Estat ai en greu cossirier
El text: “Estat ai en greu cossirier”
|
|
[Versió d’Alfred Badia, dins Poesia trobadoresca. “Les millors obres de la literatura universal”, 14. Edicions 62 i “La Caixa”, Barcelona, maig de 1982.]
El text llegit
Comentari sobre el text
En aquesta composició, s’expressa obertament l’enyorança d’un amor que ja no es té, un abandonament amorós. La trobairitz es lamenta de la pèrdua del seu amant, de qui indica que l’ha traït, i expressa el seu desig de tenir-lo entre els seus braços (tener un ser en mos bratz nut).
El to del poema és passional i eròtic (Ben volria mon cavallier/tener un ser en mos bratz nut/qu’el s’en tengra per ereubut/sol qu’a lui fezes cosseillier). Ella se sent decidida i activa, així com també terriblement dolguda i entregada (ieu l’autrei mon cor e m’amor/ mon sen, mos huoills e ma vida).
Clarament, l’autora també mostra preferència per l’amant al marit (sapchatz, gran talen n’auria qu’ie·us tengues en luoc del marit). A més, tal com manifesta en els dos últims versos (ab so que m’aguessetz plevit/ de far tot so qu qu’ieu volria), aquest poema és l’expressió viva i sincera d’una dona que pren la iniciativa en les relacions amoroses i sexuals. Ella desitja que l’amant mostri penediment i li prometi que farà tot el que ella voldrà, és a dir, que hi estarà subordinat.
Estílisticament, és un poema de tres estrofes de versos octosíl·labs de rima creuada (abba) i consonant. Hi ha algunes figures retòriques (apòstrof: bels amics avinens e bos; preguntes retòriques: cora.us tenrai en mon poder?…). És una composició feta amb un llenguatge planer, entenedor; és a dir, un clar exemple de trobar leu.
Beatritz de Diá: l’autora
La Comtessa de Dia és una trobairitz occitana. Les trobairitz eren dones cultes que pertanyien a la noblesa i que escrivien composicions amoroses. Elles cantaven l’amor, l’amor cortès, el fin’amors (també era tema central en les cançons dels trobadors). Les trobairitz, però, parlaven més explícitament de l’amor carnal i dels seus desitjos que no pas ells. Es presentaven com a dones que jugaven un paper actiu en el terreny amorós, és a dir, que prenien la iniciativa amorosa i sexual. La Comtessa de Dia proclama l’amor adúlter, prohibit, tràgic i passional.
Se saben molt poques dades biogàfiques de la Comtessa de Dia (finals del segle XII-mitjan XIII). Tan sols ens n’ha arribat una brevíssima vida (‘biografia’) de tres línies:
La comtessa de Dia si fo moiller d’En Gilhem de Peiteu, bella domna e bona. Et enamoret se d’En Rambaut d’Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos
Una hipòtesi sosté que el seu nom era Beatriu i era filla d’Isoard II de Dia, una ciutat provençal situada a sobre del riu Droma. Es va casar amb Gilhem de Peiteu, comte de Viennois, i va tenir com a amant a qui dedicava les seves composicions a Raimbaut d’Aurenja. Una altra teoria és que es va casar amb Guillem de Poitiers, vassall d’Ermengarda de Narbonna. Finalment, hi ha una darrera hipòtesi que manté que originàriament la Comtessa de Dia és Isoarda, que visqué prop d’Aurenja i tingué com a amant el nebot nét de Raimbaut d’Aurenja, que tenia el mateix nom i morí el 1128. Sigui quin sigui qui fos en realitat, el que sí sabem és que va ser una dona culta, bona i bella. De les seves composicions, se’n conserven quatre, una de les quals és l’única composició duna trobairtiz amb música: Ab joi et ab joven m’apais, A chantar m’er de so q’ieu non volria (única obra amb melodia), Estat ai en greu cossirier i Fin joi me don’alegranssa.
Podeu trobar més informació a:
- Article sobre Beatriu de Dia a la Viquipèdia
- La condesa de Dia, la misteriosa trovadora medieval
- Entrada sobre Beatriu de Dia al blog Amb vetusta gonella
- Breve estudio en torno a la “Condesa de Dia”
- L’occitan, una lenga a la fin’amors. Situacion istorica e lingüistica de la lenga occitana en lo sègle XIII, de Jordi Ortiz
Gracias