Brotto Lopez
El text: “La Candèla”
Veires de flòc
Rires e jòc
Man dins ta man
Una candèla m’ajuda pas
Per amagar
Ta sensualitat
Òm fa coma òm pòt
Per renegar
L’amor al costat
E la candèla me basta pas
Per amagar
Çò que volèm far
La nuèit avança
E las ombras dançan
Tot a l’entorn de ieu
E ton aigat dins lo meu
Me fa oblidar
Las oras que passan
E la candèla
Se morís paurèla
Al moment lo mai volgut
E tos pòts dins la nuèit
Crosan los meus
Chuuuuuut
El text llegit
Comentari sobre el text
La composició que hem triat per a la ruta és una masurca. La masurca és una dansa de parella originària de Polònia, molt rítmica, a tres temps i amb un tempo no gaire ràpid, en la qual trobem els accents en els temps dèbils. Aquesta dansa, que va tenir una gran acceptació en els salons europeus del segle XIX, va traspassar-se ràpidament al repertori popular. És per això que avui en dia també és considerada una dansa tradicional estesa a gran part del territori europeu (Occitània i Catalunya incloses). Cal tenir present que la música folk occitana i les trobades en forma de balls populars es mantenen ben vives encara a dia d’avui.
El fet que la masurca sigui una dansa de parella ja la predisposa a l’amor, el galanteig, el joc, la sensualitat… i és precisament en això en què la lletra, i la música, se centren. Els músics han volgut donar aquest mateix to en la melodia escollida per a la peça. De fet, si féssim una audició de la peça, sense la lletra, fins i tot hom podria aventurar-se a endevinar-ne la temàtica.
El festeig en la dansa queda clar des del principi, en què la parella (dona-home, home-home, dona-dona, tant se val) pren la posició per ballar i els dos cossos s’acosten (Rires e jòc / Man dins ta man). Aquesta dansa, a més, també té una connexió directa amb el tradicional ball del fanalet tan típic a les festes majors tant de Catalunya com d’Occitània; el propi títol de la peça així ens ho anuncia: La Candèla. En aquesta dansa, la parella balla amb una espelma encesa durant tot el ball, fet que li dóna una significació especial en el conjunt del repertori de danses de parella.
La lletra no fa més que reblar la voluptat de l’escena (Una candèla m’ajuda pas / Per amagar/ Ta sensualitat (…) E la candèla me basta pas / Per amagar / Çò que volèm far). Si ens posem en situació, la lletra ens presenta una parella ballant, amb una espelma encesa –el foc, aquí metàfora, no és un element innocent– en mig de la nit (La nuèit avança). Mentre l’espelma aguanta, la tensió en la dansa és manifesta, el temps passa lentament i els dansaires s’obliden del que hi ha al seu voltant (E las ombras dançan / Tot a l’entorn de ieu / E ton aigat dins lo meu Me fa oblidar / Las oras que passan): de nou aquí noves metàfores amb elements com l’aigua corrent, i les ombres, el curs del riu que empeny i la foscor que envolta els amants. Cap dels dos participants vol que aquest foc s’apagui (E la candela / Se morís paurèla / Al moment lo mai volgut). Finalment, el desenllaç es presenta en els versos finals de la peça: E tos pòts dins la nuèit / Crosan los meus / Chuuuuuut; el fet que es demani silenci (Chut) després que els llavis s’entrecreuin en un petó dóna peu a imaginar una continuació un cop acabada la masurca.
Aquesta composició musical i poètica beu de la tradició de l’imaginari del ball popular occità. Hi trobem una certa rima, sense un patró clar, però queda palès que l’autor l’ha deixada de banda per centrar-se en el ritme. El gran encert de la lletra, doncs, és fer coincidir els accents de les paraules amb els de la música.
Brotto Lopez: el grup musical
El duet Brotto Lopez és un grup de música tradicional occitana format per Cyrille Brotto (acordió diatònic i tustafòna) i Guillaume Lopez (cant, flautes, saxo i cornamusa). Format l’any 2002, el grup ha voltat per diversos escenaris locals, nacionals i internacionals (Occitània, França, Bèlgica, Catalunya, Espanya, Portugal, Itàlia, Holanda i Estats Units).
Malgrat ser un grup d’arrel tradicional, en el seu repertori tant hi podem trobar peces folk com composicions pròpies, però amb un so estretament lligat al territori occità, obert a la modernitat, a la Mediterrània i al món. En els seus concerts, orientats sobretot a la música per ballar, es desprèn una energia desbordant i que s’encomana. El seu estil únic ha rebut reconeixements diversos arreu.
Guillaume Lopez, originari de Gers, i autor de la majoria de les lletres de le Bal Brotto Lopez, es va iniciar als 8 anys amb la música clàssica i el saxofon, però més endavant va descobrir les músiques de tradicions populars gràcies a Xavier Vidal, Pascal Caumont i Christian Vieussens. Havent optat per aquest camí, va unir-se a l’AMTP Quercy (Association pour les musiques de tradition populaire en Quercy) i va dedicar-se a l’acció cultural a favor de l’occità i de les músiques tradicionals. Serà en aquest context que coneixerà Cyrille Brotto i que fundaran el grup Brotto-Lopez. El 2013 va obtenir el Diploma d’Estudis Musicals de música tradicional al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc i el 2015 el diploma d’estat de professor de música. Amb un estil de música eclèctic, el compositor occità ha escrit cançons en occità, francès, català i castellà.
En podeu trobar més informació a:
- Le CAMOM – Comité Artistique Musical Occitanie Méditerranée
- Pàgina web de Cyrille Brotto
- Pàgina web de Guillaume Lopez
Fotografies: Laurent Delfraissy Photography
