Cançon de la crosada albigesa
El text: “Cançon de la crosada albigesa”
El manuscrit núm. 25425 del fons francès de la Bibliothèque Nationale de París conté la còpia completa de la Cançon de la crosada albigesa (o càtars). Al llarg de 9.582 versos alexandrins, aquest text ens reporta els esdeveniments de la croada que assolà els senyorius occitans arran de la butlla en què el papa Innocenci III clamava per la fi de l’heretgia càtara (o albigesa), entre 1204 i 1219. La croada encara s’estendrà fins al 1244, amb la derrota definitiva d’Occitània i l’extensió cap a la Mediterrània del regne de França.
La Cançon de la crosada albigesa és una obra molt interessant en el context de les lletres romàniques medievals, per qüestions de mena literària, així com també per la seva significació històrica.
La Cançon de la crosada albigesa té dos autors. Un de conegut, Guilhèm de Tudela, autor de la primera part, que consta dels 2.772 primers versos, distribuïts en 131 laisses (o cobles) d’alexandrins. Aquestes laisses tenen un nombre de versos variable, tot i que no són gaire extenses (d’una mitjana d’una vintena de versos).
Un altre autor, anònim, és el responsable de la segona part. Aquesta, consta de 6.810 versos, distribuïts en 83 laisses (de la 132-214), que són, per tant, molt més extenses que les de Tudela.
Cançon de la crosada albigesa |
|
![Guillaume_de_Tudèle_et_continuateur_[...]_btv1b60006868](http://projectes.xtec.cat/occita/wp-content/uploads/usu1295/2017/05/Guillaume_de_Tudèle_et_continuateur_..._btv1b60006868.jpeg)
Guilhèm de Tudela fou mestre en Teologia i arribà a ser canonge. Com ell mateix ens diu, degué ser un expert en geomància o l’art d’endevinar el futur a partir de l’observació de la terra. De fet, això li permeté eludir les penalitats de la croada i estar-se sa i estalvi en una plaça que era partidària dels francesos. Degué tenir, per tant, una educació força completa per al que era comú en l’època. En veure les característiques del seu estil i les referències literàries que hi ha en la seva part, es pot comprovar que devia conèixer força bé la literatura de l’època; tot i que no arriba en absolut a l’alçada dels trobadors clàssics, aquells als quals la croada mateixa arrabassà el medi físic en què podien compondre.
L’autor anònim realitza una obra d’una qualitat poètica segura i sempre d’una gran puresa lingüística. Tot i que catòlic, a poc a poc es manifesta força anticlerical. És totalment en contra de la croada i defensa els valors de Prètz, Paratge i Convivència, valors de la societat occitana medieval. Conta amb enginy els episodis entre 1213 i 1218: Batalla de Muret, Concili del Laterà, setge i presa de Bèucaire, revolta de Tolosa de Llenguadoc i Batalla de Baziege. És especialment important perquè una altra de les obres cabdals per entendre aquest període, la Historia Albigensis de Pere de Vaux-de-Cernay es fa més esquemàtica.
Comentari sobre el text
Guilhèm de Tudela: un dels autors
 |
 |
Miniatura del manuscrit de Guilhem de Tudela on,
|
(fl. 1199-1214) Fou un clergue i trobador navarrès en occità del segle XIII. Va escriure, entre el 1210 i el 1213, la primera part de la Cançon de la crosada albigesa, de la qual en
fou testimoni presencial. Sabem molt poc de la seva vida, i el que sabem ens ho explica ell mateix, nomenant i presentant-se en el pròleg i en la cobla (laisse) núm. 9 del manuscrit núm. 25425 dels fons francesos de la Biblioteca Nacional de París.
Va créixer a Tudela, al Regne de Navarra. Es diu a si mateix maestre i clerc, la qual cosa vol dir que havia obtingut el títol acadèmic de Màster i que havia pres les ordres menors. En el poema especifica que va estudiar geomància.
Cap a 1199, va residir a Montalban durant onze anys. Afirma que el seu coneixement del futur gràcies a la geomància el va motivar a moure’s l’any 1210 a Borniquèl, que acabava de ser cedit a Baudoïn de Tolosa, germà de Ramon VI de Tolosa. D’aquesta manera va poder entrar al servei de Baudoïn. Es va convertir en un canonge a Sent Antonin (que, en el curs de la croada albigesa, Simon IV de Montfòrt acabava de capturar i donar a Baudoïn). Allà va ser on Guilhèm va començar a escriure la “Cançon de la crosada albigesa”. Segons ell mateix, va començar a 1210, encara que actualment es pensa que es va escriure en la seva totalitat en 1213.
El nostre coneixement de la vida de Guilhèm acaba al 1213 o 1214. Una data important referent a això és el dia de la captura (el 17 de febrer de 1214) i subsegüent execució de Baudoïn, a mans del seu germà Ramon VI. El poema parla de Baudoïn encara viu. A més, aquest acaba abans de la batalla de Muret, el 12 setembre 1213: la participació de Baudoïn en el bàndol guanyador d’aquesta batalla, en la qual Ramon VI va perdre Tolosa i el seu senyor feudal, Pere II d’Aragó, va ser mort, va ser l’excusa de la seva execució com a traïdor. Si Guilhèm va sobreviure aquests esdeveniments, no va deixar constància per escrit.
