1.3. La xarxa GPS i el sistema Galileo

Sistema Global de Navegació per Satèl·lit (GNSS)

Una de les aplicacions dels satèl·lits és el posicionament mitjançant aparells receptors passius. Aquests aparells, de poc pes i que ens caben en una ma, recullen les senyals sincronitzades enviades periòdicament pels satèl·lits que incorporen uns rellotges atòmics per garantir la màxima precisió. Coneixent la posició dels diversos satèl·lits dels que capta la senyal, per triangulació, s’obté la nostra posició en coordenades geogràfiques amb un error de pocs metres.
Receptor de senyal i navegador de posicionament global Sistema de triangulació per determinar la posició del receptor de posicionament global
Hi ha diversos sistemes: GPS, GLONASS, EGNOS, … El més utilitzat és l’americà GPS, però actualment s’està desenvolupant un sistema europeu anomenat Galileu que entrarà en funcionament en 2019
La xarxa Galileo està formada per 30 satèl·lits en una Òrbita terrestre mitjana a 23.222 Km. En 3 grups de 10 satèl·lits cadascun (un d’ells de reserva) que giraran en tres plans orbitals amb 56º d’inclinació. La vida estimada de cada satèl·lit és de 12 anys. El Sistema Galileo també consta d’una sèrie d’estacions terrestres que serveixen per determinar la posició exacta de cadascun dels satèl·lits per tal de millorar la precisió de la senyal i corregir-ne la trajectòria.
Galileo, en ser un sistema de clara orientació civil, ofereix importants millores sobre el GPS que, malgrat el seu ús civil, té una orientació militar en origen:

  • Millor precisió de 4m en horitzontal i 8 en vertical front els 100m del GPS (introdueix errors intencionals).
  • Millor cobertura en latituds extremes (nord d’Europa, sud d’Àfrica i Amèrica).
  • Independència d’un sistema controlat pels Estats Units de cara a finalitats tàctiques i comercials.
  • La senyal emesa inclou la correcció sobre la posició real del satèl·lit i diferents freqüències per evitar els errors i les interferències.

En el vessant civil, els sistemes de posicionament, juntament amb la cartografia digitalitzada, han trobat diverses aplicacions: ajuda a la navegació aèria i marítima, en topografia, per a sincronitzar rellotges, per a guiar els conductors sobre un mapa de carrers o de carreteres, per accions de cerca i salvament, o, combinat amb la radiotelefonia mòbil, per a fer el seguiment de flotes de camions, ambulàncies, bombers, etc.