Els ODS mitjançant l’Aprenentatge Basat en Projectes

 

EMISSIÓ DIJOUS 21 DE GENER A LES 18:00

 

 

Conceptes clau:


APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES – OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE


 

L’Institut Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat ha anat integrant el treball per projectes amb la voluntat que l’alumnat desenvolupi aprenentatges a l’entorn dels ODS. La Victòria Santolaria i en Juanma Sánchez ens expliquen la necessitat educativa que els porta a integrar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, per què van optar per la metodologia de treball per projectes i com l’han integrada durant un recorregut de tres cursos escolars en la proposta Som el canvi. També exposen amb quines eines digitals treballen i com utilitzen estratègies de ludificació per insígnies en el projecte.


REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) van ser aprovats per l’ONU el 2015 en el marc de l’Agenda 2030. Són un total de 17 fites que pretenen guiar l’acció política, empresarial, social i individual per donar resposta a reptes globals des de la sostenibilitat, el pacifisme, la prosperitat i l’equitat. Cada ODS s’adreça a un camp concret, ja sigui el de la lluita contra la fam i la pobresa, el canvi climàtic, els recursos hídrics o el de l’accés a l’educació i a l’assistència sanitària, entre d’altres. 

L’educació és un element clau per assolir els ODS. L’objectiu 4 es dirigeix directament a l’àmbit educatiu, però la majoria d’ells estan molt relacionats amb la tasca que es pot fer a les escoles. Des del 1991 la UNESCO ja promou l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS) i, actualment, aquesta institució assenyala que es pot parlar d’educació de qualitat quan aquesta prepara a l’alumnat per donar resposta col·lectiva i individual als reptes globals. 

Integrar els ODS en l’educació, però, no significa només introduir-los com a continguts. Demana una pedagogia que sigui transformadora, que promogui la participació activa i la iniciativa de l’alumnat, i que faci de les escoles i instituts espais d’experiències per al desenvolupament sostenible. 

En termes metodològics, l’aprenentatge ha de ser actiu i ha de poder tractar problemàtiques reals dels ODS, en un context local o global. Només així l’alumnat pot adquirir les competències que li permetin reflexionar sobre l’impacte social, cultural, econòmic i mediambiental de les seves accions i de les accions alienes, i tenir la capacitat de fer propostes per millorar-les. Aquesta és també la direcció que prenen les competències globals per al segle XXI, proposades per guiar les polítiques educatives i estructures curriculars dels propers deu anys.

Què es fa als centres?

Molts centres ja desenvolupen propostes focalitzades en els ODS, encara que no les anomenin així. Ho fan a través de revisar el funcionament del mateix centre per garantir aspectes ecològics i d’equitat. També es porten a terme a partir de projectes, activitats puntuals o celebracions de diades mundials. Programes i accions com els de les Escoles verdes, el de mediació i convivència, el Servei comunitari, el d’Agroecologia escolar o el Dona la nota també es dirigeixen cap al tractament del desenvolupament sostenible. Altres centres estan fent replantejaments metodològics que els vinculen estretament amb la comunitat local per tal de donar resposta a problemàtiques específiques. Existeixen, a més, xarxes de centres, de docents o de comunitats que promouen i intercanvien iniciatives, com la Xarxa d’escoles per la sostenibilitat a Catalunya o les Comunitats d’aprenentatge, entre d’altres.

