Flamenca
El text: “Flamenca”
Bons e breus fon aquest comjatz,
Dreg a Borbon s’en es tornatz,
De sa cort far a pessamen
Car faire la vol ricamen,
Que ja sol non sia parlat
D’aiso qu’a l’autra fon donat.
Messages mand’al rei de Franza,
E pregal fort queil fassa onranza
Ques a sa cort venga dese
E la reïna i ame[ne];
E sil plazia ques anes
Dreg per Nemurs et amenes
Flamencha, bon grat l’en sabria,
Per tos temps gazanat l’auria.
En tot Peitau ni en Beiriu
Non ha baro cui non enviu
Messages, lettras e sagelz,
Neis en la marcha de Bordelz
Ni de Baiona ni de Blaia
Non fos pros hom de letras non aia.
Tut son mandat, tut i venran
Que ja per re non remanran.
Entretan fai ben adobar
La vila et encortinar
De luncals e de bels tapitz,
De bels palis e de bels samitz.Aurs et argens, deneirs e drap,
Copas e cullier et enap,
E totas res c’om pot menar
Vol sia dat sens demandar
A cels que penre deinharan.
Aici con li borz es es tan
Fai cascuns adobar las ruas;
Austardas e signes e gruas,
Perdizes, anetz e capos,
Aucas, gallinas e paons
Conilz, lebres, cabrols e cers,
Senglars et orses granz e fers
I ac tan que ja plus non calgra;
Noil’autra carn ja mens non valgra.Ben a fag los ostals garnir
Que per re no i posca fallir
Legumis, civada ni cera;
De tot aizo non quis espera
Per ren queil n’avengues sorsebre.
Espic, encens, canela e pebre,
Girofle, macis, citoar
I ac aitan fag apportar
Ques en cascun dels antrefores,
En aici com s’esten les bores,
Ne fes cremar un plen pairol;
Quant [hom] i passa tan bon ol
Que res non a Monpeslier,
Lai on baton l’especier
Entorn calendor las pimentas.
cens pareils de vestimentas
Totas de porpras, aur batut,
E mil lanzas e mil escut,
Mil espazas e mil ausberc
Estan tut pres en un alberc,
E mil destreir tut sojornat.
Tot aiso vol sia donat
Als cavalliers c’armas penran
D’En Archimbaut, quan si volran.(versos 357-420)
L’endeman fo la sanz Joans,
Una festa rica e grans,
Es anc per el non s’amermet.
L’evesque de Clarmont chantet
Aquel jorn la messa major,
Sermo fes de nostre Senor
Comen sant Joan tan amet
Que plus que prophetal clamet.(versos 467-474)
El text llegit
Comentari sobre el text
Els versos seleccionats formen part de la part inicial de la novel·la; el comte Gui de Namur ha rebut diverses propostes per part d’alguns nobles, inclòs el rei, amb la finalitat de casar la seva filla, Flamenca. Després de consultar-ho amb persones de confiança i també amb la seva esposa i filla, decideix de casar-la amb Archimbaud de Borbó, amb qui feia temps que desitjava d’establir una aliança. Després que la cort s’hagi reunit a Namur i les noces s’hi hagin celebrat enmig de grans celebracions, que duren més de 8 dies, el nuvi se’n torna a casa seva per tal de preparar una celebració que sigui fins i tot més espectacular que la que ha tingut lloc a la vila familiar de Flamenca. El fragment seleccionat explica els preparatius d’aquesta segona festa, ara a la vila de Borbó. Cal tenir en compte que en aquesta part de la novel·la les relacions entre Flamenca i el seu marit són excel·lents, atès que encara no s’ha manifestat la gelosia d’Archimbaud, l’element que trasbalsarà les seves vides. Pel que fa a l’estil del fragment, atès que l’objectiu del fragment és descriure els preparatius de la festa, no ha d’estranyar la presència de diverses enumeracions (topònims dels llocs on Archimbaud va enviar missatgers per anunciar-los l’esdeveniment i convidar-los-hi, diferents tipus d’animals que s’utilitzaran en els àpats de la cort, armes diverses que es donaran als cavallers que participin en les activitats, etc) i exageracions que tenen com a finalitat demostrar la generositat de l’amfitrió envers els convidats. Els temps verbals utilitzats són en passat (de fet, només s’utilitza el present en els diàlegs, i en el fragment seleccionat no n’hi ha cap).
Cort d’Archimbaud de Borbon
L’autoria de l’obra
No es pot redactar una biografia de l’autor de Flamenca perquè se’n desconeix la identitat, es tracta d’un text anònim; a les cobertes de diferents edicions de la novel·la observem com no hi ha indicat cap nom d’autor.
Per bé que Flamenca és una novel·la anònima, segons Anton M. Espadaler “l’autor no pot ser […] un simple joglar , ni, com també s’ha repetit, un conventual, sinó algú amb formació específica, de ben segur un clergue, tal vegada un canonge com Peire d’Alvernha, com Peire Roger, com Gui d’Ussel” (dins del “Pròleg” a Flamenca.- Barcelona: Edicions de la UB, 2015).- pàg. 23).
