“Alba d’Occitània”, de Joan Bodon (2n ESO)

Alba d’Occitània

El text: “Alba d’Occitània”

La nuèch e la plueja e lo gèl,
Pas una estèla dins lo cèl…
Quora tornarà l’alba?
Encara canta pas l’aucèl…
Quora tornarà l’alba?

Una nuèch longa sens amor,
lo rosal plora sus la flor…
Quora tornarà l’alba?
S’entrevesiam una lusor…
Quora tornarà l’alba?

Aquela nuèch s’acaba pas,
de cada part i a lo bartàs…
Quora tornarà l’alba?
La gòira demòra sul pas…
Quora tornarà l’alba?

Nuèch de cadenas e d’estòc
per ne riblar la lenga d’Òc…
Quora tornarà l’alba?
Mas cada mot geta son fuòc:
Quora tornarà l’alba?

El text llegit

Comentari sobre el text

El poema de Joan Bodon s’estructura en 4 estrofes de cinc versos cadascuna. Pel que fa a la rima és consonant a tot el poema i alterna rima masculina i femenina. Totes les estrofes segueixen el mateix patró: a a b a b.

Pel que fa al contingut, podríem dir que és un plany per l’eternitat de la nit i el desig que acabi i arribi l’alba. Presenta la nit com a reflex de tot allò negatiu (fred, pluja, gel…), mentre que l’alba seria com el final del sofriment provocat per la nit. Quan arribem a la darrera estrofa se’ns revela el veritable tema del poema i ja podem relacionar la nit amb l’època que viu la “lenga d’Òc”, relegada a usos gairebé marginals en la societat francesa. L’enyorada alba seria com l’arribada d’un temps millor per a la llengua occitana, i per això durant tot el poema es pregunta contínunuament “quora tornarà l’alba?”. És aquest un dels temes predominants en l’obra de l’autor: els problemes que viu l’occità en la societat i l’esperança que s’hi pugui integrar amb normalitat..
 

Joan Bodon: l’autor

Joan Bodon és probablement un dels autors occitans més coneguts del segle XX. Va néixer el 1920 dins una familía modesta a Crespinh. Com a curiositat cal destacar que la seva mare fou parenta llunyana de l’escriptor francès d’origen occità Honoré de Balzac. Va estudiar al seu poble i a Naucèla. L’any 1941 esdevingué professor i va fer classes a Castanet. Durant l’ocupació alemanya de França fou deportat per a treballar en el STO (Servei de Treball Obligatori) a Breslau (Polònia). L’any 1945 va tornar i va continuar sent professor. El 1946 es va casar amb la professora Camilha Vidal. El 1968 emigrà a Algèria. Va morir el 1975 a l’edat de 54 anys.

Va escriure novel·les en prosa, contes i també poemes, sovint adaptats en cançó. La seva obra va fer girar l’estètica i l’ètica de la literatura occitana cap a una modernitat de l’escriptura. Posa en escena el destí, sovint tràgic, de la civilització occitana i dels homes, barrejant-hi la seva. La universalitat dels seus temes s’amaga dins una minuciosa descripció de la civilització occitana. En general tracta els problemes de l’occità que vol integrar-se a la civilització moderna sense renegar la seva identitat.
 

Proposta didàctica