{"id":8815,"date":"2017-04-24T19:04:35","date_gmt":"2017-04-24T17:04:35","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/formacio\/zenit\/?p=8815"},"modified":"2023-07-03T08:00:47","modified_gmt":"2023-07-03T06:00:47","slug":"missio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/general\/missio\/","title":{"rendered":"1.3. Disseny d&#8217;una missi\u00f3 cient\u00edfica"},"content":{"rendered":"<div class=\"container\">\n<ul class=\"nav nav-tabs nav-pills\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul class=\"nav nav-tabs nav-pills\">\n<li class=\"nav-item\"><a class=\"nav-link active\" href=\"#consulta\" data-toggle=\"tab\">Consulta<\/a><\/li>\n<li class=\"nav-item\"><a class=\"nav-link\" href=\"#practica\" data-toggle=\"tab\">Practica<\/a><\/li>\n<li class=\"nav-item\"><a class=\"nav-link\" href=\"#aplica\" data-toggle=\"tab\">Aplica<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><!--\n \t\n\n<li class=\"nav-item\"><a class=\"nav-link\" href=\"#recursos\" data-toggle=\"tab\">Recursos<\/a><\/li>\n\n\n--><\/p>\n<div class=\"tab-content\" style=\"margin-top: 20px;\">\n<div id=\"consulta\" class=\"tab-pane active\">\n<p>Les missions cient\u00edfiques des de l\u2019espai es centren especialment en el coneixement de l\u2019atmosfera, la biosfera, l&#8217;hidrosfera, la criosfera i l&#8217;interior de la terra. Les dades que ens aporten els instruments equipats en els sat\u00e8l\u00b7lits ens ajuden a un millor coneixement de les interaccions entre aquests components i en especial l\u2019impacte de l\u2019activitat humana sobre els processos naturals de la Terra.<br \/>\nUn projecte espacial no \u00e9s, en el fons, m\u00e9s que un projecte d\u2019enginyeria. Hi ha projectes en altres camps tant o m\u00e9s complexes i\/o costosos que qualsevol projecte espacial. Tanmateix, hi ha alguns factors que diferencien els projectes espacials dels projectes d\u2019enginyeria habituals :<\/p>\n<ol>\n<li>L\u2019acc\u00e9s a l\u2019espai ha estat hist\u00f2ricament lligat a interessos geoestrat\u00e8gics<\/li>\n<li>El cost m\u00ednim de les missions espacials \u00e9s en general elevat i aix\u00f2 fa que les ag\u00e8ncies i ind\u00fastries que treballen en aquest sector hagin estat tradicionalment grans<\/li>\n<li>Al contrari que en altres projectes, el marge d\u2019error \u00e9s molt redu\u00eft: un cop llan\u00e7at el sat\u00e8l\u00b7lit no es pot realitzar manteniment, ni reparacions ni corregir problemes no previstos<\/li>\n<li>Les condicions a l\u2019espai s\u00f3n molt dures: temperatures extremes, radiaci\u00f3 elevada, buit, etc. Aix\u00f2 imposa moltes restriccions a les tecnologies i equips usats<\/li>\n<li>Degut en part als factors anteriors, l\u2019estandaritzaci\u00f3 dels m\u00f2duls i sistemes a bord \u00e9s m\u00e9s aviat escassa. Cada missi\u00f3 tendeix a ser \u201c\u00fanica\u201d, amb un reaprofitament de components de missions anteriors sovint baix<\/li>\n<\/ol>\n<p>Per concebre i portar a terme una missi\u00f3 espacial cal tenir en compte que el sat\u00e8l\u00b7lit en si mateix no \u00e9s m\u00e9s que un element en el sistema que s\u2019est\u00e0 dissenyant, que inclou tamb\u00e9 l&#8217;estaci\u00f3 de seguiment terrestre i el sistema de llan\u00e7ament. Tots aquests elements interactuen entre ells i imposen condicionants al disseny global final que s\u2019han de tenir en compte per arribar a un disseny \u00f2ptim.<\/p>\n<figure class=\"figure wp-caption aligncenter\"><a href=\"http:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/missions.