De quina manera replantegem el treball globalitzat?

 

Conceptes clau:


TREBALL GLOBALITZAT – ABSENTISME – PRIOTIZACIÓ DE CONTINGUTS – IMPLICACIÓ DEL PROFESSORAT


Des de l’Institut escola Portal de Batea, Jordi Pedrola ens explica la bona experiència de les activitats globalitzades dissenyades en període de confinament, i com aquest curs han fet noves propostes prioritzant punts concrets del currículum per poder donar-se a distància en cas d’un nou confinament. Josep Vilaró de l’Institut escola Baldomer Solà de Badalona, explica com han readaptat el treball globalitzat presencial limitant espais, interacció de l’alumnat i dels docents. També parlen de les pèrdues des del punt de vista de l’aprenentatge que la situació els suposa. Expliquen les evidències del treball globalitzat per mitigar l’absentisme i com totes les situacions viscudes han enfortit la tasca del professorat i la connexió del centre amb les famílies. Finalment exposen les eines digital que han seguit utilitzant sobretot per comunicar-se amb les famílies.


REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS

Molts centres catalans estan adoptant propostes d’aprenentatge globalitzat com a alternativa a l’organització curricular per disciplines. L’experiència de l’aprenentatge en línia durant el confinament ha xocat de ple amb un currículum atomitzat que es veia difícil de gestionar i d’assumir, fet que ha ajudat a molts centres a tirar endavant propostes globalitzades. 

La perspectiva globalitzada parteix de la idea que la fragmentació del coneixement és reduccionista i dificulta un aprenentatge contextualitzat. Quan l’aprenentatge es porta a terme a partir de problemàtiques, situacions, interessos o experiències es fa necessària la integració de coneixements. La globalització però, no és una idea nova en el món de l’educació. Les propostes metodològiques globalitzades ja són formulades pels grans pedagogs d’inici de segle XX (Decroly, Kilpatrick, Dewey, Freinet). També s’han portat a terme temptatives de currículum integrat articulat per grans temes, problemes o focus d’interès (Stenhaus, Bruner, Hargreaves).


Metodologies

L’aprenentatge globalitzat pot articular-se a partir de diferents metodologies com els centres d’interès o totes les metodologies indagatives: l’aprenentatge basat en problemes, l’aprenentatge per descobriment o, entre les més freqüents com s’assenyala en el webinar, el treball per projectes. Per saber-ne més, sobre el treball per projectes i les evidències del seu ús, consulteu:


 Recursos per portar a terme l’ABP: Treball per projectes. Xarxa de competències bàsiques.

Per anar ben encaminats: Marc per a l’Aprenentatge Basat en Projectes d’alta qualitat.

 Per saber què diu la recerca: Millora l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant el treball per projectes?


Pros i contres

Centrant-nos en el treball per projectes s’assenyala que aquest evita l’acumulació i sobrecàrrega d’informació, afavoreix l’aprenentatge significatiu, l’adquisició de competències i d’habilitats com la presa de decisions, la planificació o el treball en equip. ATENCIÓ: Però si les propostes dissenyades són molt tancades i no s’aproximen a interessos i realitats de l’alumnat, no s’incentiva ni l’interès ni la satisfacció, fet que no afavoreix l’aprenentatge o la cura envers l’absentisme. No es tenen dades sobre l’eficàcia i el desenvolupament d’habilitats com el pensament crític o la creativitat, ja que depèn molt de la tipologia dels projectes i dels seus objectius d’aprenentatge. Normalment els projectes permeten un aprenentatge en l’àmbit lingüístic molt actiu que contribueix a l’adquisició d’aquestes competències. És molt important el guiatge del professorat i la capacitat per reconduir i afavorir els aprenentatges, durant el projecte, per així evitar la dispersió i poder atendre les necessitats de tot l’alumnat. 

Finalment, cal distingir entre el fet de desenvolupar projectes a l’aula com a una metodologia puntual o organitzar tot l’aprenentatge a través de la Perspectiva educativa de projectes de treball, la qual requereix una reflexió i aposta de transformació educativa de base del centre. En tots dos casos però, abans de desenvolupar projectes, cal tenir clar perquè es realitza i quines necessitats educatives ens porten a prendre aquesta decisió.


Per llegir

  • ‘Las pedagogías del conocimiento integrado. Los proyectos de trabajo’, dins Carbonell, Sebarroja, J. (2016), Pedagogías del sigle XXI. Barcelona: Octaedro.
  • Zabala, A. (1999), Enfoque globalitzado y pensamiento complejo. Barcelona: Graó.