Treballar els ODS des de les matèries o de forma integrada

Els aprenentatge vinculats als ODS possibiliten integrar coneixements i fer un aprenentatge més globalitzat. Molts continguts i competències de les matèries curriculars ja hi estan estretament vinculats o es poden treballar des de la perspectiva dels ODS. Només per citar alguns elements de les matèries que capaciten per aquesta tasca, es pot esmentar que les matemàtiques ens aporten mètodes per analitzar situacions contextualitzades i eines per prendre decisions i planificar canvis. Les ciències socials capaciten per fer relacions, llegir contextos complexos i buscar i analitzar fonts d’informació històrica, geogràfica i sociològica. Les llengües ens aporten eines per poder actuar i comunicar. La literatura ofereix l’habilitat de narrar i donar sentit a situacions personals o comunitàries. L’art ens dona la capacitat d’empatitzar i aproximar-nos a formes de pensar i sentir diferents, ens permet arribar a conèixer i compartir problemàtiques a partir de la sensibilitat i de l’experiència viscuda. També, conjuntament amb la filosofia, ens permeten ser crítics i reformular preguntes i pautes de comportament. L’educació física és un espai molt interessant d’intervenció comunitària i de cura personal. 

En conclusió, tots els àmbits curricular poden ser tractats a través dels ODS, cal només observar-los i activar els aprenentatges des d’aquesta mirada.


Metodologia

S’ha esmentat que treballar els ODS ens condueix a utilitzar mètodes participatius d’ensenyament i aprenentatge, centrats en l’alumnat i orientats cap a l’acció i la transformació.

  • Això es pot fer articulant l’aprenentatge a través de preguntes o reptes formulats a partir de problemàtiques de l’entorn proper. L’aprenentatge es condueix a analitzar i buscar solucions i, si és possible, a vincular aquest coneixement local adquirit amb un coneixement més global.
  • Les problemàtiques es poden connectar amb el centre, amb les famílies, amb el carrer, el barri o la ciutat. Poden ser treballades amb l’ajuda d’agents externs a l’escola. Han de satisfer el grup d’alumnes segons l’edat, els interessos, els coneixements previs i els contextos culturals i els recursos disponibles.
  • El docent ha de veure com els continguts i competències d’un àmbit es relacionen amb aquests elements de l’entorn proper i amb els ODS, i pensar com són utilitzats i posats en acció durant el procés de treball. També cal tenir en compte que per afrontar aquest tipus de propostes no només cal un domini cognitiu per part de l’alumnat, també es posen en joc habilitats socials i habilitats de comportament dirigides a l’acció.
  • L’aprenentatge basat en projectes es presenta adequat per articular propostes ODS, perquè permet partir d’una problemàtica o repte i resseguir el procés que va des de l’anàlisi de la situació i la definició d’objectius de realització fins al seu assoliment. 

Exemples de propostes genèriques per treballar els ODS
Els projectes o les activitats poden partir de propòsits variats i desenvolupar-se en diferents formats. Alguns exemples orientadors poden ser:

– Realitzar projectes d’investigació mediambiental, tècnics o sociològics.

– Crear aliances amb una escola d’una altra part del món per treballar un ODS.

– Fer una activitat d’aprenentatge i servei amb una institució que treballi en relació amb un ODS.

– Crear campanyes de sensibilització, estalvi, promoció, difusió.

– Analitzar un problema proper i desenvolupar accions de millora.

– Desenvolupar projectes d’emprenedoria social dirigits a crear una empresa.

– Recollir testimonis o fer un reportatge amb persones implicades en algun dels temes.

– Analitzar un entorn natural o urbà i proposar petites intervencions per millorar-lo.

– Realitzar jocs de rol per experimentar situacions de desavantatge o d’injustícia social i econòmica. 

– Visitar institucions o empreses que procurin pel desenvolupament sostenible.

– Organitzar debats ètics sobre temàtiques properes als OBS. 

– Treballar a partir de la petjada ecològica d’un mateix (què mengem, com ens desplacem…).

– Elaborar petits projectes tècnics o científics per millorar alguna situació.

– Incloure el paràmetre de reflexió sobre desenvolupament sostenible en les activitats d’orientació acadèmica i professional.

– Analitzar el funcionament del propi edifici escolar i l’activitat que s’hi desenvolupa, per tal de planificar i dur a terme mesures de millora.

– Imaginar escenaris de mancances.

– Desenvolupar projectes artístics de caràcter crític o d’acció comunitaria amb objectius prosocials.

– Participar en projectes ciutadans.