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10700 size-large\" src=\"http:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/missions-1024x770.png\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"770\" srcset=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/missions-1024x770.png 1024w, https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/missions-300x226.png 300w, https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/missions-768x577.png 768w, https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/missions-200x150.png 200w, https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/uploads\/usu1639\/2017\/04\/missions.png 1153w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/a><figcaption class=\"wp-caption-text\">Proc\u00e9s global de concepci\u00f3 i disseny d\u2019un sistema espacial<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<div id=\"practica\" class=\"tab-pane fade\">\n<h2>Practica<\/h2>\n<p>Els sat\u00e8l\u00b7lits artificials que orbiten la Terra no necessiten una font d&#8217;energia per mantenir la seva \u00f2rbita. Per tal de dur a terme les funcionalitats previstes, per\u00f2, disposen d&#8217;un equipament espec\u00edfic. L&#8217;energia que alimenta l&#8217;equipament electr\u00f2nic prov\u00e9 dels panells solars que incorpora. Quan aquests panells reben llum directa del Sol, apart de garantir el funcionament de l&#8217;equipament, s&#8217;usen per recarregar les bateries del sat\u00e8l\u00b7lit. D&#8217;aquesta forma, quan el sat\u00e8l\u00b7lit es troba dins la zona d&#8217;ombra que projecta la Terra, pot continuar funcionant gr\u00e0cies a l&#8217;energia emmagatzemada a les bateries.<\/p>\n<p>D&#8217;acord amb les funcionalitats previstes per al sat\u00e8l\u00b7lit, s&#8217;han de preveure centres de despesa energ\u00e8tica determinats. Per exemple,<\/p>\n<ul>\n<li>C\u00e0meres de captura d&#8217;imatges en l&#8217;espectre visible<\/li>\n<li>C\u00e0meres de captura d&#8217;imatges en l&#8217;espectre infraroig<\/li>\n<li>Sistemes de radar<\/li>\n<li>Equips de transfer\u00e8ncia de dades recollides amb l&#8217;estaci\u00f3 de seguiment ubicada a la Terra<\/li>\n<\/ul>\n<p><a title=\"By Poppy [GFDL (http:\/\/www.gnu.org\/copyleft\/fdl.html), CC-BY-SA-3.0 (http:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/3.0\/) or CC BY-SA 2.5 (https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/2.5)], from Wikimedia Commons\" href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:ERS_2.jpg\"><img decoding=\"async\" class=\"aligncenter\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/f\/fc\/ERS_2.jpg\/256px-ERS_2.jpg\" alt=\"ERS 2\" width=\"256\" \/><\/a>Si el sat\u00e8l\u00b7lit s&#8217;encarrega de capturar imatges (o de recollir qualsevol altre tipus d&#8217;informaci\u00f3), ha de desar-les en dispositius d&#8217;emmagatzematge (discs durs, d&#8217;estat s\u00f2lid &#8230;) d&#8217;una capacitat determinada. Quan el sat\u00e8l\u00b7lit es troba prop del z\u00e8nit d&#8217;una estaci\u00f3 de seguiment, li transfereix la informaci\u00f3 recollida. D&#8217;aquesta forma, allibera espai d&#8217;emmagatzematge que tindr\u00e0 disponible fins que torni a passar pel z\u00e8nit de l&#8217;estaci\u00f3. La freq\u00fc\u00e8ncia de pas del sat\u00e8l\u00b7lit pel z\u00e8nit de l&#8217;estaci\u00f3 dependr\u00e0 de les caracter\u00edstiques de la seva \u00f2rbita.<\/p>\n<p>La viabilitat i l&#8217;autonomia d&#8217;un sat\u00e8l\u00b7lit, per tant, ha de tenir en compte aquests 2 factors : energia i emmagatzematge. En funci\u00f3 de l&#8217;\u00f2rbita cal determinar la superf\u00edcie de captaci\u00f3 dels panells solars i la capacitat d&#8217;emmagatzematge necessaris.