Falsedatz e desmezura
El text: “Falsedatz e desmezura”
|
|
Pèire Cardenal, 1205? – 1272?.
[Tirat de: Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, Ariel, 1984.]
El text llegit
Comentari sobre el text
El poema consta de cinc coblas, de 12 versos (de diferent nombre de síl·labes) cadascuna, més dues tornadas. La rima és consonant. Es tracta d’un sirventès de contingut polític. Al llarg del poema l’autor utilitza amb freqüència la contraposició de conceptes oposats: falsedat i desmesura contra veritat i rectitud, deslleialtat contra lleialtat, etc. D’aquesta forma, desenvolupa una crítica directa contra el clergat corrupte, per una banda, i els invasors francesos, a qui acusa de “borratxos” per l’altra. De forma satírica, afirma que són aquests aspectes malignes els que acaben triomfant, mentre que els comportaments virtuosos, encarnats en el seu protector, el comte Raimon VI de Tolosa, tenen les de perdre… Finalment, contraposa els defectes del món material (primera tornada) amb la salvació, que només es pot obtenir per obra de Déu i intercessió de la Verge Maria.
Pèire Cardenal: l’autor
Pèire Cardenal (Lo Puèi de Velai,1180 aprox. – Montpelher, 1278 aprox.) va ser un trobador, poeta i músic occità. Procedent de família noble, va abandonar el clergat i va passar a ser conseller i servidor del comte de Tolosa Raimon VI i del seu fill Raimon VII. També és apreciat pel rei Jaume I d’Aragó, el Conqueridor. Quan el comtat de Tolosa va caure en poder dels reis de França, va marxar a Montpelher, ciutat on va morir a una edat propera als 100 anys.
Es conserven 96 dels seus poemes (tres d’ells amb música), la majoria sirventesos, on realitza una sàtira crítica amb el clergat corrupte, els invasors francesos i la immoralitat dels rics. No conrea, però, l’amor cortès, que considera una de les causes de la decadència moral del seu temps. Per tot plegat, se’l considera una veu propera al catarisme, combatut i eradicat en la croada que ell va viure, i defensor de la civilització i la cultura occitanes. Tanmateix, no abraça la fe dels “bonshomes”: es manté catòlic i profundament religiós.
Molts d’aquests aspectes els coneixem gràcies a la “Vida”, biografia de Pèire Cardenal escrita per Miquel de la Tor, cap al 1300.
Aquesta enllaç porta a una pàgina web (en occità i francès) dedicada exclusivament a Pèire Cardenal, on es poden consultar la totalitat dels seus poemes.
Com a exemple de poema musicat, podem escoltar i veure el següent vídeo, on s’interpreta un dels sirventesos de Pèire Cardenal:
Lo Puèi de Velai
Lo Puèi de Velai (Le Puy-en-Velay, en francès) és una bella ciutat d’Auvèrnha, capital del departament francès de Naut Lèir (Haute-Loire, en francès). A l’Edat Mitjana va ser un important centre religiós i de pelegrinatge: aquí comença un dels quatre camins clàssics de Sant Jaume cap a Compostel·la, la Via Podensis.
Alguns dels seus monuments (així com el mateix Camí de Sant Jaume) han estat declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco: es tracta de la catedral i de l’Hôtel-Dieu.
– La catedral de Notre Dame du Puy s`aixeca al centre de la ciutat vella, al capdamunt d’una gran escalinata. Presenta diversitat d’estils, amb predomini del romànic. Hi destaca la façana policroma, l’interior, amb pintures al fresc, i el claustre.
– L’Hôtel-Dieu va se fundat al s. XII per acollir pelegrins i malalts. Avui és un centre museístic i d’exposicions.
– La capella de Sant Miquèu d’Agulha és una de les icones de la ciutat. Situada dalt d’un pitó volcànic de 85 m d’alçada i gairebé inaccessible, la capella és una obra mestra de l’art romànic. L’accés es realitza per una escala de 268 graons, tallada a la roca.
-L’estàtua monumental de la Mare de Déu de França, de més de 20 m d’alçada, s’aixeca en el punt més alt de la ciutat, la Roca Corneille. Va ser fosa amb el bronze dels canons gaunyats a l’exèrcit rus durant la guerra de Crimea, al s. XIX.
La ciutat és un reputat centre d’artesania, on destaquen les obres realitzades amb puntes de coixí. I també són famosos productes gastronòmics locals com les llenties, el formatge, la cervesa o el licor de berbena.
