{"id":9817,"date":"2018-03-19T10:14:26","date_gmt":"2018-03-19T09:14:26","guid":{"rendered":"http:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/?p=9817"},"modified":"2023-02-15T09:06:21","modified_gmt":"2023-02-15T08:06:21","slug":"1-1-conceptes-basics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/zenit\/general\/1-1-conceptes-basics\/","title":{"rendered":"1.1. Conceptes b\u00e0sics"},"content":{"rendered":"

Entenem per Cartografia, el conjunt d\u2019arts i ci\u00e8ncies que tenen per objecte la concepci\u00f3, preparaci\u00f3, redacci\u00f3 i realitzaci\u00f3 de mapes, aix\u00ed com la seva utilitzaci\u00f3. Compr\u00e8n el conjunt d\u2019estudis i operacions cient\u00edfiques, art\u00edstiques i t\u00e8cniques que, a partir dels resultats de les observacions directes o de l\u2019explotaci\u00f3 d\u2019una documentaci\u00f3, intervenen en la confecci\u00f3 de mapes, pl\u00e0nols i altres formes d\u2019expressi\u00f3 cartogr\u00e0fica, com els diagrames, els cartogrames, els cartodiagrames o les representacions tridimensionals, com els mapes en relleu, (mapa), etc. En cada un d\u2019aquests documents la representaci\u00f3 dels diferents elements es fa mitjan\u00e7ant s\u00edmbols, l\u2019equival\u00e8ncia dels quals es d\u00f3na en una llegenda, i la relaci\u00f3 de dimensions (proporci\u00f3) \u00e9s donada per l’escala. Molt sovint l\u2019objecte representat \u00e9s tridimensional (la superf\u00edcie de la Terra) i la seva equival\u00e8ncia sobre un pla en dues dimensions es fa des del s XVI per procediments matem\u00e0tics mitjan\u00e7ant una projecci\u00f3.<\/p>\n

En els darrers temps, els aven\u00e7os m\u00e9s significatius en la cartografia s\u2019han produ\u00eft gr\u00e0cies a la utilitzaci\u00f3 massiva de les noves tecnologies, tant pel que fa a la informaci\u00f3 com a la confecci\u00f3 cartogr\u00e0fica. Aix\u00ed, l\u2019ajuda dels sensors remots d\u2019observaci\u00f3 de la Terra (imatges des de sat\u00e8l\u00b7lits, fotografia a\u00e8ria, etc), dels sistemes d\u2019informaci\u00f3 geogr\u00e0fica (SIG) i la utilitzaci\u00f3, en general, d\u2019ordinadors i perif\u00e8rics com a instruments per a assistir a la cartografia, han donat lloc a l\u2019obtenci\u00f3 de productes cartogr\u00e0fics de molta m\u00e9s qualitat. Juntament amb la utilitzaci\u00f3 m\u00e9s tradicional de la fotografia a\u00e8ria, es produeix una adquisici\u00f3 massiva d\u2019informacions de la Terra des de l\u2019espai amb l\u2019\u00fas de sat\u00e8l\u00b7lits (a partir del 1972 amb el programa Landsat i, m\u00e9s tard, altres sat\u00e8l\u00b7lits com NOAA, Meteosat<\/em> , SPOT, etc). Aquesta evoluci\u00f3 ha portat a un cert despla\u00e7ament de la fotografia per part dels sensors d\u2019escombratge \u00f2ptico-electr\u00f2nics, que subministren dades digitals en bandes espectrals cada vegada m\u00e9s nombroses i estretes que permeten l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019imatges de gran qualitat i possibiliten fer mapes tem\u00e0tics.\"\"<\/p>\n

El proc\u00e9s de realitzaci\u00f3 cartogr\u00e0fica consta b\u00e0sicament de tres etapes: obtenci\u00f3 de dades, dibuix del mapa i reproducci\u00f3. En la cartografia tradicional, les dades eren obtingudes directament sobre el terreny, la realitzaci\u00f3 del mapa era feta manualment i per a la reproducci\u00f3 hom emprava les t\u00e8cniques de gravat de l\u2019\u00e8poca. El desenvolupament paral\u00b7lel dels procediments emprats en les tres etapes de producci\u00f3 cartogr\u00e0fica ha condu\u00eft a l\u2019actual cartografia autom\u00e0tica<\/em> , caracteritzada per la utilitzaci\u00f3 dels mitjans inform\u00e0tics i la desaparici\u00f3, gaireb\u00e9 total, del dibuix manual. En la cartografia autom\u00e0tica, la recollida de dades \u00e9s obtinguda mitjan\u00e7ant la fotografia a\u00e8ria o la taquimetria electr\u00f2nica.<\/p>\n

Font: a partir de l\u2019entrada de la paraula \u201cCartografia\u201d a la Gran Enciclop\u00e8dia Catalana redactada per CMG (Carme Montaner Garcia -ICGC)<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

A l’hora de representar la Terra i referenciar un determinat indret s’ha recorregut hist\u00f2ricament a un sistema de refer\u00e8ncia cartesi\u00e0 que, tot i ser for\u00e7a prec\u00eds en la localitzaci\u00f3 sobre la geoide terrestre, \u00e9s m\u00e9s imprec\u00eds quan aquesta s’ha de realitzar sobre el pla per les dificultats que suposa traslladar un cos esf\u00e8ric (3D) sobre un pla (2D).<\/p>\n

En els dos subapartats d’aquesta p\u00e0gina, coordenades geogr\u00e0fiques<\/a> i projeccions<\/a>, s’intenta aclarir de forma simplificada algun d’aquests problemes de representaci\u00f3 i de les solucions que s’han anat trobant al llarg de la hist\u00f2ria de la cartografia.<\/p>\n