<\/p>\n<p>Amb aquest simulador podeu dissenyar una missi\u00f3 a realitzar des d&#8217;un sat\u00e8l\u00b7lit configurant la seva \u00f2rbita i l&#8217;equipament que necessita en funci\u00f3 de l&#8217;objectiu de la missi\u00f3.<\/p>\n<p>Cal que tingueu present la previsi\u00f3 de la despesa energ\u00e8tica i d&#8217;emmagatzematge de dades del sat\u00e8l\u00b7lit d&#8217;acord a l&#8217;equipament que incorpora.<\/p>\n<p>Al simulador trobareu una estaci\u00f3 indicada amb un punt vermell i la seva zona de recollida de dades i una zona, de color marr\u00f3, que representa la superf\u00edcie de la Terra a observar.<\/p>\n<p><a style=\"float: left; width: 45%; margin-bottom: 10px;\" href=\"https:\/\/edumet.cat\/areatac\/zenit\/missio_ods.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><input style=\"float: left; width: 20rem;\" type=\"button\" value=\"Veure en pantalla completa\" \/><\/a><\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/edumet.cat\/areatac\/zenit\/missio_ods.html\" width=\"1024px\" height=\"500px\"> <\/iframe><\/p>\n<p><!--\n\n\n<h5 style=\"text-align: left;\"><span style=\"color: #000000;\">Considera un sat\u00e8l\u00b7lit que orbita a 6.000 km. de la Terra en un \u00f2rbita circular. Si nom\u00e9s hi ha una estaci\u00f3 de seguiment amb un radi de proximitat de 3.000 km.<\/span>\n<span style=\"color: #ff0000;\">quin equipament necessita ...<\/span><\/h5>\n\n\n<iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-admin\/admin-ajax.php?action=h5p_embed&amp;id=6\" width=\"958\" height=\"369\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><script src=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/plugins\/h5p\/h5p-php-library\/js\/h5p-resizer.js\" charset=\"UTF-8\"><\/script>\n--><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"aplica\" class=\"tab-pane\">\n<h2>Aplica<\/h2>\n<p>Objectiu del taller: Realitzar un estudi de missi\u00f3 d&#8217;un \u00fanic sat\u00e8l\u00b7lit d&#8217;observaci\u00f3 a La Terra.<\/p>\n<p>Composici\u00f3: El taller estaria compost per quatre fases o blocs de treball.<\/p>\n<ol>\n<li>Descripci\u00f3 de la missi\u00f3: un objectiu \u00e9s assignat als estudiants (per exemple, observar l&#8217;evoluci\u00f3 del gel en els pols). Aquest bloc permet explicar i entendre les diferents aplicacions que existeixen en el m\u00f3n d&#8217;observaci\u00f3. Tamb\u00e9 els hi ajuda a tenir clar qu\u00e8 han d&#8217;aconseguir i per a qu\u00e8 estan desenvolupant la missi\u00f3.<\/li>\n<li>Estudi d&#8217;\u00f2rbita: Els estudiants poden experimentar amb diferents par\u00e0metres de l&#8217;orbita com aquests impacta en la traject\u00f2ria del sat\u00e8l\u00b7lit. Aix\u00ed doncs, poden veure i decidir quina \u00e9s la millor \u00f2rbita per l&#8217;objectiu assignat (aix\u00f2 es podria fer amb la vostra plataforma del Geogebra).<\/li>\n<li>Selecci\u00f3 de l&#8217;instrument i la plataforma: Un conjunt d&#8217;instruments \u00e9s presentat als estudiants, i aquests han de prendre la decisi\u00f3 de quins serien els adequats per la seva missi\u00f3. Cada instrument es caracteritza per tenir unes propietats de sensing, per\u00f2 tamb\u00e9 un data rate, un consum i un pes. Amb aix\u00f2 els estudiants hauran de decidir quina \u00e9s la millor plataforma (d&#8217;un conjunt que li donar\u00edem), de cara a poder tenir l&#8217;instrument o els instruments funcionant.<\/li>\n<li>An\u00e0lisis de viabilitat: Finalment, un cop la traject\u00f2ria est\u00e0 definida i el disseny (a alt nivell) del sat\u00e8l\u00b7lit est\u00e0 fet, s&#8217;ha de fer l&#8217;an\u00e0lisi per veure si pot sobreviure. En aquest cas, l&#8217;idea \u00e9s simular la traject\u00f2ria i veure com la mem\u00f2ria i l&#8217;estat de la c\u00e0rrega (bateria) del sat\u00e8l\u00b7lit es mant\u00e9 correctament. Si es veu que no \u00e9s el cas, haurien de ser capa\u00e7os de tornar un pas enrere i mirar de veure com solventar-ho (menys instruments, o m\u00e9s plataforma).