,330],"tags":[306,311],"class_list":["post-8782","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-obsterra","tag-plafo","tag-ud_termic"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8782","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8782"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8782\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11237,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8782\/revisions\/11237"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8782"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8782"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8782"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}