Lei companhs de fin’amor, de François Ridel (Tatou)
El text: “Lei companhs de fin’amor”
Ò bravei gents d’aquesto barri,
siáu aquí per cantar la glòria
de lei qu’an fach la nòst’istòria,
de fin amor lei companhs.Cantarai de toteis aquelei
qu’an pausat dins nòsta memòria,
drudariá, trobar e paratge,
tresaur per nòsteis enfants.Ai! Perqué nos va fau cantar?
Perque v’an pas dich a l’escòla.
Ai! Perqué nos va fau cantar?
Perque a l’escòla va dián pas.Ara vau començar lo viatge
ambé lo Guilhen d’Aquitàni
que foguèt lo premier d’entre elei,
aquò fa mai de mil’ans.Jaufre Rudel venguèt fadòli
d’una princessa de Tripòli
e sens jamai veire sa fàcia,
per ela faguèt toei sei cants.De Ventadorn fau que n’en parli
e de Vidal e de Cerveri
que nos an mandat lo messatge
que jòi dura mai qu’un instant.De Peire Cardenal, ieu canti,
que nos a aprés lo coratge
de pas jamai faire silenci
quora governan lei mechants.N’avèm mai dins lo nòste carri,
de que cafir un diccionari,
drudariá, trobar e paratge,
tresaur per nòsteis enfants.
El text llegit
François Ridel “Tatou”: l’autor
François Ridel, conegut popularment com a Tatou, és el cantant i compositor principal de moltes de les cançons del grup de música marsellès Massilia sound system. Nascut el 1959 a París, va créixer a Ivry-sur-Seine, a la banlèga parisenca, i va instal·lar-se a Marsella l’any 1978, quan tenia divuit anys. Els seus pares eren d’origen normand. El seu pare, policia. La seva mare treballava als transports públics. Com que sovint estaven molt ocupats en les seves respectives feines, deixaven sovint el seu fill amb la conserge del seu bloc de pisos, Madame Courtès, que era originària de Caussencs (al Gers, Gascunya) i el marit de la qual era català. En François fins i tot passava els estius al Gers, i per tant va entrar en contacte amb un entorn que encara parlava occità en una edat matinera tot i viure a París. Justament, Madame Courtès anomenava François “Françon”, diminutiu en occità del seu nom. Una nena de la seva edat, Catherine, de la qual també s’ocupaven els Courtès, no aconseguia de pronunciar el diminutiu en qüestió i l’anomenava “Tatou”, que esdevindria un dels pseudònims més coneguts de la música i la cultura occitanes actuals.
Després d’arribar a Marsella (on Tatou creia que podria parlar immediatament occità amb tothom, cosa que no va ser així), va entrar ràpidament en contacte amb l’ambient musical local, i s’uniria progressivament amb amics amb els quals acabaria formant Massilia sound system. L’any 1985 es convertiria en un inseparable de René Mazzarino, marsellès de naixement però la família del qual era d’origen italià, que igualment havia entrat en contacte amb l’occità de jove, precisament a Gap, on la seva mare va arribar fugint dels bombardejos. Ridel (Tatou) i Mazzarino (conegut com a Papet J) són encara fins avui l’ànima de Massilia sound system. Aquest grup de Marsella reivindica no només una feina de recuperació cultural feta des de la base i des dels barris, sinó que proclama que els MC són els descendents dels trobadors i d’alguns dels seus gèneres. Ridel ha esdevingut una icona de la cultura occitana i ha aconseguit fer-la arribar -amb els seus companys de Massilia- més enllà dels límits de l’occitanisme. Fa uns quants anys que les seves composicions no només se senten a través dels enregistraments de Masssilia i el rap o els ritmes jamaicans, sinó que també han pres un aire acústic mitjançant la formació Moussu T e lei Jovents (és a dir: el senyor T, Tatou, i la colla de joves).