– Aprendre a buscar recursos i entrar en contacte amb científics, pensadors, activistes, associacions, artistes…

– Escriure diaris de reflexió o d’observació i realitzar narracions de ficció sobre biografies o situacions respectuoses amb el desenvolupament del planeta.

– Llegir reportatges, entrevistes, literatura de ciència-ficció, utòpica i distòpica.

– Realitzar tallers específics (compostatge, depuració aigua, energia solar…).

– Realitzar debats, taules rodones o diàlegs entre l’alumnat sobre temes ODS.

– Analitzar polítiques públiques.

– Utilitzar recursos digitals per establir contactes llunyans, obtenir i analitzar dades, comunicar projectes o realitzar accions ciutadanes.

 


Per accedir als recursos del projecte de l’Institut Rafael Casanova: Som el canvi

Per fer propostes per a cada ODS: Educació per als objectius de desenvolupament sostenible (xtec) 

Per formar-se: L’aprenentatge basat en projectes en el context dels ODS (Servei d’Èxit Educatiu i Noves Oportunitats)

Per formar-se autònomament: Treball per projectes (Odissea)

Per conèixer el treball per projectes: Treball per projectes (XarxaCB)

Xarxa de docents per treballar el desenvolupament sostenible: Projecte Implica’t

Pàgina dels ODS de l’ONU: Objectius de Desenvolupament Sostenible

Orientacions educatives: ODS. objectius d’aprenentatge (UNESCO)

Desenvolupament sostenible a Catalunya: L’Agenda per al desenvolupament sostenible (Gencat)

L’ABP i els ODS: ABP per als ODS (UNESCOcat)

Recursos d’Intermón Oxfam: Oxfam’s Education Resources

Propostes internacionals d’ABP: Projecte-Based Learning (edutopia)

Orientacions per a desenvolupar projectes: Un marc per a l’aprenentatge basat en projectes de qualitat (UNESCOCAT)


Pros i contres

Els ODS són una oportunitat per transformar la tasca educativa de l’escola i repensar la cultura organitzativa i de participació de l’alumnat i del professorat. Plantegen el gran repte de formar ciutadans capaços de modelar un futur sostenible. En aquest sentit s’aconsella integrar alguns dels ODS en els fonaments pedagògics del centre i en el funcionament ordinari dins les activitats d’aula. Cal tenir en compte que realitzar activitats vinculades als ODS com a activitats extres comporta un desgast pel professorat i una visió desvinculada del coneixement escolar per part de l’alumnat. També es puntualitza que cal tractar els ODS amb rigor per no caure només en el bonisme i en una visió festiva dels mateixos. Per això és necessari establir contacte directe amb problemàtiques concretes i, passar a l’acció. No només conèixer els problems, sinó implicar-s’hi. Si els ODS no es treballen tenint en compte la realitat de cada centre i el context de l’alumnat es pot produir l’efecte contrari. Per això cal entrar en contacte amb la comunitat propera i amb les famílies o, si més no, fer-los partícips de les activitats. S’assenyala també la importància d’iniciar aquestes propostes des de l’educació infantil, perquè l’alumnat les integri en la seva realitat significativa i en els seus hàbits. 

En molts casos hi sol haver una mancança en la formació del professorat dirigida cap a l’educació per al desenvolupament sostenible. Altrament, es presenten com a desavantatges molts dels incentius que provenen de la cultura mediàtica, política i també dels interessos comercials, que a vegades xoquen frontalment amb els ODS, però tenen una influència molt gran en l’imaginari de l’alumnat.

Un altre gran repte és el que planteja l’ús d’eines digitals i d’entorns virtuals. Si bé aquests són molt importants per desenvolupar iniciatives ODS i per connectar allò local amb allò llunyà i global, és una aposta difícil encaminar la digitalització dels centres i de l’aprenentatge cap a una visió sostenible. Cal, doncs, no tractar la digitalització com a un imperatiu vinculat al paradigma tecnològic de creixement sense límit i fer-ho sota el paraigües dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. 


Per jugar i llegir