Cinema en curs. Experiència de creació col·lectiva en línia

 

Conceptes clau:


PEDAGOGIA DEL CINEMA – COL·LABORACIÓ EN LÍNIA – APROXIMAR-SE A L’ENTORN DES DE LA CREACIÓ


Des de l’Institut escola Trinitat Nova de Barcelona i l’associació A Bao A Qu, la Pilar Armengol i la Laia Colell ens expliquen com van adaptar el programa Cinema en curs durant el confinament per seguir aproximant-se a l’entorn a través del cinema i desenvolupar creacions cinematogràfiques en línia. Exposen quines eines digitals van utilitzar per treballar de forma col·laborativa i, en el cas de Trinitat Nova, com els alumnes de 1r d’ESO van realitzar un film documental que relata la diversitat i de la riquesa cultural i lingüística del barri. Finalment conclouen com l’experiència viscuda els ha fet descobrir nous aspectes que han seguit incorporant..


REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS

A Catalunya s’han desenvolupat força experiències que han volgut aprofitar les potències pedagògiques del cinema. A finals dels anys 90 el Departament d’Educació n’impulsà iniciatives i, en el currículum vigent el cinema es troba present en més d’un àmbit. Actualment, és des d’institucions i entitats culturals que es porten a terme programes de suport a les escoles i instituts. Les experiències han arribat de forma puntual a una part dels centres educatius, alguns dels quals les han integrat en els seus projectes educatius.

Existeixen múltiples aproximacions al cinema des de l’educació. Algunes, centrades en el visionat, persegueixen objectius com la crítica als mitjans o la reflexió sobre valors; d’altres l’aprenentatge del llenguatge audiovisual, el desenvolupament de la creativitat o la invenció narrativa. En aquest sentit, i des de directius internacionals, s’assenyala que les tres dimensions clau de la pedagogia del cinema són: el desenvolupament de la capacitat crítica i reflexiva, el desenvolupament de processos de creació, i la interacció i intervenció en contextos culturals (BFI1).

Cinema en curs (un dels projectes destacats internacionalment2) ens ofereix un exemple on els processos de creació cinematogràfica, tant de ficció com documentals, es converteixen en catalitzador per aprendre a partir de l’entorn proper i amb les vivències de l’alumnat. El cinema actua com a forma de coneixement i construcció d’experiències amb interaccions entre la cultura cinematogràfica i el context proper a l’alumnat. Aquest enfocament dona peu a vincular la creació cinematogràfica amb altres àmbits del currículum i amb un aprenentatge contextualitzat. Entre les competències que es desenvolupen en aquests processos creatius destaquen les personals i socials i les competències digitals. Per un costat s’utilitzen eines digitals amb finalitats creatives, per l’altre, són necessaris suports i espais de col·laboració en línia, per compartir, revisar, crear, consensuar i difondre. Finalment s’interacciona activament amb la cultura visual, els seus espais i productes digitals.


Metodologia

Els processos de creació cinematogràfica en l’àmbit escolar requereixen temps prolongats i flexibilitat en els espais. És efectiu partir d’una metodologia que vincula la pràctica creativa i el visionat de pel·lícules, les quals enriqueixen la mirada de l’alumnat. També cal articular la col·laboració entre l’alumnat en totes les fases del procés atribuint, per un costat, funcions i responsabilitats individuals i, de l’altre, desenvolupant sessions d’ideació conjunta. S’aconsella no partir de la ideació en abstracte, sinó de la idea fruit del contacte de l’alumnat amb allò proper a través de l’ús de la càmera. Es pot treballar amb dispositius mòbils més àgils i disponibles per l’alumnat i, si és possible, amb material més professional. Per desenvolupar els processos creatius es recomana treballar visualment, per col·leccionar idees i material, ja sigui sobre suport físic o amb els murs digitals o d’altres eines que permetin recollir i ordenar material textual, visual i audiovisual, tant per fer el guió com per muntar la producció.

 


Per saber més coses sobre Cinema en curs: Cinema en curs

Per veure el film documental dels alumnes de Trinitat Nova: Sota un mateix cel. La Trinitat des de dins.

Per seguir recomanacions europees: A Framework for Film Education in Europe1

Aproximació al valor pedagògic del cinema: La transmisión del cine como creación.

Estudis de cas europeus: Screening Literacy: Case Study (FBI)2

Per conèixer més experiències internacionals: Film Education Journal


Pros i contres

Desenvolupar processos de creació cinematogràfica permet un aprenentatge actiu, on l’alumnat pren decisions, treballa amb diferents llenguatges i coordina el treball en equip. Un dels reptes per als centres és repensar la gestió del temps per encabir processos d’aprenentatge llargs i continuats que no encaixen amb horaris segmentats. És positiu aprofitar les sinergies de la presència d’un professional del cinema a l’aula, però ATENCIÓ! el valor de la creació cinematogràfica rau en què l’alumnat desenvolupi tot el procés, no són els adults els que realitzen la feina, els adults acompanyen, ajuden, orienten i fan preguntes. Finalment es recomana no tan sols partir de referents del món audiovisual mediàtic els quals, tot i que consumits per l’alumnat, solen estar molt allunyats de la seva realitat. És recomanable diversificar i oferir nous referents i fer-ho a través d’aquells que s’aproximin a la realitat de seu entorn. En aquest, sentit des de directius europees es treballa per la difusió de referents culturals del cinema europeu.


Per llegir

  • Bergala, Alain. (2007) La hipótesis del cine. Pequeño tratado sobre la transmisión del cine en la escuela y fuera de ella. Barcelona: Laertes Educación.
  • Pedagogia de la creació. N.5 de la revista Cinema Comparat/ive Cinema, Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.