Vespèr a la luna dels fraisses
El text: “Vespèr a la luna dels fraisses”
Faula
Lo grilh, sa cançon es caitiva,
dins lo vent e dins l‘èrba sorna.
per delai lo japar dels gosses,
d‘un palais de cendre e d‘esclam.Son arma es pas qu‘una altra vida
que s‘arrasa ont lo ser l‘oblida,
una transparéncia qu‘estiva
dins l‘eterna Fragilitat.
Tanben tot mirant la darrièra
estela que l‘atrai amont
vei lusir l‘estona de Dieu,e mila estius formar lor grapa
de passat e d‘avenidor,
dins lo temps que morís sa canta.
Renat Nelli (1962). Vespèr e la luna dels fraisses.
[Tirat de: Christian Nique (dir.), Petite anthologie des littératures occitane et catalane, CRDP Académie de Montpellier, 2006.]
El text llegit
Comentari sobre el text
És un poema sota el títol Faula, on el personatge és un grill, per tant, s’adequa al conegut terme Faula, on els personatges són animals. Poema format per quatre estrofes, les dues primeres de quatre versos i les dues últimes de tres versos. Versos octosíl·labs.
Renat Nelli: l’autor
Renat Nelli o René Nelli (Carcassona, 20 de febrer de 1906 – 11 de març de 1982) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor occità, que es féu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana i particularment del catarisme.
Durant la França de Vichy col·laborà amb la Resistència i el 1945 fou un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels “Cahiers du Sud”, dedicat a Le génie d’oc et l’homme méditerranéen (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Paul Valéry— i tasca crítica (Fragment d’un métaphysique d’oc).
Paral·lelament, va investigar i va escriure nombroses obres i estudis sobre heretgies de l’Edat mitjana al Miègjorn i sobre el catarisme, contrastant literatura especulativa i sensacionalista escrita fins al moment que perjudicava els estudis rigorosos sobre aquest aspecte social i històric. Com per a Fernand Niel o d’altres investigadors sobre aquesta temàtica, va ser fonamental la seva relació amb Déodat Roché.
També va fundar, l’any 1981, el Centre national d’études cathares, renomenat més tard com a Centre d’études cathares-René Nelli.
Els seus reculls poètics són d’escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels trobadors. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre.
En occità
- Entre l’espèr e l’abséncia (1942)
- Arma de vertat (1952)
- Vespèr e la luna dels fraisses (1962)
- Beatrís de Planissòlas (1972) (teatre)
- Istòri secrèto dóu Lengadò (1978)
En francès
- Le Languedoc et le Comté de Foix, le Roussillon (1958)
- Écritures cathares. La Cène secrète : Le Livre des deux principes : Traité cathare : Le Rituel occitan : Le Rituel latin : textes précathares et cathares présentés, traduits et commentés avec une introduction sur les origines et l’esprit du catharisme (1959)
- L’érotique des troubadours, Toulouse (1963)
- Le Roman de Flamenca, un art d’aimer occitanien au XIIIe siècle (1966)
- Le musée du Catharisme (1966)
- Dictionnaire des hérésies et des mouvements hétérodoxes ou indépendants apparus dans le midi de la France depuis l’établissement du christianisme (1968).
- La vie quotidienne des Cathares du Languedoc au XIIIe siècle (1969)
- Des Cathares du Languedoc au XIIIe siècle (1969)
- Les Cathares (1972)
- La philosophie du catharisme (1975)
- Le Phénomène cathare – perspectives philosophiques et morales (1988)
- Les Grands arcanes de l’hermétisme occidental (1991)
 |
 |
 |
 |
 |
 |
