Un model flexible d’educació híbrida als ensenyaments d’adults

 

EMISSIÓ DIJOUS 18 DE MARÇ A LES 18:00

 

 

Conceptes clau:


EDUCACIÓ HÍBRIDA – SUPORTS DIGITALS – SEMIPRESENCIALITAT 


El CFA de Sant Boi fa temps que ha anat implantant modalitats d’ensenyament semipresencial. El seu director, Toni Pérez Lasierra, explica en quins estudis ho han realitzat, com s’han organitzat, quina ha estat la resposta de l’alumnat i els avantatges i inconvenients de la incorporació de recursos d’educació híbrida.


REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS

Els centres de formació d’adults són un cas molt específic en el panorama educatiu català. La no obligatorietat dels seus ensenyaments i la necessitat per part de l’alumnat de conciliar els aprenentatges amb tasques laborals i familiars fan que la semipresencialitat i els recursos d’educació híbrida hagin estat una opció explorada des de fa uns anys per aquests centres. 

La varietat d’ensenyaments que ofereixen fa que s’hagin de plantejar diferents estratègies a l’hora d’abordar les modalitats híbrides. El COMPETIC ofereix la possibilitat de poder-se adaptar completament a un context de no presencialitat o de semipresencialitat, fet que afavoreix el desenvolupament de les competències digitals pròpies d’aquests estudis.

Les característiques d’altres estudis i la varietat en la tipologia de l’alumnat fa que en altres cursos s’opti per una hibridació puntual complementada amb un acompanyament més intens de l’alumnat. Aquest és el cas dels estudis de GES, on una part de l’alumnat prové del fracàs escolar i a vegades presenta falta d’hàbits i una baixa autoestima, motius que dificulten que prengui el protagonisme del seu aprenentatge i que pugui ser autònom en un context no presencial. La motivació d’aquest alumnat amb metodologies atractives és una pedra angular del seu èxit acadèmic. L’aprenentatge actiu, doncs, i l’acompanyament han de caracteritzar les activitats que es puguin desenvolupar en línia. 

En els estudis d’idiomes, les possibilitats d’utilitzar suports digitals són molt grans, però la tipologia d’alumnat i els interessos que aquest té per aprendre una llengua poden marcar la implantació d’una o altra modalitat. En el cas dels cursos d’iniciació o de l’alumnat que realitza aquest aprenentatge per plaer o enriquiment personal, serà molt important la interacció social, per tant, no és tan convenient concebre-hi activitats en línia.

Finalment afegir que, en el context dels centres de formació d’adults, s’han tingut molt en compte les possibilitats d’accés a la informació i a la comunicació amb dispositius digitals, degut a que en molts casos l’alumnat no disposa del recursos materials necessaris o a causa de mancances en competència digital. Així els centres han hagut d’adaptar tant continguts com canals de comunicació als dispositius mòbils, posar a disposició de l’alumnat espais de treball autònom amb ordinadors i accés a internet o crear orientacions i píndoles d’ajuda per disposar de les habilitats digitals bàsiques necessàries per afrontar els estudis.


Metodologia

Els canvis metodològics i en l’organització que es puguin prendre han de tenir com a objectius:

  • Millorar conciliació amb la vida personal de l’aprenent adult.
  • Potenciar l’autonomia de l’alumnat.
  • Impulsar l’ús de les competències digitals en el procés d’aprenentatge
  • Assegurar l’accés a la informació i a la comunicació de tot l’alumnat.

També cal tenir en compte:

– Emprar metodologies de caràcter competencial i contextualitzar l’aprenentatge.

– Fer activitats que vagin potenciant l’autonomia de l’alumnat: que progressivament siguin menys guiades, que donin peu a l’alumnat a prendre decisions…

– Utilitzar recursos de classe invertida o establir canvis de rol.

– Introduir alguna activitat col·laborativa.

– Articular l’aprenentatge a través de microprojectes, càpsules d’aprenentatge, eixos temàtics, reptes, resolució de problemàtiques contextualitzades.

– Realitzar activitats dinàmiques i d’interacció en les sessions presencials.

– Oferir recursos variats que emprin diferents llenguatges (visuals, sonors, audiovisuals, textuals o combinats).

– Fer una gestió integral i unificada de l’entorn virtual d’aprenentatge tant pel que fa a l’estètica com a l’organització.

– Calibrar la gestió del temps i la claredat en les instruccions ofertes a l’alumnat.

– Utilitzar eines digitals productives (wikis, blocs, disseny d’esquemes visuals…).

– Disposar de tutorials o de píndoles d’ajuda per habituar-se al treball en un entorn virtual i per desenvolupar competències digitals bàsiques.

– Disposar d’hores de consulta i d’acompanyament per part del professorat.

– Disposar d’un espai de treball autònom al centre.

– Establir una normativa d’ús d’espais i d’entorns virtuals.


Recursos

Per orientar-se: Orientacions per a la personalització de l’entorn virtual d’aprenentatge en diferents escenaris educatius. Indicacions per a escenaris presencials, híbrids i en línia (xtec)

Per autoformar-se: Entorns virtuals d’aprenentatge: Fòrums, videotutorials i formació

Per reflexionar: Com hauria de ser una educació mixta presencial i en línia a les escoles? (UOC, 2020)

Per tenir en compte: Què sabem sobre l’efectivitat de les tecnologies digitals en l’educació? (Fundació Jaume Bofill; Ivàlua, 2020)

Anàlisi de la implementació: Hybrid school schedules: more flexibility, big logistical challenges. (Education Week, juny 2020)

Anàlisi internacional: Education reimagined: the future of learning (remote to hybrid learning) (Microsoft, Unesco, DeepLearning, 2020).

La visió de les corporacions informàtiques: Resilience and transformation for the future of learning (Microsoft, 2020).

Per entendre les transformacions: Putting down roots: establishing e-learning opportunities in informal adult education (EPALE)

Per saber com dissenyar l’estratègia de comunicació: A social media strategy for adult education organisations (EPALE)


Pros i contres

L’alumnat adult sol considerar molt la probabilitat de poder continuar la seva formació degut a diferents circumstàncies d’horari, ritmes d’aprenentatge o obligacions familiars, per tant cal tenir en compte les demandes de l’alumnat a l’hora de dissenyar els programes híbrids. 

Com ja s’ha assenyalat, afrontar aprenentatges no presencials pot ser un gran repte per a una part de l’alumnat, i cal oferir-li acompanyament i recursos, per evitar la desmotivació i l’abandonament. Si es realitzen aquest suports i les seqüències didàctiques es desenvolupen de forma contextualitzada amb metodologies actives, l’alumnat pot recuperar l’autoconfiança.

Afrontar la fractura digital és un dels grans desafiaments dels CFA, fet que s’ha de tenir en compte tant a l’hora d’oferir recursos com en el moment d’organitzar les activitats i els materials. Altrament és difícil que una part de l’alumnat pugui desenvolupar els estudis en igualtat de condicions.

Finalment destacar que la implantació de modalitats híbrides fa que l’alumnat millori en l’aprenentatge de les competències digitals. Aquestes competències li seran necessàries en l’entorn laboral on s’acabi inserint i seran també importants per realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal.


Per llegir


FES APORTACIONS D’ARTICLES, LLIBRES O D’ALTRES RECURSOS RELACIONATS AMB EL TEMA.