<\/li>\n<\/ol>\n<p>Si hi ha prou temps per completar aquestes tasques, es poden incloure altres fases, com per exemple el de la re-entrada.<\/p>\n<p>Amb aquest simulador podeu dissenyar una missi\u00f3 a realitzar des d&#8217;un sat\u00e8l\u00b7lit configurant la seva orbita i l&#8217;equipament que necessita en funci\u00f3 de l&#8217;objectiu de la missi\u00f3.<\/p>\n<p>Cal que tingueu present la previsi\u00f3 de la despesa energ\u00e8tica i d&#8217;emmagatzematge de dades del sat\u00e8l\u00b7lit d&#8217;acord amb l&#8217;equipament que incorpora.<\/p>\n<p>Al simulador trobareu una estaci\u00f3 indicada amb un punt vermell i la seva zona de recollida de dades i una zona, de color marr\u00f3, que representa la superf\u00edcie de la Terra a observar.<\/p>\n<p><a style=\"float: left; width: 45%; margin-bottom: 10px;\" href=\"https:\/\/edumet.cat\/areatac\/zenit\/missio_ods.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><input style=\"float: left; width: 20rem;\" type=\"button\" value=\"Veure en pantalla completa\" \/><\/a><br \/>\n<iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/edumet.cat\/areatac\/zenit\/missio_ods.html\" width=\"1024px\" height=\"500px\"> <\/iframe><br \/>\n<!--<iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/edumet.cat\/areatac\/zenit\/missio_taula.html\" width=\"1024px\" height=\"500px\"> <\/iframe>--><\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-admin\/admin-ajax.php?action=h5p_embed&amp;id=7\" width=\"958\" height=\"565\" frameborder=\"0\"><\/iframe><script src=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-content\/plugins\/h5p\/h5p-php-library\/js\/h5p-resizer.js\" charset=\"UTF-8\"><\/script><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"recursos\" class=\"tab-pane\">\n<h2>Recursos<\/h2>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<ul class=\"nav nav-tabs nav-pills\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul class=\"nav nav-tabs nav-pills\">\n<li class=\"nav-item\"><a class=\"nav-link active\" href=\"#consulta\" data-toggle=\"tab\">Consulta<\/a><\/li>\n<li class=\"nav-item\"><a class=\"nav-link\" href=\"#practica\" data-toggle=\"tab\">Practica<\/a><\/li>\n<li class=\"nav-item\"><a class=\"nav-link\" href=\"#aplica\" data-toggle=\"tab\">Aplica<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>Les missions cient\u00edfiques des de l\u2019espai es centren especialment en el coneixement de l\u2019atmosfera, la biosfera, l&#8217;hidrosfera, la criosfera i l&#8217;interior de la terra.&hellip;  <a href=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/general\/missio\/\" title=\"Read 1.3. Disseny d&#8217;una missi\u00f3 cient\u00edfica\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,330],"tags":[306,315],"class_list":["post-8815","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-obsterra","tag-plafo","tag-ud_missions"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8815","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8815"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8815\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11409,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8815\/revisions\/11409"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8815"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8815"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8815"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}