Recerca de nous models organitzatius, metodològics i de treball en xarxa. Projecte Pilot d’Educació Híbrida

 

Conceptes clau:


APRENENTATGE HÍBRID – TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA – TREBALL AMB L’ENTORN – MODEL ORGANITZATIU


L’Institut Pla Marcell de Cardedeu és un centre referent del Laboratori de Transformació Educativa. Ara formarà part dels centres que conformen el Pla Pilot d’Educació Híbrida, que impulsa la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital des del Laboratori de Transformació Educativa. Els objectius d’aquest pla pilot són:

1. Promoure l’educació híbrida a través de l’impuls d’estratègies organitzatives, metodològiques i relacionals singulars dels centres educatius des d’una perspectiva competencial i inclusiva de l’educació.
2. Generar coneixement al voltant dels processos d’ensenyament i aprenentatge en entorns d’educació híbrida, fonamentats en evidències contrastades.
3. Impulsar l’educació digital amb la identificació, acompanyament, reconeixement i difusió d’experiències reeixides de centres avançats.
4. Afavorir la transformació educativa dels centres a través de l’impuls de l’autonomia dels centres i la implicació de la comunitat escolar i de tots els agents educatius de la zona.


REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS

L’aprenentatge híbrid és la traducció més acceptada del Blended Learning, un enfocament d’aprenentatge actiu centrat en l’alumnat que combina presencialitat i aprenentatge en línia. Integra generalment dues o més tecnologies, com els entorns virtuals d’aprenentatge o les plataformes de comunicació i col·laboració en línia. Té com a objectiu aprofitar les sinergies entre els diferents formats amb la finalitat d’afavorir els aprenentatges i de desenvolupar les competències digitals.

Aquesta metodologia va més enllà de combinar l’espai físic i l’espai virtual: és un procés d’aprenentatge que integra entorns d’aprenentatge, que desenvolupa l’ús de múltiples llenguatges, que amplia l’espai físic de l’aula per aproximar-lo a l’entorn i que potencia la interacció entre agents de la comunitat educativa. En aquests sentit, el concepte de centre educatiu com “organització d’aprenentatge” (Bolívar, 2000; Senge, 1998) és un marc de referència que pot ajudar a gestionar la transformació cap a l’educació híbrida.

L’experiència adquirida durant el temps de confinament i la nova realitat ofereix una oportunitat sense precedents per explorar les possibilitats de l’aprenentatge híbrid. La complexitat del procés d’aprenentatge no permet afirmar si el model és particularment beneficiós, però la revisió documental indica que una educació híbrida ben planificada pot donar resultats positius, mentre que una estratègia únicament presencial o únicament en línia pot presentar carències.

Metodologia

El disseny de l’aprenentatge amb metodologia híbrida ha de tenir en compte tant la dotació tecnològica disponible com les competències digitals, la inclusió i la gestió dels recursos i els espais d’aprenentatge. La planificació de les seqüències didàctiques ha de ser molt acurada, ha de definir bé els objectius d’aprenentatge i ha de ser molt flexible respecte a la gestió del temps, l’organització del currículum i els recursos. Una part dels recursos se solen oferir en format digital i moltes activitats es desenvolupen en línia. D’altres activitats es porten a terme presencialment amb interaccions amb l’entorn virtual per desenvolupar accions col·laboratives, mantenir relació amb agents de l’entorn o fer ús d’eines digitals. L’educació híbrida sol incorporar metodologies actives centrades en l’alumnat, com els centres d’interès, els projectes de treball o la classe invertida, entre d’altres.


Per trobar recursos: Aprenentatge híbrid. 

Per aplicar: Ambientes híbridos de aprendizaje: elementos para su diseño e implementación

Per saber què diuen les directives internacionals:. Blended learning in school education.

Per saber què diu la recerca: Què sabem sobre l’efectivitat de les tecnologies digitals en educació?

Per saber què diu la recerca: Virtual schools and colleges providing alternatives for successful learning. 


Pros i contres

L’aprenentatge híbrid pot afavorir la motivació de l’alumnat perquè potencia el control del seu propi aprenentatge, del seu ritme i del seu temps. Cal, però, una gestió progressiva per part dels docents perquè l’alumnat adquireixi aquesta autonomia. S’ha de definir molt bé els temps presenciales, els temps virtuals sincrònics més pautats i el treball autònom. En un context híbrid el temps a l’aula és molt significatiu, i sol ser un temps de treball actiu i de relació entre l’alumnat i amb el professorat. S’aconsella que les activitats en línia no se centrin només en exercicis o adquisició de coneixement mitjançant tutorials o videoconferències, han de desenvolupar-se també de forma contextualitzada en relació a les propostes presencials. Finalment, disposar dels recursos i activitats en línia minimitza pèrdues d’aprenentatge en cas de no assistència o de factors externs que modifiquin l’organització escolar, perquè facilita la flexibilització de l’espai i del temps.

Per una altra banda, l’aprenentatge híbrid és un repte de gran envergadura en les etapes inicials de l’aprenentatge. En les primeres etapes l’alumnat necessita un acompanyament, interacció social i aprenentatge tàctil que no poden replicar-se en línia. És un repte l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, que necessita suports digitals adaptats i acompanyament per adaptar-se i transitar de l’entorn presencial al virtual. En qualsevol circumstàncies cal assegurar l’accés als dispositius i als espais digitals de forma equitativa perquè aquest modalitat sigui efectiva.


Per llegir