1.3. Reflectivitat lumínica dels materials

Actualment, la informació rebuda dels satèl·lits és de gran ajuda per a l’elaboració de mapes i cartografia. La teledetecció (observació a distància) es basa en la captació, a través d’uns sensors adequats, de l’energia electro-magnètica que emeten o reflecteixen els cossos en les diferents longituds d’ona, d’acord amb les propietats físiques i químiques dels materials que els formen.

Aquestes tècniques ens permeten obtenir mesures d’alta precisió, no només de la superfície terrestre, sinó també de la superfície del mar, a partir de la qual es poden deduir els accidents del fons marí. També ens proporcionen imatges en diverses bandes (vermella, verda, blava, infraroja…) de l’espectre electromagnètic. L’anàlisi de les característiques de la radiació emesa o reflectida (longitud d’ona, intensitat, etc.) pels objectes pot aportar informacions valuoses sobre la seva naturalesa, la temperatura, el tipus de vegetació, etc. Aquesta informació pot ser interpretada per la lectura de les imatges de cada banda o per la seva combinació.

Aplicacions

Les tècniques de teledetecció, originàriament de caràcter militar (observació, espionatge…), gràcies als progressos registrats aquests últims anys, tant pel que fa als sensors com pel que fa als seus suports (avions, satèl·lits artificials, aeròstats), han trobat aplicació en camps molt diversos com la geografia, la geologia, els usos del sòl, la geobotànica, l’agricultura, l’oceanografia, la meteorologia, l’urbanisme, el seguiment dels gels de l’Antàrtida, l’estudi de l’evolució de la capa d’ozó, la temperatura de l’aigua, la producció de biomassa, la detecció d’incendis, la determinació de zones de risc, etc.